El quartet Los Mambo Jambo va néixer a finals del 2009 a Barcelona i tenen ja publicats quatre àlbums i vuit 7’’, dos d'ells en col·laboració amb la cantant nord-americana Barrence Withfield. L'octubre de 2018, com a celebració del desè aniversari de la banda, van publicar el disc Los Mambo Jambo Arkestra (Buenritmo), escollint un repertori ideal d'entre les seves composicions per a reinterpretar-lo amb el reforç de dotze músics (cinc saxos, una secció de sis metalls i una guitarra adicional). Ara en segueixen la idea amb el nou disc El gran ciclón (Buenritmo, 2023), publicat com a Los Mambo Jambo Arkestra. En parlem amb el líder de la formació Dani Nel·lo.



Com plantegeu el nou xou de la Mambo Jambo Arkestra?
Tocar el nou repertori amb aquesta formació ampliada és com anar amb un vehicle de gran cilindrada, com surfejar una gran onada. Hem escollit les millors peces del primer i el segon disc de l'Arkestra i crec que és un setlist molt potent. Comparant-lo amb la formació de quartet potser tens menys marge per a la improvisació, però, en canvi, la maquinària dels arranjaments fa que tot rutlli a la perfecció.

Quin ha estat el paper d'Ivan Kovacevic (contrabaix) i teu en el disc i en el directe?
Tenir l'Ivan a la banda ha estat essencial per aquest projecte. Normalment, els arranjaments per una formació se li demanen a un algú extern. En el nostre cas, és un membre de la banda. En el procés de treball els quatre opinem, imaginem i fabulem arranjaments i ell sap fer l'arquitectura sonora perquè funcioni. Per la meva part, a part de compondre, he produït els tres últims àlbums de la banda. M'agrada fer-ho, sé com sona el grup en directe i com portar-ho a l'estudi. Es un procés interessantíssim. Los Mambo Jambo som un equip. Cada un de nosaltres té una funció musical i essencial que es posa en comú.
   
El disc arrenca amb "El gran ciclón" i clou amb "El grito". Creus que és necessari que la gent s'expressi més en cos i ànima amb la música en aquests temps de canvi climàtic?
"El gran ciclón" fa referència a la potència eòlica de la nostra secció de vents. També als anys 50 quan els saxofonistes honkers sovint posaven noms a les seves cançons amb temes meteorològics com "Hurricane Stomp", "Typhon Hop", etc. El que es veu a la portada amb la gran il·lustració d'Adrian Bago és un membre de l'Arkestra brindant amb un còctel mentre darrere hi ha una tempesta terrible. És una metàfora del que estem fent: mentre el planeta està en crisi, hi ha guerres, pandèmies, crisi climàtica i econòmica, nosaltres brindem al vent fent una big band de rock&roll.

També hi teniu la cançó"El último shimmy", fent referència al moviment de ball "shimmy". Teniu relació amb ballarins gràcies a aquesta música? 
Sí, "shimmy" és aquest moviment característic d'espatlles que fa que trontolli tot el cos. "El último shimmy" surt de l'experiència que vàrem tenir en els nostres inicis acompanyant ballarines de burlesque al Taboo de l'Apolo. Era un espectacle que codirigia i que ens va donar moltes alegries. Vàrem fer el primer espectacle de gran format de burlesque aquí. Combinàvem el noble art de despullar-se en públic amb el rock&roll. 
 
Quin tipus de música instrumental us funciona més per fer ballar al personal?
Per sort, no hi ha una recepta. No hi ha una matemàtica o una estadística. A vegades enganxa el ritme, a vegades la melodia o un arranjament. A banda, en directe el que funciona és l'entrega d'energia que facis, les ganes de connectar, de ser generosos, de no guardar-te res per a l'endemà, i d'actuar i interpretar amb sinceritat.

Quina mena d'espais són ideals per a una formació com la vostra?
Amb el quartet ens agrada molt tocar en sales d'aforament mitjà. És una mida perfecta per a la pràctica musical. Se'ls ha de donar suport: per a nosaltres l'existència d'aquest tipus de local ha estat vital. Amb l'Arkestra hem trepitjat escenaris diversos: teatres municipals, festivals, etc. Amb tanta gent a l'escenari es necessiten locals grans, que també ens agraden.

Fa poc el president de l'ASACC Lluís Torrents deia que hi ha certa fal·lera per anar de festivals (cobrar més i treballar menys) i costa més que hi hagi animals de directe. Us considereu d'aquesta espècie en vies d'extinció?
No compartim aquesta fal·lera. Ens agrada tocar molt: preferim actuar cada setmana encara que econòmicament no sigui tan rendible i porti més feina. Necessitem tocar com a fet vital, més enllà del negoci. Potser som els últims samurais? No ho crec, veig gent jove que encara té ganes d'agafar un instrument i expressar-se.
 
Teniu moltes dates previstes pròximament?
Quan vàrem començar a girar amb aquest projecte pensàvem que faríem deu o dotze concerts i prou, però la contractació es va anar animant i vàrem acabar la temporada amb bastants més. Això i el bon funcionament del primer disc de l'Arkestra ens va animar a fer-ne una segona part. El que ens fa feliços és haver connectat amb el públic amb una proposta tan singular.

Vau fer la presentació oficial del nou disc al MMVV a la plaça major de Vic. Com teniu les properes cites a Madrid (4 de novembre) i Barcelona (29 de desembre)?
Ens fan especial il·lusió aquestes pròximes dates a la sala Copérnico i la sala Apolo. De fet, l'Apolo ens va veure néixer com a banda i sempre que hi actuem hi ha un component emocional fort.