La barcelonina Núria Duran va ser una de les artistes destacades del passat concurs d'artistes emergents Sona9. La cantautora va arribar a la gran final del certamen i, finalment, va quedar en segon lloc i va endur-se el Premi Joventut. Un cop acabat el concurs, l'artista ha centrat la seva activitat a preparar el seu segon llarga durada, que està previst que vegi la llum al mes de maig. Ahir, però, ja en va oferir un bon tast a la sala barcelonina New Fizz dins del Festival Empremtes.



A diferència dels tres concerts que va oferir al Sona9, Núria Duran va pujar en un format de duet. La va acompanyar a la guitarra i als pads Marc Esteve, i va optar per prescindir de la bateria, que en el concurs ocupava Tomeu Juan Fuster. El concert va arrencar amb "Als records sempre fa sol", que Marc Esteve va engegar amb cantant a través dels filtres sintètics d'un vocoder i tocant uns sintetitzadors d'allò més minimalistes. El concert va seguir ràpidament a través d'imaginaris de flors i jardins. Primer, va sonar la inèdita "Flower Among Death", sorgida a partir d'una nota de l'avi de l'artista en què li deia a la seva neta que era "la flor més bonica del jardí". Un missatge que recorda al hit de La iaia "La millor flor del balcó", i que apel·la a la necessitat d'estimar-se a un mateix. Després, la va seguir la també floral "Garden", que va apujar la intensitat del directe.

A continuació, Duran va presentar un dels pròxims senzills, "Llagrimals", que la cantant ha regravat amb el suport del productor Sr. Chen. La cançó va ser una més que bona síntesi del que representa la música de Duran: històries molt personals que aborden la necessitat de deixar anar i marxar. A més, aquest tema en particular aprofundeix en la recreació de les seves pròpies misèries amb frases carregades d'enyor i nostàlgia com "recullo cada llàgrima en un potet per beure-les el dia que ja no et trobi a faltar". La nostàlgia es va transformar en contundència amb "The End", una de les cançons més canyeres de la nit a cop de palm-mute de la guitarra de Duran i el so distorsionat que Esteve va afegir a la seva guitarra.
  Núria Duran també vol visibilitzar les dissidències a través dels seus temes i d'aquí en sorgeix el darrer senzill "Human Cast". El tema aporta el seu granet de sorra a generar referents musicals entre les persones amb autisme, i ho fa narrant la forma de pensar i relacionar-se socialment de l'artista. Arribant a la recta final del concert, va pujar sobre l'escenari el guanyador del Sona9 2023 Eloi Duran, i junts van interpretar la col·laboració "Res a dir-te", que narra una història de ghosting, i "Dir-te adéu", que reprenia de nou la necessitat d'aprendre a acomiadar-se de les coses.

Com a punt final del concert, Núria Duran va deixar la cançó més dura i també  la més optimista de tot el concert. Primer, va obrir-se en canal amb "April", una cançó que relata els abusos sexuals que va viure en primera persona i que va explicar de forma pública fa tot just una setmana. Després, va acabar l'actuació amb "Estimar-te", que narrava com refer-se d'experiències traumàtiques, com l'explicada en la cançó anterior, i com aprendre a ser estimada pels amics i les persones que t'envolten.

Núria Duran a New Fizz (15/03/2024) Foto: Sergi Núñez

Una mica menys d'una hora d'actuació que va oferir un més que ampli tast del que serà el nou treball de Núria Duran. En aquest format de duet sense bateria, l'artista va deixar més espai per a la intimitat i la tendresa, però va perdre part de l'energia i la contundència que el format de trio li brindava. Caldrà seguir de prop si un cop surti el treball, aquest format de duet haurà vingut per quedar-se o serà només puntual.