Fa només un parell d’anys que Julieta llançava els seus iniciàtics i exitosos senzills “Tu juru ju” o “Tum valores”. Des d’aleshores ha gravat tres discos i ha fet diverses col·laboracions fins a situar-se com un dels puntals de l’escena pop catalana. La cantant barcelonina presenta ara l'àlbum 5AM (Music Bus, 2023), una història d’amor que dura com un somni i que, dividida en tres capítols, ha treballat amb els productors d’èxit Lowlight. 



'5 AM' és un disc conceptual que narra una història d’amor en tres capítols: 'Cari', 'Euga de nit' i 'Com aquell agost'. Es pot considerar el projecte definitiu del teu llançament a l’escena?
Sí, perquè realment l’he plantejat com el meu primer disc. Els altres eren mixtapes de cançons agrupades per aures, però no per un concepte. En aquest disc el concepte és molt important, perquè volia explicar una història. El setembre passat vaig fer tota la direcció creativa a partir de tres capítols amb la meva amiga Sofia Meza.

És a dir, el disc ha nascut més d’una idea racional que no pas de cops d’inspiració, com has fet en altres treballs?
El marc és molt racional però alhora és molt autèntic, perquè representa el meu dia a dia. Les lletres igualment les segueixo improvisant molt per ser coherent amb el que sento a cada moment. Hi ha cançons que he hagut d’esperar un temps per poder gravar, perquè no les sentia, i altres que he retirat perquè ja no em representaven.

Les noves cançons són més racionals que emocionals?
No, encara surten del mateix lloc, però crec que marcar-me certes barreres em dona més llibertat creativa. Quan estava tot massa obert podia passar que no sabés on anar o fins i tot que em cohibís. La veritat és que treballant així m’he sentit molt a gust. Soc més racional en la part de producció i en l’estètica que vull donar a les cançons, però continuo sent molt emocional a l’hora de compondre. De fet, estic sent molt autobiogràfica i literal amb les cançons. Ja n’hi ha prou de metàfores, vull anar més al gra amb tot. És una cosa que es porta molt ara mateix i que està funcionant molt bé, m’encanta.

El segon tema és “15/09/2023”, la data de sortida el disc. És una data important, o un 'easter egg'?
És el moment en què transcorre el disc, perquè en aquest cas la data i l’hora són molt importants: tot passa entre les 23 i les 5 h. La història comença amb “Diga’m el que sents”, quan la protagonista és a casa i es planteja un amor impossible al llarg de tot el disc. Després, a “Cari”, se’n va a un club i manifesta l’amor que sent. Però quan torna “En mi coche” s’adona que és un amor que, si no el somia, no existirà. És un amor que dura el temps que dura un somni.


El 'Capítol I: Cari' representa la ciutat?
Sí, perquè la ciutat és una part molt important de la meva vida. Soc de Barcelona i m’atrau molt la nit. Una de les sensacions que més m’agraden és anar en cotxe i veure les llums de la ciutat. He volgut plasmar-ho al clip, romantitzant aquesta idea. A més, en aquesta part també hi ha l’espai de casa i l’espai del club, on passen moltes coses. Hi ha lloc per a l’amor i per als pensaments més irracionals. Per això “Cari” és una cançó molt ‘tonti’ i literal, un tema de discoteca.

I aleshores arrenca el somni amb el 'Capítol II: Euga de nit'?
El pla sonor és més experimental, perquè és el moment en què la protagonista es queda adormida en el món dels somnis, on viurà el seu amor. Ella no sap que és un somni, simplement el viu. La cançó “Avions volant”, per exemple, parla d’un amor supermístic quan la parella està asseguda en un camp i veu com els avions dibuixen els seus noms... Però també ja s’hi insinua que és un amor que s’acaba.


Amb el tall “Si tienes frío” arriba el cop de realitat.
És la part negativa de l’amor, perquè volia representar-ne totes les cares. Fins i tot un amor idealitzat pot tenir un costat dolent. La següent i última cançó del capítol és “Euga de nit”, una traducció literal de ‘nightmare’ [malson, en anglès]. És un malson, en tots els sentits, també en l’estètica del so. Ella comença a adonar-se que tot plegat és impossible i imaginari, i que si no ho somia, no existeix.


'I al final de matinada sona el 'Capítol III: Com aquell agost'...
És quan es desperta i s’adona que aquell amor no existeix. Al darrer capítol hi ha dues balades, més conclusives, d’acceptació que l’amor somiat no existeix, però des d’un punt nostàlgic, perquè malgrat tot ella l’ha viscut de veritat. Tot i que, òbviament, tot plegat no és literal, perquè jo ho vaig escriure a partir d’una relació real.

Però la història no acaba només amb balades...
Al principi havia de ser ple de balades, però se’m va girar la xaveta i vaig fer les dues primeres cançons més accelerades i enxixades. És un moment de la nit entre la festa i el somni, una part més boja i psicodèlica. “Enamorada de tu” té un punt de recaiguda, de reconèixer-se enamorada de l’altra persona, tot i saber que la relació s’ha acabat. I “Oh la la” és un altre amor que apareix de cop.


Però és un tipus d’amor d’un clau en treu un altre?
Sí, és un amor ‘tonto’ d’una sola nit. Volia fer la típica història entre una noia fancy [elegant] i un noi quinqui, per posar una mica d’humor al disc. Vaig entrar a l’estudi en una època en què em venia de gust prendre’m les coses de manera més divertida, i el disc m’estava quedant massa seriós. I també forma part d’un procés de ruptura en què hi ha la diversió i la idea que un clau en treu un altre.

Els protagonistes són una noia 'fancy' i un noi quinqui, i et serveix per referenciar “Candy” de Plan B, que també va esmentar Rosalia al seu tema “Candy”...
Sí, tenia clar que volia incloure un fragment de la cançó i ha estat divertit fer-ho. La idea va sortir en conya fent unes birres amb els productors, però vam entrar a gravar a l’estudi i la vam adaptar!


Més d’una vegada has dit que t’ha influenciat la cançó francesa, per exemple l’artista Angèle. Et va inspirar per al teu “Oh la la”?
Sí, de fet inicialment la vaig compondre en francès. És una pràctica que acostumo a fer –també em va passar amb “Avions volant”–, que tiro les barres en francès, tot i que m’ho invento tot –perquè no el sé parlar–, per acostar-me millor a la sonoritat que busco. I després li acabo adaptant una lletra en català o castellà.

El símbol de la darrera part del disc és una espasa. Per què?
És la simbologia de la guerrera. Representa la lluita, però també l’acceptació del somni i alhora el fet de matar l’amor. Però no s’acaba de manera agressiva, sinó amb el perdó i una reconciliació. La idea és que encara que l’amor hagi acabat i hagi durat només un somni, ha estat bonic perquè durant aquest temps ella ha sentit alguna cosa. Sempre dic que tant se val el que sentim, l’important és que ho sentim, tant si és una merda com una sensació supermaca.

Les tres parts del disc representen també les tres personalitats de Julieta? La més festiva i urbana, la més onírica i vinculada a la naturalesa, i la més realista i nostàlgica...
Totalment! Fins i tot em vaig plantejar de titular el disc Julieta! Però em vull esperar, ja hi haurà algun altre disc... Realment 5 AM representa la meva personalitat, perquè vull que la gent entengui que tinc moltes cares. Hi ha fans que realment capten qui soc i què faig, i entenen perfectament que un dia faci un reggaeton i l’endemà una balada a piano. Perquè jo no soc una única cosa.


Per a les dues primeres parts del disc vas fer un vídeo 'medley', però la darrera ha coincidit amb el llançament de l’àlbum. Per què?
Teníem la idea de fer-ne un, també, i ajuntar-ho com si fos un curt, però no ha estat possible... M’agrada fer el que em dona la gana, i em va venir més de gust fer un clip. Tot i això està realitzat de manera que representa totes les parts del disc. Comença en un karaoke, que remet a la primera part, després hi ha un camp de futbol de nit, que és una imatge molt onírica i màgica, i per últim hi ha la matinada i l’espasa.
 

ADEU AL POP URBÀ?

Per al disc has tingut els productors Lowlight, que han treballat amb Yung Beef i Kaydy Cain. Ha estat un salt qualitatiu?
Ha estat superguai! Vaig treballar un mes amb ells a Madrid. Hi vaig portar moltes maquetes preproduïdes, que vam anar polint, i vam fer noves cançons que van néixer a l’estudi. Hi va haver una connexió molt bona i vam trobar una energia molt concreta.

Heu apostat més per l’electrònica que per la música urbana.
Sí, tots tres en teníem ganes. Ells acostumen a fer música més urbana i rap i els venia de gust canviar, i a mi m’encanta... Tinc una relació curiosa amb l’electrònica, no n’escolto habitualment però m’agrada barrejar-la amb el pop a les meves cançons.
 
El pop urbà va de baixa i és l’hora del pop electrònic?
[Riu] El reggaeton ha vingut per quedar-se, almenys un bon temps. Però s’estan obrint nous fronts, i sembla que aquí el camí del pop anirà cap a l’electrònica. Hi ha artistes que ja ho estan fent, com Aitana o Kuu, una jove artista que ho petarà molt i que ja ha publicat un senzill de pop electrònic molt guai: “No em vull esperar”.

Treballar amb dos productors de Madrid ha provocat que al disc hi hagi més cançons en castellà?
Pot ser... Sempre he confessat que el context en què treballo m’influencia molt. De fet, a casa també parlo en castellà amb mon pare, i sovint enraonem de temes emocionals. Potser després d’haver estat amb ell em quedo en aquest mindset a l’hora de compondre les cançons. Però la veritat és que no m’ho plantejo.


L’any passat vas fer col·laboracions virals amb The Tyets i Figa Flawas, i aquest any n’has tret també amb Maria Hein, Mushka i Xicu. Però al disc no n’hi ha cap. Per què?
Em costa molt fer col·laboracions en un disc propi, perquè és com la meva pròpia història... En canvi, quan faig una col·laboració m’agrada que sigui una pel·lícula conjunta amb un altre artista. Potser d’aquí a un temps tinc una altra manera de relacionar-me amb altres persones a l’estudi, però ara mateix em costa. Estic molt acostumada a compondre sola, amb el meu diàleg intern, i no m’és fàcil compartir-lo. Fins i tot em va passar els primers dies d’estudi amb Lowlight, perquè no em sentia del tot còmoda compartint certes coses íntimes amb una gent que no coneixia.

És important la relació que s’estableix a l’estudi de gravació perquè tot flueixi bé?
És clar! Venia de treballar amb Moed a la producció, que és amic meu, i tot era molt fàcil. També m’ha passat amb Muhska i Maria Hein, que és gent que m’inspira molt i amb qui tinc molt bon rotllo. Veure-les a l’estudi, escoltar-les i sentir les seves idees em fa treure coses de mi que jo no podria fer tota sola.