Avui publiqueu el primer senzill com a Coco. Com ha nascut el grup?
Coco: Coco neix l’estiu de 2022, fa pràcticament un any. Va ser un moment per a mi força dur, i em vaig il·luminar: m’agrada cantar, he estudiat teatre musical i podia muntar un grup de versions. Vaig pensar directament amb la Clara, amb qui ja havíem comentat la idea prèviament, i ens hi vam llençar.
I per què el nom de Coco?
C: Surt d’una llista eterna de noms. Quan va arribar el dia d’escollir-ne un, no ens n’agradava cap, i aleshores la Clara em va dir: “li haurem de continuar donant voltes al coco”. Les dues ho vam veure claríssim. Com una revelació, ens vam mirar i vam dir “coco”! A part d'amb la pel·lícula de Disney, nosaltres relacionem "coco" amb la fruita, però el que realment ens encanta és que sigui una paraula polisèmica. A més, són quatre lletres, i sobre l'escenari som quatre!
Per al vostre primer senzill heu comptat amb Vicco i Adrià Salas (La Pegatina) en la composició. Com s'ha gestat aquesta col·laboració? Els vostres pròxims senzills naixeran també de col·laboracions?
C: Amb "Llimona i Sal", hem tingut el plaer de treballar amb l’Adrià Salas, la Vicco i l’Emlan, i la veritat és que ha estat un gust. Són increïbles. Són grans professionals, i ens han posat les coses superfàcils. A més, estimen la música, de veritat, i aquest és el tipus de gent que volem tenir a prop. Aquest primer senzill ha sortit així, però qui sap què farem més endavant. Ho anirem veient sobre la marxa. Nosaltres sempre estarem disposades i amb ganes.
El títol "Llimona i sal" evoca el "Limón y sal" de Julieta Venegas, però té uns ritmes estiuencs que podrien lligar més amb la cintura d'un Álvaro Soler. Us heu proposat fer moure els malucs en català?
C:"Llimona i sal", al cap i a la fi, és l’eufemisme de fer un colpet de tequila, i tot evoca a les nits d’estiu de festa amb amics. Quan vam escollir el títol ja sabíem que seria inevitable la comparació amb Julieta Venegas, perquè és un hit consagrat dins la història del pop espanyol. Però sí que és veritat que la nostra cançó és molt més ballable i festiva, i ens encantaria fer ballar les places de Catalunya. De fet, el concepte de la cançó surt vinculada amb una cosa que fem Coco als concerts, el “coco-match”: fem pujar dues o tres persones a l’escenari i intentem trobar-los l’amor. Si triomfa, han de fer-se un petó i, si no, han de fer un colpet.
I la gent hi està ben disposada?
C:Als inicis pensàvem que no funcionaria, però poc a poc ha anat agafant força i tant és així que la gent quan ve ja sap què és el “coco-match” i l’espera amb ganes. I no és broma que en alguns pobles la gent ha triomfat de veritat.
Quines coses creieu que podreu sumar juntes en la vostra formació Coco?
C: Molta força i energia. En les dues hores de concert que fem, estem donant-ho tot i amb l’entrega al tres-cents per cent. Acabem mortes, però és el que ens agrada i per això ho donem tot. Nosaltres, tot i treure "Llimona i sal", continuem fent versions. Sí que volem fer temes propis, però no volem abandonar les versions.
Quin tipus de versions feu?
C: Quan ens vam plantejar quin tipus de versions fer, vam decidir fer de tot: des de Gloria Gaynor fins a Quevedo, passant per Sopa de Cabra. De fet, crec que és el que ens defineix, que no ens encasellem dins d’un gènere o estil.
Quins referents heu tingut, o quines cançons us agrada cantar més?
Fiona: Una artista que admiro és Rigoberta Bandini: té una força i un concepte superdefinit de dona que m’al·lucina. I a més, totes les seves cançons em semblen temacles. I un grup referent seria La Casa Azul.
Clara: Per a mi, són unes referents i unes artistasses Tina Turner, Janis Joplin i Emily Armstrong. Tinc un gran fanatisme amb la música rock, i elles m’encanten.
Com veieu Coco d'aquí a un any?
C: Ara per ara ens imaginem no parant de treballar amb el projecte i l’estiu de 2024 ple de concerts, perquè és el que ens mou i ens encanta. Segurament ja tindrem alguna cançoneta més de Coco, però continuarem fent versions i recorrent tots els pobles de Catalunya que ens queden que no en són pocs.
Coco: Coco neix l’estiu de 2022, fa pràcticament un any. Va ser un moment per a mi força dur, i em vaig il·luminar: m’agrada cantar, he estudiat teatre musical i podia muntar un grup de versions. Vaig pensar directament amb la Clara, amb qui ja havíem comentat la idea prèviament, i ens hi vam llençar.
I per què el nom de Coco?
C: Surt d’una llista eterna de noms. Quan va arribar el dia d’escollir-ne un, no ens n’agradava cap, i aleshores la Clara em va dir: “li haurem de continuar donant voltes al coco”. Les dues ho vam veure claríssim. Com una revelació, ens vam mirar i vam dir “coco”! A part d'amb la pel·lícula de Disney, nosaltres relacionem "coco" amb la fruita, però el que realment ens encanta és que sigui una paraula polisèmica. A més, són quatre lletres, i sobre l'escenari som quatre!
Per al vostre primer senzill heu comptat amb Vicco i Adrià Salas (La Pegatina) en la composició. Com s'ha gestat aquesta col·laboració? Els vostres pròxims senzills naixeran també de col·laboracions?
C: Amb "Llimona i Sal", hem tingut el plaer de treballar amb l’Adrià Salas, la Vicco i l’Emlan, i la veritat és que ha estat un gust. Són increïbles. Són grans professionals, i ens han posat les coses superfàcils. A més, estimen la música, de veritat, i aquest és el tipus de gent que volem tenir a prop. Aquest primer senzill ha sortit així, però qui sap què farem més endavant. Ho anirem veient sobre la marxa. Nosaltres sempre estarem disposades i amb ganes.
Coco Foto: Abel Vilches
El títol "Llimona i sal" evoca el "Limón y sal" de Julieta Venegas, però té uns ritmes estiuencs que podrien lligar més amb la cintura d'un Álvaro Soler. Us heu proposat fer moure els malucs en català?
C:"Llimona i sal", al cap i a la fi, és l’eufemisme de fer un colpet de tequila, i tot evoca a les nits d’estiu de festa amb amics. Quan vam escollir el títol ja sabíem que seria inevitable la comparació amb Julieta Venegas, perquè és un hit consagrat dins la història del pop espanyol. Però sí que és veritat que la nostra cançó és molt més ballable i festiva, i ens encantaria fer ballar les places de Catalunya. De fet, el concepte de la cançó surt vinculada amb una cosa que fem Coco als concerts, el “coco-match”: fem pujar dues o tres persones a l’escenari i intentem trobar-los l’amor. Si triomfa, han de fer-se un petó i, si no, han de fer un colpet.
I la gent hi està ben disposada?
C:Als inicis pensàvem que no funcionaria, però poc a poc ha anat agafant força i tant és així que la gent quan ve ja sap què és el “coco-match” i l’espera amb ganes. I no és broma que en alguns pobles la gent ha triomfat de veritat.
Quines coses creieu que podreu sumar juntes en la vostra formació Coco?
C: Molta força i energia. En les dues hores de concert que fem, estem donant-ho tot i amb l’entrega al tres-cents per cent. Acabem mortes, però és el que ens agrada i per això ho donem tot. Nosaltres, tot i treure "Llimona i sal", continuem fent versions. Sí que volem fer temes propis, però no volem abandonar les versions.
Quin tipus de versions feu?
C: Quan ens vam plantejar quin tipus de versions fer, vam decidir fer de tot: des de Gloria Gaynor fins a Quevedo, passant per Sopa de Cabra. De fet, crec que és el que ens defineix, que no ens encasellem dins d’un gènere o estil.
Quins referents heu tingut, o quines cançons us agrada cantar més?
Fiona: Una artista que admiro és Rigoberta Bandini: té una força i un concepte superdefinit de dona que m’al·lucina. I a més, totes les seves cançons em semblen temacles. I un grup referent seria La Casa Azul.
Clara: Per a mi, són unes referents i unes artistasses Tina Turner, Janis Joplin i Emily Armstrong. Tinc un gran fanatisme amb la música rock, i elles m’encanten.
Com veieu Coco d'aquí a un any?
C: Ara per ara ens imaginem no parant de treballar amb el projecte i l’estiu de 2024 ple de concerts, perquè és el que ens mou i ens encanta. Segurament ja tindrem alguna cançoneta més de Coco, però continuarem fent versions i recorrent tots els pobles de Catalunya que ens queden que no en són pocs.
.gif)
