Justament aquesta setmana has fet 21 anys, i ja tens tres discos llargs al mercat!
Sí! Tot i que el primer el considero més aviat una mixtape, perquè està menys currat i amb beats trets d’internet. Però els dos últims -Benvolguda nostàlgia i Peixcru’s Shisha Lounge- sí que els considero discos com a tal. Des que vam començar, cap al 2019, ja no hem parat. Crec que una vegada t’hi poses, el cap ja no vol parar de fer música. Els moments de pausa són les setmanes després d’acabar el disc. De fet, des que ha sortit aquest darrer, ja estem treballant el següent.
Ja ho has fet en altres treballs, però en aquest disc t'endinses encara més en el trap melòdic i melancòlic, i a més hi incorpores una nova sonoritat més afro.
Sí, volia fer un disc afro. És un estil que sempre m’ha agradat, i que he escoltat molt, però que no havíem fet fins ara. Tot va arribar quan vaig marxar una temporada a Mèxic. Teníem les maquetes ja d’un altre disc acabades, però els inputs de Mèxic eren diferents, i aquesta és la banda sonora que m’hi enganxava, i no pas el disc que tenia preparat per publicar. Li vaig enviar un missatge al Jamz, que ha estat el productor del disc, perquè sabia que li agradava aquest tipus de música. En un principi, volíem fer una cançó, però ens vam acabar enganxant i ha sortit un disc sencer.
I aquestes maquetes que ja teníeu, on han anat a parar? No n'heu recuperat cap?
Potser n’agafarem algunes coses... Però ara ho escolto, i en general no m’hi sento gaire identificat, per això no em sap greu descartar-ho. Crec que seria pitjor treure alguna cosa amb què no em sentís jo mateix. I de totes maneres, tot forma part del procés: per a nosaltres no només importa el que publiquem, perquè tot és pràctica. De cada tema que surt, n’hi ha 50 que es descarten. És clar que en part em sap greu no haver-ho tret, però per alguna cosa serà...
Lluc Foto: Júlia Ginjaume
Vas estar una temporada a Mèxic, i això traspua en algunes cançons. Com va ser?
Vaig marxar tres mesos, sense vol de tornada, però sabent que tornaria. Vaig anar a viatjar-hi però del tirat, vivint en un hostal... Cada projecte que faig surt de nous inputs, i allà n’hi havia de molt diferents dels que vivia aquí. Vaig notar que tenia moltes coses noves a explicar i idees noves que em passaven pel cap.
El disc neix a Mèxic, doncs?
Exacte. La gran majoria de les cançons les vaig fer allà, excepte tres o quatre. Jo m’hi vaig endur l’ordinador per estudiar, i uns auriculars de fil de l’iPhone. Quan en Jamz m'enviava un nou beat, escrivia directament al moment i gravava una mena de maqueta cantant amb els auriculars. Després, quan vaig tornar, vam acabar de gravar-ho tot bé.
El disc fa cert recorregut al voltant de l’amor i el desamor. El planteges com a àlbum conceptual?
No ben bé. Benvolguda nostàlgia ho era més quant a temàtica. Però vaig tenir la sensació que, entre la lletra i la meva veu greu, era un treball massa fosc per tenir 20 anys! [RIU]. Ara li he volgut donar una volta, i calmar-ho tot una mica. En general, m’agrada treballar per projectes grans, per poder explicar una història i, a Peixcru's Shisha Lounge crec que s'explica més amb la sonoritat que la lletra.
Per què el títol de 'Peixcru's Shisha Lounge'? Són conceptes que apareixen en el disc per separat... Per què els has ajuntat per titular el disc?
[RIU] Òbviament, és un títol de conya. Em feia cosa i tot, perquè podia arribar a fer cringe si la gent se’l prenia seriosament. La idea de ‘shisa lounge’ és perquè fèiem sempre conya que aquesta música és la típica que sonaria als típics bars de neó i xixa del sud de França i el nord d’Àfrica. El “peixcru” és el sobrenom que tinc entre els amics amb qui fem música.
Moltes cançons comencen amb talls de veu... I n'hi ha un que és tota una recepta de ceviche. D'on surt la idea?
Tots els àudios són d'amics que vaig fer a Mèxic. Aquest interludi al qual et refereixes es diu "Holbox", que és una illa de Mèxic on vaig estar amb la meva nòvia quan em va venir a visitar, abans de tornar aquí. En tinc un record molt maco, i aquell és un dels llocs més bonics on he estat mai. Em transmetia pau. Aleshores, en Jaume ‘Jamz’ em va passar aquestes guitarres -sense intenció que fossin per a un interludi-, i ho vaig lligar amb aquesta idea. Però volia relacionar l’amor amb Mèxic i amb aquell lloc en concret. Per això li vaig demanar a una amiga de Mèxic que m’enviés un àudio explicant una recepta d’allà, perquè aquest plat és típic de la zona.
"+ q tuuuu" és el moment més d’egotrip de tot el disc, però no ho fas des de la fatxenderia, sinó que té un aire una mica més melancòlic.
No soc gens narcisista ni em tiro mai flors: ni el meu dia a dia, ni en la meva música. Aquesta cançó era per apreciar jo mateix el procés que estic vivint i ser-ne conscient de tot. Hi canto una frase, que crec que és la meva preferida del disc, on dic: “ja he complert tots els meus somnis, potser el meu llistó era massa baix”. Estic fent música, i mai hauria esperat a arribar fins a aquest punt: no de fama, sinó de poder haver tret dos discos! És una cançó per a mi, per a quan l’escolti d’aquí a 10 anys i ja no recordi la sensació que tinc ara... És una cançó per donar-me valor a mi mateix, i estar orgullós d’haver-ho aconseguit.
La idea de fer-ho per a tu surt en aquesta cançó i també en la següent, que de fet titules "ho faig per mi bonus".
La meva música no la faig de manera individual, sinó que la faig amb molta gent que estimo. Però la cançó final sempre la faig per mi. A vegades, et perds molt volent fent música per a certa gent... Però en realitat, crec que per molt famós que siguis, ningú espera res de tu. Tu crees, i ho fas per tu, i com més es noti això, més agradarà a l’altra gent. Et perds molt si comences a fer les coses per als altres, o enganxant-te al que més sona. L’objectiu que tinc amb aquest projecte és fer cultura, fer-ho per mi, i gaudir-ho junts. Però sé que és molt fàcil perdre’s, per això volia acabar el disc així.
Deies que fas música amb gent que estimes, i de fet, per a aquest disc has comptat amb bastants artistes amics: a més de Jamz, en Biel i en Ferran de Massaviu, Kuu, Entresol2na, etc.
Aquest disc és un mà a mà amb en Jaume 'Jamz' des de l'inici. És un capritx meu voler fer aquest disc més afro, però ha sigut amb qui he treballat tot el procés. En Biel (Massaviu) també ha produït dos temes del disc, i l'ha mesclat i masteritzat tot. Però, alhora, ha sigut un projecte més individual, de tirar jo pel dret, tallar el bacallà, amb en Jaume acompanyant-me en tot el camí. Pel que fa a les col·laboracions, he volgut comptar amb gent que realment admiro, i que m’agraden. Em feia il·lusió que la Kuu fos al disc, i el millor vers del disc crec que és el de l’Eloi Rocamora (Entresol2na) a “Pq si marxo”. L’interludi de “Pagues amb la cara” és del Ferran (Massaviu) ell sol.
Com és que en Ferran ha cantat una cançó sencera?
Li vaig passar al Jaume una cançó de dembow perquè la samplegés i li enviés al Ferran, perquè així sortís del seu registre. I va fer un temàs. Tenia clar que si feia un nou disc, volia donar-li una cançó sencera al Ferran sol. Ell és un tio molt tranquil, que quasi passa desapercebut, i si l’hagués fet cantar amb mi, hauria fet unes segones veus superangelicals... Però jo volia que ho fes ell sol. Té un disc sencer que no traurà mai, però que és millor que qualsevol cosa que es fot en català.
I com has viscut la rebuda del 'Peixcru's Shisha Lounge' fins ara, en aquest mes des que el vas publicar?
Molt bé, molt content: a la gent li està agradant. Estic content de no haver-lo cremat jo tampoc. Vam acabar els màsters el dia abans d’entregar el disc, deu dies abans que sortís, i no vam tenir temps de mastegar-lo gaire. De fet, el dia que va sortir, vaig escoltar-lo per tercera vegada. A partir del setembre, començarem a fer concerts. En treure el disc a l’estiu, si no tens el directe muntat d’abans, vas tard amb tot. Farem algun concert segur aquests mesos, però preferim currar-nos el directe, i començar bé al setembre.
.jpg)
.gif)
