En aquesta versió compteu amb Carlota Serrahima, amb qui ja havíeu col·laborat el 2017 a l'EP 'Amor'.
De fet, la primera col·laboració amb la Carlota ve d'abans, quan el 2015 ens vam ajuntar per participar en un concert de versions a l'Apolo 2 en què nosaltres fèiem versions de la Nova Cançó. La Carlota va cantar "Mercè", de Maria del Mar Bonet, i vam quedar-ne molt contents: tant que la vam gravar i publicar poc més tard (en vam fer un 7" del qual encara en devem tenir alguna caixa…). Després vam fer alguns concerts en què ella sortia a col·laborar en algunes cançons. Ja des d'aleshores sabíem que volíem tenir prou repertori per a poder fer un concert sencer els tres: en part perquè el de vàlius és un format força limitat i sempre ens ve de gust jugar, i en part perquè la Carlota té una força escènica a la qual ens ve molt de gust acompanyar. D'aquí va sorgir l'EP Amor, però la cosa no va anar a més. El 2020, com a part de la celebració dels 10 anys de vàlius, vam voler recuperar la col·laboració, però la Covid ho va impedir.
I què ha fet que us tornéssiu a ajuntar en aquesta ocasió?
La idea de començar a fer repertori amb ella hi era, però l'excusa, finalment, ens la va donar el Marco Morgione, que ara fa un any ens va dir d'anar al seu estudi, Micromaltese, a Torrelles de Foix, per gravar dues cançons: una d'elles amb vídeo en directe. Vam aprofitar l'ocasió per rellançar el projecte, i ara, a més de "Digueu-me per què", i una altra gravació que sortirà al setembre, ja tenim força avançades unes quantes cançons pròpies que anirem gravant i traient durant l'any o anys que venen. La idea és centrar-nos un temps llarg en aquesta col·laboració, a veure què en surt.
Sou, o heu estat fans, de Guillermina Motta?
Fan potser és una paraula molt grossa que s'utilitza molt a la lleugera... No n'hem col·leccionat discos, ni n'hem investigat a fons la carrera, però hi ha moltes cançons i discos seus que ens encanten, especialment a la Carlota i el Gerard, tot i que jo he estat escoltant últimament el Remena nena (Edigsa, 1970) i estic molt flipat amb el tema. Creiem que és algú que al llarg de la seva carrera ha mostrat sempre una intel·ligència lleugera i múrria que és molt poc habitual (o com a mínim, molt menys del que ens agradaria) en la música i la cultura d'aquest país.
D'on surt la idea de fer aquesta versió?
La idea de versionar "Digueu-me per què" la va donar la Carlota, ara ja fa anys... De fet, des del 2016 o 17 l'hem tocat força, i un nucli dur de seguidors ja esperava sentir-la gravada fa temps. Una amiga l'hi havia ensenyada dient que se l'imaginava cantada per ella. Quan la va portar, de seguida vam veure que per la senzillesa de l'estructura i la ingenuïtat enganyosa de la lletra s'adaptava molt bé al que ens agrada fer. Per descomptat, és també un homenatge: a la mateixa cançó, perquè té una meravella de melodia i de lletra, i a la Guillermina Motta, que bé se'l mereix.
Fan potser és una paraula molt grossa que s'utilitza molt a la lleugera... No n'hem col·leccionat discos, ni n'hem investigat a fons la carrera, però hi ha moltes cançons i discos seus que ens encanten, especialment a la Carlota i el Gerard, tot i que jo he estat escoltant últimament el Remena nena (Edigsa, 1970) i estic molt flipat amb el tema. Creiem que és algú que al llarg de la seva carrera ha mostrat sempre una intel·ligència lleugera i múrria que és molt poc habitual (o com a mínim, molt menys del que ens agradaria) en la música i la cultura d'aquest país.
D'on surt la idea de fer aquesta versió?
La idea de versionar "Digueu-me per què" la va donar la Carlota, ara ja fa anys... De fet, des del 2016 o 17 l'hem tocat força, i un nucli dur de seguidors ja esperava sentir-la gravada fa temps. Una amiga l'hi havia ensenyada dient que se l'imaginava cantada per ella. Quan la va portar, de seguida vam veure que per la senzillesa de l'estructura i la ingenuïtat enganyosa de la lletra s'adaptava molt bé al que ens agrada fer. Per descomptat, és també un homenatge: a la mateixa cançó, perquè té una meravella de melodia i de lletra, i a la Guillermina Motta, que bé se'l mereix.
La lletra té aquest punt de trobar la melancolia en el bell, i l'alegria en el dolor (com una mena de 'yin yang'). Us ressona amb la vostra manera de veure o entendre la vida?
Sens dubte. Però no tant pel fet de saber trobar l'alegria en el dolor i tot això (que ens atrau), sinó més aviat perquè la cançó transmet una certa (gran, petita, però ineludible) inquietud que compartim tots tres -i la majoria de gent que ens cau bé-, pel simple fet d'existir i estar en el món. "Per què estant tan avall sento coses tan altes?" -o, en definitiva, per què sento coses, altes i baixes- és una pregunta que obsessiona la Carlota des de sempre, i que ressona al llarg dels segles. Aquesta virtut de la Guillermina de fer la pregunta així, sense revestir-la, en una cançó, és fantàstica.
Sens dubte. Però no tant pel fet de saber trobar l'alegria en el dolor i tot això (que ens atrau), sinó més aviat perquè la cançó transmet una certa (gran, petita, però ineludible) inquietud que compartim tots tres -i la majoria de gent que ens cau bé-, pel simple fet d'existir i estar en el món. "Per què estant tan avall sento coses tan altes?" -o, en definitiva, per què sento coses, altes i baixes- és una pregunta que obsessiona la Carlota des de sempre, i que ressona al llarg dels segles. Aquesta virtut de la Guillermina de fer la pregunta així, sense revestir-la, en una cançó, és fantàstica.
.gif)
