Format al conservatori de Terrassa, Roger Torné va dedicar la primera part de la seva vida al saxòfon, tot i que va ser amb la guitarra que va començar a compondre de forma autodidacta, i després també van arribar el piano i la bateria. A principis d'aquest any, el terrassenc va llançar el seu primer EP, Nostos (autoeditat, 2023) i demà, per tancar-lo, publica el seu primer disc: Oliveres i pinyols (autoeditat, 2023). Avui, però, estrenem un dels temes d'aquest àlbum en exclusiva, “Diu que la vida”. 

Aquest nou llarga durada gira al voltant de cinc testimonis reals de dones grans que aporten el seu punt de vista sobre la vellesa i el pas del temps. Intercalant entrevistes musicades a aquestes dones amb temes propis de l’autor, Oliveres i pinyols vol donar veu a una generació que per Torné està silenciada, al mateix moment que busca que les persones que l’escoltin reflexionin sobre la seva pròpia vida.


Com sorgeix la idea de transmetre la visió de la vellesa a través de testimonis reals, posant la seva veu a les cançons?
Tot ve d'una cançó en concret que vaig compondre ara farà cosa d'un any i mig, "Què hagués passat". És una història d'una dona que, a les acaballes de la seva vida, es pregunta què hauria passat si hagués fet les coses de forma diferent. En un principi, la cançó havia de ser sobre un home, perquè jo m’hi sentia reflectit, però per qüestions de rimes, va acabar sent una dona. Arran d'aquest canvi em va sorgir la idea de donar veu a dones grans que han estat silenciades durant tota la seva vida.

Cadascun dels temes del disc que hi ha després d’aquests testimonis musicats està relacionat amb les històries que expliquen aquestes dones?
Estan força lligades perquè tot l’àlbum segueix un recorregut. Les tres primeres cançons tracten sobre l’amor, les tres següents sobre el penediment, i les darreres tres sobre la mort. L’únic tema que vaig compondre com a tal després de les entrevistes és “Diu que la vida”. 

Et va inspirar alguna història concreta?
Em vaig inspirar en tots els testimonis, però sobretot en el de la Nuri. Una dona que explica que ha viscut una vida molt feliç i que l’ha gaudit durant molts anys, però que ha arribat a un moment de la vida que li ha envaït la sensació de voler marxar, perquè el seu cos ja no li respon com ella voldria. I tot això que a mi em va deixar impactat, ella m’ho explicava amb un somriure a la cara i en pau amb si mateixa. 


Coneixies d'abans a les testimonis que apareixen al disc?
Una d’elles és la tieta del meu pare, la tieta Anna. La resta van venir quan, parlant amb amics o coneguts, vaig començar a preguntar si coneixien a algú que els interessés participar. No tinc àvies, se’m van morir fa molt temps, així que vaig decidir buscar-les fora. L’únic requisit que vaig posar va ser que fossin dones de més de 70 anys que parlessin català. Vaig fer nou entrevistes en total per tot Catalunya, i en vaig seleccionar cinc per incorporar el disc.

Com vas afrontar aquestes entrevistes?
Com una conversa amb aquestes persones. Els explicava la meva idea per sobre i, tot i que tenia algunes preguntes ja pensades, me'n sorgien moltes de noves. Elles també em van preguntar a mi, i així es va convertir en una conversa amb unes persones plenes de saviesa. Al final vam parlar vora una hora i mitja o dues, i per mi va ser una experiència molt enriquidora, perquè aquestes persones tenen molt a dir i no se les hauria d’apartar de la societat. 



Tens pensat fer alguna cosa més amb totes aquestes vivències que has recol·lectat?
No, no tinc pensat fer res. Hi ha molta informació i hi ha històries que tampoc he volgut incorporar. Perquè són molt íntimes i he volgut salvaguardar també la seva intimitat. M'ho quedaré per mi.

Què buscaves aportar amb aquest disc?
El que volia era, a través de la música i de les històries que s’hi expliquen, intentar que l’oient reflexionés sobre la seva vida. La música és una eina molt poderosa, i amb ella podem fer que la gent reflexioni i vegi si realment està vivint la vida que voldria. Hi ha una frase que diu que està bé aprendre dels errors d'un mateix, però encara està millor aprendre dels errors dels altres. I això era el que buscava transmetre, que l'oient escolti i aprengui, perquè després no es penedeixi de les decisions que ha pres i sigui massa tard per canviar-les.