Amic dels Cirerers és una formació desconeguda que, abans del llançament del seu primer disc, ja ha tingut una repercussió notable en estar entre els finalistes de la categoria de cançó d’autor tant als premis Ovidi com als Carles Santos. El seu impulsor és Josep Sànchez, un músic nascut a Oliva i establert a Vilanova i la Geltrú. La publicació del disc no està prevista fins al 2024, es dirà Amic dels cirerers i el publicarà Right Here Right Now. Avui n'estrenem el primer tema: "Somriu i bona nit".

Parla’ns de “Somriu i bona nit”.
És una cançó de bressol que vaig escriure per al meu fill abans de nàixer. Funcionava força bé, amb un compàs compost. És una cançó important al disc perquè és la primera que vaig ensenyar a Joel Gilabert, que ha estat el productor del disc. Li vaig portar la cançó i com em va agradar molt el que hi va fer, li vaig encarregar la producció de tot el disc. Li vaig donar les referències del que volia, una de les més importants era Refree com a productor, i ell va enganxar la idea de seguida. Aquesta cançó és la llavor de tot el disc.


I què és Amic dels Cirerers?
Em vaig posar Amic dels Cirerers perquè la meva dona es diu Berta Cirera i també vam decidir posar Cirera de primer cognom per al meu fill. És un pseudònim que no m’amaga, al contrari, és ple d’homenatges. En primer lloc, als cirerers, que són els arbres que fan els fruits que omplin la meua vida i, en segon lloc, també és un homenatge a un dels meus referents que és Pau Vallvé. Ell té una cançó que es diu “Amic dels cirerers”. Vaig parlar amb ell i li vaig demanar permís per posar-me aquest nom.

Has quedat finalista a la categoria de cançó d’autor dels Premis Ovidi i Carles Santos, però potser aquesta etiqueta és una mica estreta per a la teva música…
Jo pense que faig una música fora d’etiquetes. No porte cap missatge, és un projecte molt personal en què em propose obrir-me en canal i deixar les mascaretes que ens obliga la societat a portar. Pose per davant la naturalitat i la llibertat de fer. Em mostre tal com soc. A qui li agrade, bé, i a qui no li agrade, que no em segueixi o que sigui un hater, que tampoc no passa res. Com més serem, més riurem.

Em referia a etiquetes estilístiques.
Sí, jo crec que faig cançó d’autor, electrònica i pop progressiu. Em conec molt i m’agraden molt The Beatles. Van fer discos molt diferents i encara avui dia hi ha cançons que sonen molt actuals. “Nowhere Man” sembla d’un grup de pop actual. És molt fort.