Quin balanç fas dels 25 anys?
La data que celebrem són els 25 anys de la publicació del nostre primer disc Tot sona! (Tot Sona Records, 1998), de la creació del segell i de l’espai Tot Sona a Cardedeu. Als escenaris vaig arribar més tard perquè durant molts anys, entorn una dècada, vaig fer de pedagoga i tenia formació com per usar els discos i les cançons com a eina educativa en el dia a dia dels infants a les escoles. Amb els anys, les cançons van començar a fer-se populars i va ser fa deu anys que vam decidir fer els videoclips per fer veure que no eren cançons populars sinó que nosaltres estàvem al darrere de les composicions. Com les cançons ja eren conegudes pels nens la resposta va ser molt bona i nosaltres vam iniciar els concerts. Jo mai ho havia fet. Abans el que es feia era animació infantil de festa major, però jo volia fer concerts per a infants i les seves famílies. Un juliol, vam agafar dates a dotze teatres i vam fer una primera gira que va anar superbé, vam omplir tot, vam produir espectacles, ens van trucar per contractar-nos, també de festivals... Els últims vuit anys han estat un no parar.
Tens xifres (més de mil concerts, 200 cançons, 18 discs, 150.000 discs venuts, 31 videoclips, 2 milions de subscriptors a Youtube, 840 milions de visualitzacions, 50.000 streams mensuals a Spotify…) que poden ser l’enveja de molts artistes. Com creix i com es consolida la teva carrera musical?
Segurament, si fa 25 anys haguéssim fet un concert, no hagués vingut ningú. Hem anat fent feina de formigueta. T’ho vas trobant, com els Nadals al Teatre Victòria, que van ser de les primeres coses autoproduïdes amb una altra idea de concerts familiars respecte el que es feia anteriorment. La repercussió dels videoclips em van donar l’oportunitat de llançar-me com a artista, més enllà de la feina de pedagoga que fa cançons com a eina educativa: més enllà del públic docent, ara podia arribar a les famílies. Els videoclips també els vam voler fer diferents. Abans nostre, hi havia uns Mainasons que van ser els primers a fer videoclips amb croma, però ells feien cançons populars tornades a arranjar i nosaltres fèiem creacions originals i en els videoclips no posàvem dibuixets o stopmotion, com es feia en l’animació infantil, sinó nens i famílies reals que sortien per cantar, per exemple, “Anem a la piscina”. Les famílies van connectar amb les cançons perquè els nens se les sabien de l’escola.
Hi va haver una vida virtual (durant la pandèmia intensa) i una vida presencial amb tu (tallers i concerts, i el festival Taral·la, música i educació). Quina t’omple més?
Gaudeixo de cada cosa que faig. A la universitat sóc feliç ensenyant el que sé, dalt de l’escenari també, i baix de l’escenari escoltant i abraçant les famílies. Visc moments bonics a tot arreu. M’emmirallo en els infants de la primera infància, que estan molt en el present. Quan faig formació m’ho passo molt bé... Tinc la sort que em dedico a les dues coses que m’apassionen: la música i els infants. Els dos àmbits els visc intensament. Ara, però, després de la gira dels 25 anys, estaré una temporada sense fer concerts. Ho trobaré a faltar, però tinc moltes cançons a mitges i necessito deixar coses per tenir temps.
Gira 25 anys de Dàmaris Gelabert a Reus Foto: Clara Ruiz
A banda de la part divulgativa, cultural o d’entreteniment de la música, hi ha un component de musicoterapia en les teves xerrades, cursos i seminaris... fins i tot en els concerts, com a efecte hipnòtic o mantra per als nens i nadons. Quins creus que són els beneficis principals de la música a nivell de salut mental i física?
Hi ha moltíssims beneficis! És importantíssim que la música sigui present. És fonamental per al desenvolupament global de l’infant (físic, cognitiu, social...). La música és el llenguatge primitiu, abans de parlar, vam cantar i fer ritmes. Aporta molts beneficis perquè aporta emoció. Ajuda a nivell de la salut perquè ajuda a superar moments i expressar-los emocionalment. En l’àmbit de les famílies i els infants, ajuda acompanyar-los i prevenir qualsevol problema. Cantar uneix les famílies. A més, estimula les hormones de la felicitat i inhibeix el cortisol que és l’hormona de l’estrès. Els infants entenen millor la música abans que les paraules. La música és una necessitat que tenen i les famílies han de fer que hi sigui per ajudar-los a créixer de forma saludable. I encara més en infants amb diversitat funcional: els beneficis són increïbles. La música arriba a tothom.
Per resistir aquest quart de segle segur que has hagut de fer mans i mànigues molts cops. Si ja és difícil viure de la música en general, quines són les dificultats més grans en el camp de la música per a tots els públics?
Les dificultats més grans, i que encara hi són, és ser reconeguts a nivell musical. Ha costat uns anys perquè al principi teníem l’escenari petit, l’equip de so dolent, uns simples altaveus... i baixar la qualitat, per què? Perquè són nens els que escolten? Ara ja actuem al mateix escenari que el grup de la nit o dels joves, però falta augmentar els catxés perquè són molt reduïts respecte als grups que toquen a la nit. Nosaltres som deu persones a l’escenari i el catxé no està equiparat al de qualsevol altre grup. S’han d’anar guanyant coses. Nosaltres vam posar les bases perquè la música ha de ser de qualitat, ben gravada... és un missatge que també hem volgut fer als països de parla catalana. Gravar amb els millors músics i als millors estudis. Quan ets petit és quan ho aprens tot.
De les cançons que més han agradat n’has fet àlbums il·lustrats, amb El cep i la nansa, com “Qui sóc jo?”, “Els dies de la semana”, “Bon dia” i “M’agrada el Nadal”. Què t’agrada del format llibre?
M’agrada molt el format. Igual que amb els videoclips, és una manera que hi hagi aquesta ajuda visual per ensenyar les cançons. És un reforç visual potent. El conte encara fa créixer més la cançó a nivell de pedagogia i valors. I ara, que en els discos no tenim el format físic i que ja no es mira el llibret, tot això queda desdibuixat. Aquesta és una manera que arribi a les famílies i als docents, explicant estratègies pedagògiques a través de la cançó i el conte. El proper serà a “Els mosquits” que sortirà cap a l’octubre o novembre.
L'àlbum 'Si tingués la màgia d’un mag' es basa en la cançó “La festa de la pau” de l’any 2004. Com incorpores valors com la pau a les teves cançons?
Les idees em venen al cap si sento la necessitat de fer un tema. En aquest cas, que la lletra és de l’Eulàlia Canal, va sortir del projecte que les escoles fan el dia 30 de gener, que és la Festa de la Pau, i vam pensar en fer un himne per expressar el que senten els infants. Altres vegades em ve per altres inspiracions. Jo em fixo molt en les necessitats. Per exemple, com va passar amb Els jocs de falda d'ara i de sempre (Tot Sona, 2014), mirant papes i mames els tipus de jocs que feien amb els seus nens. Vaig pensar que a això se li podia fer una cançó. També amb "Massatges", que serviria perquè els pares i mares recordessin com fer-los i alhora tinguessin la cadència perfecta amb la cançó. Un altre cop, una mestra em va demanar que féssim una cançó sobre els horts que feien a classe... Hi ha necessitats que veus o que et fan veure.
Has col·laborat amb Dagoll Dagom en l'espectacle i disc 'Bye Bye Monstre' com a compositora de les cançons (guardonat als Premis Enderrock). Com va anar l’experiència?
Genial, em va encantar. El projecte era molt xulo: sortir de la pandèmia i cantar tot el que els infants havien expressat, amb la dramatúrgia del Marc Artigau basant-se en els textos dels nens. No ho havia fet mai, de fer música expressament, jo feia cançonetes... I em van sortir unes cançons molt maques i divertides gràcies al treball que vam fer amb l’Àlex, que és un gran músic. Estem molt contents d’haver treballat amb l’Anna Rosa Cisquella i Dagoll Dagom, una companyia tan important a la cultura catalana. És increïble! Jo vaig veure Mar i cel quan estava a l’institut, i va ser un dels primers musicals que vaig veure. El que hem fet és una mica també una cosa històrica, perquè és l’únic espectacle de Dagoll Dagom per a públic familiar. Va ser tota una responsabilitat.
Quins són els músics més importants amb què t'has rodejat pel projecte?
L’Àlex Martínez és el músic central. Hem treballat junts durant 25 anys. Som una parella que ens entenem molt a nivell musical. Ell és molt bon arranjador, entén molt bé l’harmonia i hem fet un segell distintiu, entre la meva senzillesa i la seva música. No hem cregut mai que la música per nens hagués de ser basada només en dos o tres acords, tot al contrari, els infants han d’escoltar tota la riquesa de la música per aprendre el llenguatge.
En la celebració del teu aniversari t’acompanyen The Grow Up Singing Band: quatre joves (dos d'ells, fills teus), que es dediquen a fer cançons en castellà i anglès. No veuen un futur de 25 anys més de carrera únicament en català?
No... Però tenim més de dues-centes cançons en català! Els fills van dir que volien seguir amb la nostra mateixa filosofia, ser bons músics i fer cançons per a les famílies i tots els públics, però per ara en castellà i en anglès. També tenen pensat fer cançons en portuguès i, no descarten fer-ne en català. És un projecte molt obert. L’Àlex i jo estem també darrere, i som els productors de The Grow Up Singing Band, però ells han fet alguns videoclips que van més enllà audiovisualment i musicalment que els nostres. Ho fan superbé.
Com és tocar amb la família?
Al concert dels 25 anys ens feia molta il·lusió estar els quatre membres de la família i alhora donar a conèixer el seu projecte The Grow Up Singing Band. Són molt bons músics. La Leia se’n va d’aquí poc (als 25 anys, com jo vaig fer) a estudiar al Berklee College of Music. Fins ara ha estat a la Mercabanda del programa televisiu Zona Franca amb la Glòria (a més de Joina Canyet i Maria la Blanco); el Julen és a tot arreu (autor de l'èxit viral "Una cançó") i el meu fill és guitarrista a Doctor Prats i fa les seves produccions. És bonic viure de la música tota la família.
Quan tu et retiris un temps, després de la gira, dius que et centraràs en l’Espai Tot Sona de Cardedeu i el projecte 'Créixer cantant'... Des de quan i per a qui?
Créixer cantant és un projecte que té molt recorregut. De fet, va començar quan vam obrir el local de Cardedeu, alhora que vam fer els videoclips. El local només va estar tancat durant la pandèmia. És un lloc on tenir contacte directe amb les famílies on fem sessions de tarda i algunes de matí, si els pares ho demanen. I ens fa il·lusió quan venen a veure’ns escoles i famílies. Tenim les escenografies dels espectacles, és una casa de portes obertes tot l’any.
Gira 25 anys de Dàmaris Gelabert a Mollet Foto: Clara Ruiz
.gif)
