Després de segellar l’anterior etapa amb Bona fe (Delirics, 2023), la banda urbana 31 FAM ha retornat més forta que mai amb X si ens veiem en una altra vida, publicat per ells mateixos i la promotora Talent BCN. Una sorprenent faceta en què han deixat el trap que més els identificava per etzibar les coses clares i atrevir-se amb estils més pop i dance que mai havien experimentat.



Un cop tancada l’etapa inicial amb el segell Delirics, el nou àlbum encara un futur sense embuts?
Lil Didi: Ara finalment ens podem dedicar a la música al cent per cent, i estem molt feliços
AAA: Quan vam treure Bona fe encara amb la discogràfica Delirics estàvem en una situació de merda, però ja comencem a veure la llum. Estem molt contents i il·lusionats, i amb molts projectes per endavant. El disc s’ha fet a foc lent, amb molta cura i molt d’amor. En canvi, l’anterior es va cuinar al microones.
Kid Pi: El nou àlbum està gravat amb la música que estem convençuts de publicar. Són cançons que signifiquen alguna cosa important per a nosaltres i que teníem ganes de mostrar-les al públic. Al final tot són sensacions... i quan tenim un èxit entre mans o fem el tipus de música que ens agrada es nota de veritat.
Quan vau començar a fer les cançons d’aquest disc?
K.P: El primer tema va ser “Septiembre”, fa dos anys. Volíem fer bé tot el procés, amb el videoclip, una bona producció, una bona sortida... i ens el vam guardar a la recambra.

“Septiembre” la vau treure al juliol, i el segon senzill, “Al cantu”, al setembre... Per què no a l’inrevés?
Joey C: Estàvem molt ansiosos per publicar el tema, perquè representa la nova sonoritat de 31 FAM, I, a més, demostra que no hi ha dubte a l’hora de començar una nova etapa.
L.D: Va ser una qüestió de tempos. Volíem treure l’àlbum com més aviat millor, però abans havíem de llançar els senzills com a avançament, i teníem claríssim que el primer havia de ser “Septiembre”. Per això vam pensar penjar-lo a principis d’estiu, i així poder publicar el disc complet de cara a la tardor, i enllaçar-ho amb el concert de presentació que serà al Sant Jordi Club, el 25 de novembre dins el festival Cruïlla Tardor.


Per què teníeu tan clar que havia de ser el senzill de presentació del cinquè àlbum, X si ens veiem en una altra vida?
K.P: Quan els nostres sis caps es van posar d’acord tan ràpidament amb què aquest havia de ser el senzill devia ser per alguna cosa. Estem seguint la fórmula de sempre, i a sobre millorada. L’arrel és la mateixa, però el disc sona totalment diferent. La manera d’abordar el nou treball era posant-hi ka polla. Volíem fer una altra cosa i això sempre és un risc.
L.D: El considerem un gran hit i crèiem que, després de l’últim àlbum, ens faltava un nou èxit de 31 FAM.

Realment heu pres molts riscos en aquest disc. Heu tingut alguna por en aquest procés de canvi?
K.P: No tinc por dels canvis, més aviat el que m’espanta és quedar-me estancat. M’ha fet més por aquest any i mig de mig aturada que l’aposta pel nou disc... És el que resultat del que hem treballat!
L.D: Volíem evolucionar, i crec que ho hem aconseguit. Això nou de 31 FAM està guapo.
 

ECLECTICISME DE COLLONS

No hi ha dues cançons iguals en aquest disc. Ha estat una decisió o una casualitat?
DIDI: Això és molt guapo...
B: ...i alhora ens ratlla, perquè ens encanta el trap i un cop fet l’àlbum ens vam adonar que faltava trap. Un artista demostra si té talent quan el veus lluir-se amb més d’una base i un estil.
AAA: És part de la nostra evolució. Si haguéssim fet vuit temes trap i dos més experimentals no hauríem arribat fins aquí.
J.C: El trap ja el sabem fer i ja l’hem fet moltes vegades.
L.D: A més, la indústria ha canviat, i vulguis que no, el trap ja no se l’escolta ni el tato. Ningú fa trap. Ara és molt millor buscar algun so innovador, fer que soni personal, però no el de sempre...


Un altre idea que ens agradaria destacar del disc són referències a Nicky Jam, Daddy Yankee, Don Omar, Jarabe de Palo... És un tipus de recurs que no havíeu fet servir molt i us alinea amb el que es fa fora de Catalunya.
L.D: Mai ho havíem fet, sempre havíem buscat la nostra marca i mai havíem pillat referències directes d’altres artistes.
J.C: Ho hem fet perquè la gent no pensi que els artistes catalans només estem centrats a la cultura catalana. Així la gent d’Espanya també es pot sentir més identificada amb la nostra música, per exemple.

L’ordre de les cançons té algun sentit? Hi ha moments on sembla que hi ha una lògica darrera el 'track list' del disc.
K.P: El disc està format per dues parts, la cara A i la cara B, i que estan diferenciades per dues cançons que serveixen de separació, “Tranquila” i “A la meva vera”, que estan al mig. La diferència és que la segona part és més fosca.
B: En aquest cas hem evitat els interludis, a diferència d’altres discos. Bàsicamet, hem intentat enllaçar les cançons amb vocal chops que les connectin, per exemple.

Respecte a la producció, heu experimentat amb molts estils. Un tema com “Henny” sona a moltes referències i cada espai sonor és ideal perquè encaixi el 'flow' de cadascú?
J.C: Els beats són poc monòtons. “No Love”, per exemple, mola molt perquè comença sent dancehall, passa per altres estils i acaba amb una sonoritat més àcid.
L.D: Aquest tema és una paranoia, la veritat. Considero que és l’únic tema del disc que segueix la fórmula estructural d’un gran èxit, com “Valentina”, amb intro, estrofa, estrofa, bridge, estrofa i tornada.

31 FAM teniu un posat xulesc i de dolentots a les fotos i als clips, i això ens fa qüestionar si quan escriviu les lletres ho feu des d’un punt de vista personal o des del pseudònim?
K.P: En el meu vas hi ha cançons en què parlo com a Edi Freixas i altres en què soc Kid Pi. Són la mateixa persona, però l’alter ego es presenta diferent davant del públic. I com més vulnerable soc, més Edi.
L.D: Hi ha exageracions, però tot és real d’una manera o una altra. No ens inventem mai res. Jo considero que no hi ha diferències entre Dídac Serra i Lil Didi.
B: Jo crec que sí que hi ha diferències. Si ets artista, en certa manera ets actor. Jo explico coses que m’han passat com a Bandam i no com a Ferran Vilalta, però de sobte li afegeixo sentiments que són meus. Bandam no té sentiments.
AAA: A ‘Pacte de família’ hi ha una frase que ho resumeix: ‘Et canto unes balades a piano i després et tiro quatre barres i t’obro l’anus’.