“És una cançó que parla del suïcidi... és bèstia. Per a mi té molt de sentit tancar el disc amb aquest tema”, explica l’autora. Minimalista però amb deixos d’electrònica, la cançó bressola en un patiment desmesurat, buscant el mar, l’abraçada i l’absència de la pena. Els versos que canta i repeteix una vegada i una altra Pérez Cruz, “si dormir es lo opuesto a sufrir, yo dormiría toda una vida”, esdevenen plany i prec d’algú a qui el dolor ha superat.
L’emoció i el trencament que imprimeix Pérez Cruz a la cançó, segons assegura Peya, no els podria transmetre qualsevol. “L’ha de cantar algú que pugui entendre el que està dient la cançó, i la Sílvia té una capacitat d’empatia increïble”. I és que de fet, la mateixa cantant ha explicat com per interpretar-la s’ha imaginat com a un personatge d’aquesta història: “l’he cantat com si fos la mare i la filla alhora; la mare de la persona que vol morir, i la persona que sent que l’única sortida és morir”. L’emoció va arribar a tal punt a l’estudi que Pérez Cruz va acabar plorant, i així s’escolta al final de la cançó.
Totes dues artistes, ambdues palafrugellenques, fa anys que es coneixen. Ja el 2009 van col·laborar en el primer disc de Peya, Declaracions (Nomada 57), on Pérez Cruz va donar veu a “Super princesa”. La cantant assegura que la pianista “sempre ha tingut una sensibilitat i entrega especial”, alhora que Peya es meravella amb el pes que té ara mateix Cruz: “ja és tridimensional”.

Els músics que han participat en la cançó «Nana para mí» de Clara Peya Foto: Arxiu
Per fer créixer “Nana para mí”, Clara Peya no només ha comptat amb la veu de Sílvia Pérez Cruz, sinó que també s’ha acompanyat, per un costat, dels sintetitzadors d’Adri González -que ha coproduït el disc amb la mateixa Peya i Dídak Fernández- i, per l’altra, amb tot un cor de veus. Així, ha convidat a col·laborar els cantants amb qui va treballar els dos discos anteriors, Magalí Sare i Henrio, i també Odo Cabot, Mariona Castillo, Anna Ferrer, Clara Gispert, Nacho Melús i Nerea Pozo. Per al videoclip, ha comptat amb la seva germana Ariadna Peya a la direcció i coreografia, que insisteix i plasma el dolor descarnat de la cançó, convertint en físic el malestar emocional.