Retirada a temps (El Jardí Amagat, 2023) és el segon llarga durada del quartet manacorí Reïna, un disc que segueix l’estètica del debut –Arts marcials (U98 Music, 2021)– però que l’exagera i endureix, pivotant des del pop-rock fins a endinsar-se en un món de guitarres esmolades. L’amor i el desamor hi són ben presents, però amb el nou convidat de la ràbia.



Heu pujat un grau la ràbia del nou disc, i això es nota en la veu i les guitarres. Heu perdut el vostre aire més ‘angelical’?
Pere Amer (guitarra): És un disc molt expressiu, de manera que mos hem alliberat més a l’hora de compondre les cançons i de tocar-lo en directe. Supòs que al tractar-se d’un segon disc hem pogut reflexionar més sobre quina era la música que ens definia millor. Vam arribar a la conclusió que volíem fer un disc amb més ràbia, més guitarres i sons més bruts.
Carme Vives (veu i guitarra): La veu també era més minimalista, i ara hi hem afegit segones veus i jo he cantat més fort, que és un exercici que em costava.
Biel Riera (baix): Al primer disc tot era més contingut. Hem seguit la mateixa línia, però n’hem exagerat algunes coses. I també hem buscat posar-nos més al servei de la cançó, i no compondre pensant si ho podríem fer igual en els directes.

Heu canviat també el procés compositiu?
B.R: No, el procés ha estat similar. Sempre començam per la lletra i, pel que hem vist, és una cosa poc habitual entre la majoria de bandes. Quan les escric, ho faig llevant una melodia d’una cançó que ja conec i hi canto a sobre, de manera que el text ja em queda més o menys quadrat de mètrica i estructura.
C.V: Aleshores jo, o en Biel o en Pere, hi posem una melodia i després l’acabem de muntar tots junts, cadascú fent els arranjaments del seu instrument. I al final s’hi posen també el productor i l’enginyer de so. Si ho penses, cada cançó passa per moltes ments diferents.

Parlant de les lletres, l’amor és un dels grans protagonistes del disc, però en parleu des del dolor. Per què?
C.V: Una part important de l’essència de Reïna és que les cançons parteixen d’unes lletres que ja en si mateixes són molt emotives.
B.R: Quan escric, cerco que les lletres tinguin sentit i força, que no siguin planes... M’agrada inventar històries prioritzant-ne la versemblança i la narrativa, sense arribar a ser autobiogràfic, procurant que siguin universals.


Una altra de les novetats és que continueu fent pop-rock, però ja no us acosteu a estils com el reggaeton o la bossa nova, com vau fer al primer. Quina és la idea de la retirada?
C.V: El que mos feia ganes era gravar un disc de sonoritat guitarrera. Buscàvem una sonoritat més enèrgica i potent, perquè és la música que escoltam i la que més ens agrada de la gent del nostre circuit. A més, volíem treballar amb el guitarrista manacorí Jorra Santiago, que és molt bo. Com a productor era impossible gravar unes cançons en què les guitarres no fossin una part important.

Com va ser treballar amb Jorra Santiago?
B.R: Jo ja havia tocat amb ell a Jorra i Gomorra, i havíem fet alguna col·laboració en un altre grup que tenia, Polseguera, i per això em va venir la idea de sumar Jorra i Reïna. Quan vam començar a compondre les cançons del nou disc vam demanar-li que ens en fes la producció, ja que ho vèiem molt adequat a la sonoritat que volíem. El resultat ha estat fantàstic, perquè de seguida ens hi hem entès tots molt bé. Ha estat molt respectuós amb les nostres cançons, les ha escoltat molt i mos ha passat molts referents per escoltar.
P.A: De fet, Jorra ja havia estat un referent per a nosaltres des de sempre. Vàrem començar a fer música perquè a Manacor vèiem els grups on ell tocava i volíem fer el mateix.


A més, en aquest disc també heu col·laborat amb un altre grup de Manacor on ell també participa, Roig! Igual que vosaltres, van ser finalistes del Sona9, tot i que no van guanyar.
Adrià Mayordomo (bateria): Roig! és un altre dels nostres grans referents des que érem petits. De fet, mos fèiem tot Mallorca per anar a veure’ls. Quan vam escriure la cançó “Retirada a temps” vam pensar que encaixaria molt bé gravar-la amb ells, i els ho vam demanar. Mos fa molta il·lusió, i més tenint en compte que ells ara es troben en un moment en què no se sap si tornaran a tocar.

“Retirada a temps” és potser la cançó més diferent del disc. Per què n’heu agafat el nom per titular l’àlbum?
B.R: Aquesta cançó, en realitat, té un punt irònic. Mos agradava molt i no trobàvem cap títol per al disc. Tot i que no mos entusiasmava a cap dels quatre, al final el vam triar per l’aire derrotista i perquè ens serveix per ironitzar sobre la idea de guanyar i perdre. Es pot aplicar en tots els àmbits, com a grup en la música, com a persones o en l’amor...
C.V: També té a veure amb la imatge de Reïna com un equip de bàsquet, que recorre tot el disc i videoclips. Vàrem pensar de potenciar la idea que el grup és un projecte col·lectiu comparant-ho amb un equip, i que si guanyem o si perdem, ho fem tots junts.