Geri és el pseudònim del cantant i productor de Les Planes d'Hostoles Gerard Garriga. Des del 2019 Geri experimenta amb la música, barrejant estils i gèneres per crear el seu so particular, que ha anat mostrant en diferents senzills i discos. Divendres publica el nou EP, El que tinc al davant quan em desperto (Metz Records, 2024), i ara, abans que surti el disc complet, ens regala en primícia el segon senzill, “Afortunat”. 


“Afortunat” és una cançó molt curta, no arriba als dos minuts, i té molt poca lletra. Com neix aquest tema?
Aquesta cançó posa en perspectiva una relació, i diu que tot això viscut ho has de valorar perquè ets un afortunat per poder-ho explicar... Per poder-ho experimentar, per poder-ho viure, per tenir aquesta persona al costat i per tot el que estàs vivint, ets un afortunat. Perquè estàs bé, perquè estàs content, i s'ha de valorar. “Afortunat” no havia de ser un senzill, sinó que simplement se'm va presentar l'oportunitat de gravar un videoclip per pocs diners i amb una molt bona càmera que tenien en aquell moment uns companys meus, i vam decidir gravar aquesta cançó, que era l'única que tenia acabada. 

Aquesta cançó no té res a veure amb l’anterior senzill del disc, “Desfet”.
“Desfet” va ser senzill abans que l'EP prengués nom i concepte. El vaig treure perquè era la cançó adient per l’estiu, amb un ritme festiu i tecno. La tenia guardada des de feia gairebé un any, així que li va tocar sortir.


Per què has escollit dos temes tan diferents com a senzills del disc? 
És una manera molt clara de mostrar cap on van les coses. “Desfet” té un ritme juganer, i d'entrar més en calent, i, en canvi, “Afortunat” convida a veure-ho tot en perspectiva. És una cançó que pren forma i sentit dins l’EP. 

El títol és ‘El que tinc al davant quan em desperto’. Què volies expressar amb això?
El que tinc al davant quan em desperto està inspirat en la meva vida vivint amb la meva parella. Quan veus el títol i comences a escoltar l'EP, no té gaire sentit, però quan l'has acabat d'escoltar és quan pots treure'n l'entrellat i entens el que estic explicant. Entens que és el que tinc al davant quan em desperto. 

Quina història hi ha darrere?
Començo a relatar la meva història a “Sense rumb”, explicant aquest sentiment de no saber cap on vas i d’estar, com diu el títol de la cançó, sense rumb a la vida. La segueix “No sé com fer-ho”, un tema que relata l'intent de contacte, una connexió o apropament a aquesta persona especial per tenir-hi una relació, sigui la que sigui. La tercera cançó es diu “Vull fer-te un regal”, i en aquesta ja comencem a posar-nos més juganers, perquè l'altra persona sent alguna cosa també. I amb això entres de ple al joc de “Desfet”, que és el tema més contundent del disc. Tota la introducció, què són els tres primers temes del disc, conclou en aquest moment d'èxtasi que és “Desfet”. I aquesta emoció baixa de cop a “Afortunat”, amb la qual entres en una altra dimensió. Per mi, que acabi així és totalment disruptiu, ja que no t'esperes que després del tema de tecno hi hagi silenci absolut, només sintetitzador i veu. Amb aquest darrer tema entens tota la història, per això posar-lo al final fa que sigui totalment representatiu. 

Jugues amb molts gèneres musicals diferents. Et va fer por que en algun moment es perdés la teva identitat, el teu so?
La meva identitat és la de ser artista. Per mi, això vol dir ser creador i ser creatiu, i un artista, per poder ser-ho, ha d’arribar a tots els racons. Està bé encasellar-te en un gènere concret, però fer sempre el mateix fa que a vegades no siguis creatiu. I a mi el que m’agrada més de fer música és poder explorar amb diferents estils.


Tornem als teus inicis. Comences amb el teu projecte el 2019, autoeditant diferents senzills. Com sorgeix la idea d'entrar a la música?
Vaig començar a fer música electrònica el 2017, però no va ser fins al 2019 quan vaig tenir un projecte més ferm. Al principi feia música en castellà, perquè volia arribar a tot arreu, però al final vaig provar de fer música en català i vaig veure que no era tan difícil. A partir d’aquest moment, vaig fer un parell de col·laboracions amb Pol Bordas o un disc amb Sangaku, Està bé estar malament (autoeditat, 2021), i vaig seguir fent els meus propis temes i EP. Ara, quan em pregunten si faré temes en castellà, els dic que no, que només em surt fer música en català.

Costa trobar el teu lloc a la indústria musical, sobretot cantant en català, i més sense un suport discogràfic. Et va passar pel cap deixar-ho?
No, perquè tot i que al principi sí que vaig començar amb la idea d’anar a algun lloc amb aquest projecte o d’intentar girar-lo al màxim possible, ara ho faig perquè la música em surt de dins i la gaudeixo. Si puc fer-ho de forma professional, doncs bé, però si no, no passa res. Si els Figa Flawas ja ho tenen complicat, jo encara més. És difícil, però com que ara estic estudiant, m’ho prenc amb calma i vaig al meu ritme, si em ve de gust fer un disc, el faig i ja està.