Estrenes

Gerard Sesé: «Encara que no hagi tret cap disc com a Gerard Sesé, no he parat de compondre ni de gravar»

Presentem els primers clips del nou projecte de Gerard Sesé

El cantautor publicarà dues cançons (una de nova i una d'inèdita antiga) cada mes fins a presentar el seu proper CD

| 24/01/2024 a les 13:30h

Gerard Sesé
Gerard Sesé | Juan Miguel Morales
Gerard Sesé és un músic que els darrers anys s’ha dedicat més al teatre musical que a la seva carrera com a cantautor. Aprofitant que aquest any en farà 20 de la seva aparició al món de la música, el barceloní inicia un projecte singular i cada mes donarà a conèixer dues cançons: una de nova i una altra antiga inèdita, arranjada de i gravada de nou. Avancem els vídeos que acompanyen les dues primeres cançons i parlem amb l'artista d'aquest nou projecte.


Compleixes 20 anys de carrera i ho celebres presentant cançons de dos en dos.
Sempre poso la data de començament del projecte com a cantautor -o bandautor o songman que fa música, perquè no soc prou cantautor- justament al 2004, quan gravo amb 17 anys. Els meus companys, a segon de Batxillerat, amb els pocs diners que tenien es compraven roba o sortien de festa. Jo gravava CDs perquè encara no hi havia aquestes possibilitats d'ara de fer-ho tot a casa. Em gastava els diners anant a estudis de gravació. A casa tenia una torre d'ordinador amb una base antiquíssima que ho tornava tot a midi, i hi tenia moltes coses gravades d'una qualitat nefasta... És vergonyós, però tenia 15 o 16 anys. Ara estic recuperant algunes d'aquelles composicions que tinc gravades i refent-les amb qualitat. Estic canviant una mica la lletra, perquè hi havia coses de mètrica o d'accents creuats que feia abans que ara intento no fer. Em fa gràcia dir que es un projecte intratemporal, perquè realment contraposaré cançons d'aquell adolescent amb cançons que tinc fetes d'ara.

De què parlen aquestes dues cançons que avui ens presentes en primícia?
La que acabo de fer fa poques setmanes es diu “Amor digital” i és una reflexió sobre les noves maneres que té la gent de trobar-se i de buscar l’afecte o l'amor; les maneres de relacionar-se. I és una mena de crítica. Ara tot és a través d'una pantalla i està molt normalitzat, amb les seves coses bones i les seves coses dolentes. La cançó antiga és “El gimnàs”. Ja apuntava maneres, amb lletres amb una mica d'humor, que tinguessin un punt d'història. I aquesta és la primera que recupero, perquè, a més a més, té un videoclip en què hi surto jo amb 19 anys. Vaig gravar aquest vídeo que seia al gimnàs, que és una de les coses que veig que, malgrat que hagin passat els anys, encara li tinc la mateixa tírria. M'he apuntat diverses vegades al gimnàs i he perdut molts diners perquè no hi vaig. I per mi el gimnàs és com una mena de sala de tortura, en comptes d'un lloc on generar endorfines i sentir-se bé. Llavors, és una mica una crítica a aquella gent obsessionada amb el gimnàs, que ja vaig fer fa 20 anys i que visc absolutament igual. És una cançó a la qual li tinc molta estima.


Fa 20 anys que vas començar, però ara feia temps que no sabíem de tu. Què ha passat?
Els últims 7 o 8 anys he estat dedicant-me al teatre musical. Gairebé va coincidir el meu últim CD amb l'estrena del primer musical, que era Generació de Merda, que es va estrenar al Teatre Regina. Després de l'èxit, vam passar al Poliorama i després al Teatre L'Eixample i el Teatre Gaudí. Aquí va ser molt xulo perquè vam poder tocar la música en directe. Vam tenir una banda de quatre músics. Això van ser els dos primers anys amb Generació de Merda. Després, com que ens va anar tan bé, vam fer El futbol és així (de gai), també amb música en directe. Vam estar tres mesos al Teatre Gaudí, i vam prorrogar dues vegades. A més a més, la temàtica és d'actualitat: s'hi parlava del futbol femení, el 2018, quan encara no estava tan de moda… estem parlant del 2018. Després ens vam animar a fer un infantil, al Teatre Aquitània, que es deia Pinta’m, i que per mi va ser una cosa totalment nova, però on m'ho vaig passar molt bé.




Tot això abans de la pandèmia.
Sí, ens va anar d'un pèl. La vam acabar el febrer del 2020 i al cap de pocs dies ens confinaven a tots. I just en acabar-se el confinament, vam començar a treballar aquest quart musical, El poliamor és així, que també ha sigut un èxit que ha passat pel Teatre Aquitània, i el Teatre de l’Eixample i, el Nadal del 2022 vam tornar a l’Aquitània. Amb el Poliamor fins i tot vaig estar nominat als Premis Butaca, però va guanyar Dagoll Dagom. Realment, el teatre musical és una altra cosa, encara que molta gent, quan escoltava les meves cançons, em deien, que eren molt de musical.

Per tant, durant aquest parèntesi has seguit fent música.
No he deixat de fer música, realment, i a més a més, de manera bastant intensa perquè, paral·lelament, he estat el pianista de la companyia The Feliuettes, a les quals també els he compost diferents cançons. També portem ben bé 3 anys fent les cançons d'humor que publica l'APM?, que es diuen APM? Sessions. Les gravem a casa meva amb el David Moreno, que és un artista boníssim i que fa imitacions, i que també té el seu projecte de covers que es diu Versión Imposible. Per tant, en aquest temps, encara que no hagi tret cap disc com a Gerard Sesé, no he parat de compondre ni de gravar.


 
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Generació de merda, gerard sesé

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.