Al llarg dels segles, els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. La majoria són cançons que han nascut als Països Catalans, i moltes han tingut una trajectòria internacional -curta o llarga- o han estat veritables peces intergeneracionals. També hi ha peces compartides amb altres països propers (per exemple “En Joan petit”), que ajuden a dibuixar un imaginari polièdric de la Mediterrània format amb aspectes identitaris compartits amb altres cultures germanes.

El desembre de 2014, vam publicar un número especial (el 231) amb 100 cançons que tenen associades 100 històries per descobrir que algunes de les melodies que considerem nostres també han tingut un recorregut internacional i que han aconseguit emocionar Albert Einstein i Igor Stravinski, han fet emmudir dos presidents dels Estats Units o han cridat a la lluita en contra dels totalitarismes arreu del món. Al llarg d’aquest mes d’agost, anirem recuperant la veritable història d’algunes de les cançons del recopilatori, des de temes tradicionals a hits de la Nova Cançó, passant per peces emblemàtiques d’Antònia Font o Els Catarres. Avui descobrim què hi ha darrere de “Remena nena”.


Els cuplets catalans eren un gènere molt de moda a la Catalunya de principi del segle XX, especialment abans de la Guerra Civil. Es tracta d’un estil importat de França que va arrelar a Barcelona primer en francès i castellà però que a poc a poc va anar introduint el català. Una de les obres més celebrades va ser La reina ha relliscat, amb música de Josep Maria Torrens i llibret d’Alfons Roure, estrenada al teatre Espanyol de Barcelona el 23 de gener de 1932 per Josep Santpere, pare de Mary Santpere. Algunes cançons han sobreviscut l’obra, la més coneguda de les quals és “El còctel de l’amor”, rebatejada en moltes versions com “Remena nena”.
 

Guillermina Motta va ser la component número vuit d’Els Setze Jutges. Es va donar a conèixer amb unes cançons transcendents (“Digues-me perquè”, “L’eternitat”...), però de seguida va presentar la seva faceta d’intèrpret de cançons franceses amb adaptacions de Jacques Brel o Barbara, entre molts altres. També ha cantat tangos –amb Enric Barbat– i nadales i ha musicat poetes. 


La seva figura ha quedat associada a la cançó “Remena nena”. L’any 1970, Motta va enregistrar un disc de cuplets i va rescatar, entre d’altres, aquest tema. L’èxit va ser esclatant i la cantant ja no se’l va poder treure de sobre mai més. “No em sap greu que la gent es recordi més del 'Remena nena' que dels altres discos, perquè també s’han de divertir. Va ser un recordatori del que havien estat els anys vint a Barcelona: la música dels cuplets, el Paral·lel tan alegre i divertit... Una cançó me la va aconseguir el Terenci Moix, una altra el Carles Velat, per a altres vaig buscar els nets dels compositors, que em van facilitar les partitures... Amb el mestre Francesc Burrull ens ho vam passar molt bé gravant el disc”, rememora la cantant, que també recorda que “Remena nena” va ser prohibida per ‘immoral’. 

 

El disc va ser produït per Joan Manuel Serrat, que a més forma part del cor –al costat de Rudy Ventura i Francesc Burrull– de la mítica cançó “Remena nena”, versionada ara també en anglès per Halldor Mar (“Shake It Baby”).