Athanàgia continua explorant noves sonoritats, i ara ho fa en el seu segon treball discogràfic: l'EP (In)directe (autoeditat, 2023). Aquest nou disc revisita 5 peces del seu anterior àlbum, De vent i òxid (autoeditat, 2021), tocades i enregistrades en rigorós directe en una sessió a l'estudi Zamenhof de Lleida amb nous arranjaments que busquen apropar l'oient a l'atmosfera i energia dels directes del grup. Durant els següents mesos es publicarà una sèrie de vídeos dels enregistraments. Avui estrenem en primícia el primer videoclip d'aquest nou recopilatori: "De gestes i herois".


El primer videoclip que publiqueu és “De gestes i herois”. Dura aproximadament la meitat respecte a l’original, i canvia el tractament d’alguns instruments. Què té d’especial aquesta cançó? Què voleu expressar amb aquesta reimaginació?
És la primera cançó del nostre àlbum debut i també la que obra el repertori de directe. És una cançó que té els dos extrems, el més pausat i el més desbocat. El que volem expressar amb aquesta reimaginació és un vessant més directe i de més impacte que en la versió del disc. Potser amb menys floritura però, en canvi, amb una energia diferent.

En el nou EP revisiteu 5 peces de l'anterior àlbum 'De vent i òxid'. Per què? Què tenen d'especial?
Vam decidir agafar cançons que en directe arrangem d'una manera força diferent i particular comparades amb les versions del disc. Per altra banda, algun tema com “Bruixes i metzineres” l’hem seleccionat no només pel fet de tenir un nou arranjament, sinó també perquè és una de les cançons que més agraden del nostre repertori.



Després del vostre primer àlbum, heu fet algunes versions de peces amb format reduït només amb 'handpan' i guitarra. Ara heu retornat al vostre format original amb banda. Per què? Teniu pensat explorar altres combinacions i sonoritats, al futur?
El format en el qual més treballem és el de banda. Tot i això, ens agrada estar oberts a tota mena d'exploracions de formats així com de sonoritats. Tenim alguna cosa en ment, però encara no en podem parlar. De moment el que sí que podem dir és que ja hem començat a treballar en el segon disc del grup.

El vostre àlbum debut 'De vent i òxid' va ser concebut com a banda sonora d’un paratge apocalíptic. Com definiríeu la nova visió que li heu volgut donar a aquests temes?
No deixa de ser la mateixa història i concepte, però explicats amb una veu diferent. El que busquem és treure l'energia que es pot percebre en els nostres concerts quan tota la banda toca en directe. Busquem ensenyar la part més frenètica del grup.

Quina sonoritat busqueu amb els nous arranjaments?
A diferència del disc on buscàvem molt les diferents capes sonores i efectes, l'EP té una sonoritat més crua, d'un impacte més directe i feroç.