Per què 'Bona fe'?
Kid Pi: Se’ns ha dit que en certs aspectes 31 FAM anava de mala fe, i vam decidir donar-li la volta. Vam pensar que si tanta mala fe tenim, faríem un disc que es digués Bona fe. A més, també és un treball de bona fe perquè està fet pensant en la nostra gent. Ha estat la manera de gravar les últimes cançons de 31 FAM tal com ens coneixen fins ara. Abans de fer el gran pas hem fet un últim disc per als nostres.
La gent us veu com uns 'bad boys'?
Kid Pi: No ho deia en aquest sentit... Ara feia més d’un any que no trèiem res, excepte els dos senzills del disc, però en aquest temps ha passat de tot. Ens hem trobat en certes situacions molt delicades on podríem haver actuat de mala fe, però crec que no ho hem fet. Encara més, penso que som molt legals en tots els sentits.
Si 'Bona fe' s’ha d’entendre com un disc de transició, quina serà la diferència principal entre els 31 FAM d’abans i els que veurem? El canvi serà musical, de grup, personal...?
Lil Didi: Fins ara havíem pecat d’immaduresa, des del punt de vista musical. Teníem por de provar noves coses. Hem fet el que la gent estava acostumada a sentir. Si escolteu Tr3tze (Delirics, 2019) o Valhalla (Delirics, 2020), no hi ha res que faci pensar que ha canviat el gènere. Potser Jetlag (Delirics, 2021) és l’únic disc on hi ha coses diferents.
Kid Pi: No havíem pres mai tants riscos com ara.
Bandam: Érem una colla d’amics que es va unir, cadascú feia la música que li agradava i ho ajuntàvem. Amb el temps hem consolidat un grup, però fins ara no havíem tingut una concepció col·lectiva.
Heu arribat al punt que fa anys que buscàveu?
Kid Pi: Exacte! Durant el darrer any hem buscat l’estil i la cohesió que fa temps que buscàvem. I finalment l’hem trobat.
Lil Didi: La gent es pensa que és igual de fàcil gestionar un grup de sis persones que un únic artista, però no és així.
Bandam: Si féssim la música per separat, segurament seria molt diferent de la que estem gravant com a grup.
Com es gestiona aquesta diferència d’estils?
Kid Pi: Hem trobat que algunes vegades ens ha baixat el nivell. Som sis caps pensants i això hi ha moments en què és molt bo i altres en què és un problema.
AAA: El millor de ser un grup de sis i que cadascú arribi amb les seves influències és que ens obliga a provar coses noves, ja que d’una altra manera potser no ho intentaríem. Aquesta actitud en l’aspecte musical és la més interessant, perquè així hem evitat estancar-nos.
Escoltant 31 FAM podria ser fàcil diferenciar qui és qui només pel flow i la manera de muntar-se les bases.
Kid Pi: Totalment! A més, el Ferri ‘Bandam’ és un bon exemple, perquè sempre ens diu que no escoltaria mai música en català si no ens conegués a mi i al Didi. Li mola el que fem i sempre segueix tot el procés quan és a l’estudi amb nosaltres. Però mai de la vida l’he sentit escoltar res més de l’escena catalana.
Lil Didi: Com que cap de nosaltres és un gran consumidor de la producció musical catalana, el que fem és adaptar a la nostra música el que més ens agrada.
MACARRISME A LA CATALANA
Seguint amb la transformació de la qual parleu, un dels elements en què es nota la maduresa és en les lletres.Lil Didi: Totalment, hi ha hagut una evolució molt important a l’hora d’escriure les cançons, i amb el nou disc es nota molt la maduresa. Però si la gent escolta les lletres de Tr3tze veurà que érem uns nens. Jo tenia 16 anys, i la resta, 17. Érem uns putos nadons, fins i tot de vegades ens fa vergonya cantar alguns temes antics.
Kid Pi: A mi, vergonya no, però penso que érem uns ‘pardillos’. No em costa defensar-les, perquè tenim la sort que la majoria de cançons de Tr3tze funcionen molt bé. Si fem una cançó en directe i la gent ens segueix, vol dir que ja ho hem aconseguit.
En aquest disc les lletres són molt directes i exagerades. Parleu de manera explícita de festa, sexe, drogues, relacions sentimentals... Ja us és igual tot?
Lil Didi: Hi ha un punt en què ens la pela el que pugui pensar la gent. Si la gent escolta “Tuve suerte” veurà que la part de Kid Pi és molt explícita. Vam pensar que si alguna vegada s’havia de fer, millor fer-ho ara. Si en el futur cal fer alguna cosa més mainstream ja la farem, però ara hem d’aprofitar per escriure temes més bruts.
Kid Pi: A més, fa falta més cara dura al panorama. No vull generalitzar, però el mainstream català s’està polititzant, arreglant i maquillant per no ofendre a ningú. Per exemple, The Tyets. Ho estan rebentant, però la seva música és infantilitzada. No és res dolent, perquè és un producte de puta mare i a ells els funciona molt bé. Tot i això, trobem a faltar propostes com la P.A.W.N. Gang. I nosaltres no tenim res a veure amb ells, també cal deixar-ho clar.
Fa falta més macarrisme en català?
Kid Pi: Falta gent que digui ‘Escup-me a la cara vaig amb la pillada’ (“Tuve suerte”). Quan vaig gravar el tema la gent del booking em va avisar que ens podia afectar amb la contractació. Vaig repassar la frase i vaig pensar: des de quan parlar de sexe guarro en català és un problema? Tothom és guarro al llit, i de vegades cal dir les coses tal com són.
Lil Didi: A les nostres lletres també hem parlat de temes que són mainstream i happy flower, però també tenim la nostra part més underground i la volem mantenir. A molts grups els falta aquesta actitud. A les lletres no cal dir sempre que el món és súper happy, també s’ha de dir com són les coses de veritat.
Per què la resta de l’escena urbana és tan políticament correcte?
AAA: Per no tenir problemes, per encaixar millor.
Lil Didi: Perquè és el que ven, i entenc que la gent ho faci. En el cas de la P.A.W.N. Gang no els havien cancel·lat temes –i de vegades no entenc ni per què–, però els podria haver passat. Per contra, se’ls ha marginat de la indústria. Fa molts anys que hi són i fa falta reivindicar-los com els putos pioners. No importa les lletres que cantin, se’ls hauria de tenir respecte perquè són els primers, i no se’ls en té.
La clau és que les cançons es puguin acabar condicionant més pel què diran que no pels interessos creatius de cada moment.
Kid Pi: Totalment! Jo no tinc res en contra de Lildami, però si la gent escolta les seves cançons de fa uns anys i les compara amb les del seu últim disc, s’adonarà perfectament del que estem dient. No és que no pensi determinades coses, sinó que abans les cantava i ara no.
A la frase com ‘vull untar-te el cul de lefa com si fos una torrada’ (“Tuve suerte”) potser heu fregat els límits...
Lil Didi: Vaig ensenyar aquestes barres a la Flashy Ice Cream, i l’Sticky va saltar i em va dir: “Hòstia, tio, això és fort!”.
Kid Pi: Si realment et pares a pensar el que fa la gent al llit... Bro, si no folles guarro, no follis. Això funciona així. La gent no folla fent-se carícies i petonets, òbviament pots fer l’amor, però ja m’entens. Jo vull que la gent folli en català.
No heu pensat que bona part del vostre públic és molt jove o que segons quines emissores no us punxaran?
AAA: Pensa que el nostre públic després escolta cançons d’El Alfa, per exemple. La gent potser no s’adona del que diuen a les lletres, però són molt pitjors.
Joey C: Molta gent ja ens ho ha advertit. Així i tot, en el moment en què un artista comença a pensar què diran els fans, la gent que l’escolta o les ràdios, deixa de ser art. En aquell moment comença a fer música per a algú altre i no per a ell.
Kid Pi: La música és un producte, però no cal fer-la més producte del que realment és.
El tema més sorprenent és “Sippin pel matí”, perquè té un rotllo funk molt curiós amb el beat.
Joey C: El beat el vaig fer a partir d’una idea inspirada en la sonoritat West Coast. Però d’això ja en fa un any, quan la teníem a mitges, i al final li hem donat una volta nova.
Lil Didi: Al disc Bona fe hi ha molts temes en què les idees originals són de fa temps. “Massa fum” té més de dos anys; “Sippin pel matí”, un any; “08208 Interlude” ja fa quatre anys que la vam fer. Són els temes que teníem guardats a la recambra.
AAA: Tenim plantejat el 2023 per treure molt de contingut nou, i vam veure que aquestes cançons era el moment de treure-les, ara o mai. Així podem començar bé la propera etapa...
Heu decidit fer neteja de tots els temes que teníeu a mitges per començar de zero?
Kid Pi: Molts d’aquests projectes són temes que molen i són guapos, però sempre havien acabat quedant fora dels àlbums. Els vam recuperar, els vam reescriure i els vam donar encara una volta abans de gravar-los al nou disc.
AAA: Las que no iban a salir [Riuen].
De 'Bona fe', quines serien les cançons que millor representen els 31 FAM que tots coneixem?
AAA: “Massa fum”, segur. De fet, és un projecte que potser ja fa dos anys que vam començar a treballar.
Lil Didi: “Tuve suerte” té uns aires de “Purgatory”, de Jetlag. En els temes de trap encara mantenim l’essència, però ara que estem fent coses properes al house, ens estem allunyant dels primers temps.
Kid Pi: Les cançons més trap i dancehall són les que conserven més la nostra identitat.
Joey C: “Condenao” també és bastant 31 FAM old school. Però després hi ha dos temes més tecno i algunes outro que s’assemblen més al que vindrà a partir d’ara.
EL GRAN PAS
Esteu insistint molt en la nova música que esteu preparant, quan tot just acabeu de presentar l’últim disc, Bona fe. Què podem esperar del gran pas de 31 FAM?Kid Pi: Podrà agradar més o menys, però serà diferent. No és que ara mateix no vulguem innovar, perquè ja ho estem fent, però a Bona fe només hi apareixen algunes pinzellades per poder fer una transició. El que vindrà a partir d’ara serà un canvi de paradigma bastant gros, i per això abans hem volgut fer un disc de traspàs i així preparar a tothom per la nova etapa.
Bandam: El que vindrà serà el més 31 FAM que hem fet mai. Serà el més nostre.
Parleu d’una nova etapa, però no ens heu explicat res de concret. En què es podrà definir?
Lil Didi: Hi haurà innovació, de veritat. Farem temes amb gèneres que no hem gravat mai fins ara. Pot ser que a la gent li agradi o que no, però segur que sorprendrà.
Kid Pi: Serà un step up –un pas endavant– brutal en l’àmbit creatiu de la música urbana.
Us preocupa que la penya només vulgui la 31 FAM que ja coneixen i no us segueixin?
Kid Pi: Ens preocupa més l’etapa de transició que estem passant ara. En la nova hi confio cegament.
Joey C: Feia un any que no trèiem nova música i el que hem gravat és una mica el mateix que abans. Ens preocupa que al públic no el convenci el que està passant ara mateix.
Kid Pi: Òbviament, quan publiquem nous temes sempre esperem opinions diferents, però la resposta de la gent és incontrolable. Però quan més endavant traiem una cosa de la qual estem totalment segurs, la penya que digui el que vulgui [Riuen].
Els grans canvis després d’una transició sempre acaben afectant l’estructura d’un grup. Com esteu en aquest sentit?
Lil Didi: Ens estem replantejant el funcionament de la banda, volem intentar crear una estructura sòlida. Cadascú tindrà una tasca concreta, perquè fins ara tot era massa confús, tothom feia de tot i el que ens sortia dels ous. A partir d’ara volem ser una puta empresa.
AAA: La gent es pensa que viure de la música és gravar cançons i fer concerts, però la indústria té més feines al darrere. Cal saber que a l’hora de la veritat hi ha assajos, interessos, contractes, estudis, menjades de cap, estratègies... Tot és molt més complex del que sembla.
En el vostre cas editeu amb el segell Delirics des de fa anys, però amb el nou disc heu fitxat amb Talent Barcelona, l’agència de representació i contractació d’artistes creada pel Cruïlla, i a més teniu la direcció i producció artística de Miguel Zamarripa ‘Flautek’. Com veieu la indústria de la música?
Lil Didi: Ens hem adonat que ser a dalt de tot pot arribar a ser fàcil durant uns mesos, i que lo difícil és mantenir-se. Amb 31 FAM ja fa quatre o cinc anys que som a primera línia, però aquest últim any ha estat el més dur. Ara ja estem estabilitzats i volem seguir pujant.
Heu pres alguna mesura concreta per assolir els objectius?
Kid Pi: Hem plantejat posar multes com l’entrenador del Barça, Xavi Hernández. Si arribem tard són 25 euros, però tenim mitja hora de marge. Tot i aquest marge, la gent paga les multes [Riuen].
AAA: Si algú no es presenta són 50 euros. I si fallem en alguna cosa important, són 100 euros.
Si algú no va a un concert, per exemple, són 100 euros?
Lil Didi: Si algú falla a un bolo l’apunyalem directament [Riuen]. No, és broma, però no el cobraria i li cauria una gran bronca.
Ha passat alguna vegada que algun hagi fallat a un concert?
Lil Didi: Per ara, no.
Joey C: Perquè no són al matí, que si no... [Riuen]
Bandam: Llavors no aniria a cap. Les contractacions haurien de ser a partir de les quatre de la tarda... Bé, millor a partir de les sis.
Fa cinc anys del vostre primer tema, “Sincero” (autoeditat, 2018). Quina recomanació faríeu a altres artistes abans de debutar?
Lil Didi: Que tot el que facis repercuteix en el futur. S’ha d’anar amb peus de plom, mirar els teus actes i els dels altres, que tot influeix.
Bandam: Jo els diria que no vagin de llestos. Que s’ho creguin, però que sàpiguen creure-s’ho. Que no intentin ser el que no són.
AAA: Jo els diria que no es fiessin de ningú, perquè tothom va molt d’amic. Et diuen que tot sortirà de puta mare i que et faran guanyar diners, però després has de vigilar molt. També és molt important informar-se, perquè la gent prefereix que no sàpigues les coses.
Kid Pi: El millor és donar-se temps per reflexionar sobre els teus projectes, no cal anar accelerat...
Joey C: Les coses passen molt de pressa i potser molta gent no està preparada. Si t’esperes una mica, sempre és millor.
L’èxit us va arribar massa d’hora amb temes com “Sincero” o “Valentina”, del primer disc, Tr3tze?
Kid Pi: L’èxit ens va arribar quan cap de nosaltres estava preparat. De sobte la nostra música va esclatar, però cobràvem un sou de merda, i encara no teníem un equip de so ni moltes altres coses. Les coses s’han de fer amb pau mental, perquè si no, la cagues.
I com ha estat la gestió dels egos tenint en compte la fama?
AAA: Això és més fàcil. Com que som sis, quan un es passa, boom, correctiu. Li diem que aterri, que baixi i es posi a treballar [Riuen]. Ara de debò, no recordo cap vegada cap de nosaltres dient que és millor que la resta o coses d’aquestes...
Kid Pi: El Didi de vegades sí que es flipa [Riuen].
Lil Didi: Què xerres, tu!
Kid Pi: En el grup no hi ha hagut mai cap situació problemàtica amb els egos. El que mola és que sempre ho sabem transformar en enveja sana. Per exemple, si el Lil Didi treu un temàs, llavors jo l’haig de treure encara millor amb el següent. No patim una enveja tòxica, sempre ens serveix per créixer.
AAA: També som molt clars entre nosaltres. Si algú fa una merda, li diem ben clar.
Kid Pi: I també al contrari. Així que podem, quan fem les coses bé també ens ho diem.
.jpg)
.gif)
.gif)
