Entrevistes

Poomse: «Ens és igual si més o manco gent escoltarà l'EP en funció de si comença amb una cançó de vuit minuts»

El trio mallorquí publica el nou EP 'Triple doble'

Poomse s'enamora d'un «Cor suís»

| 11/04/2024 a les 17:00h

Poomse
Poomse
El grup mallorquí Poomse va viure els seus primers 15 anys de trajectòria en anglès fins que la pandèmia els va animar a cantar en català a l'EP Les gravacions de la pandèmia (Vol.1) (Espora Records, 2020). Ara, el català ja s'ha establert com la llengua per defecte de les seves lletres i així ho acrediten Extinció etc. (Espora, 2021) i el nou EP Triple doble (Espora Records, 2024), gravat en format de trio després de la marxa del guitarrista Sebastià Mesquida. Parlem del disc amb el cantant i guitarrista Llorenç Rosselló.



Poomse ja no és un quartet, ara és un trio. Per què?
En Sebastià Mesquida, l'altre guitarrista, va deixar el grup per temes de salut. No ens vàrem plantejar en cap moment si valia la pena continuar o no, sinó que vàrem seguir quedant entre nosaltres tres i tocant, i varen sortir cançons noves. Ha estat una decisió molt natural. 

No us vau plantejar buscar un segon guitarrista que ocupés la vacant?
Vam tenir la conversa per a veure què fèiem, però som un grup de quatre persones molt amigues i tenim una comunicació una mica tancada i especial. I vam pensar que posar una altra persona seria complicat, perquè la manera de tocar d'en Sebastià és molt singular, i substituir-lo amb una altra persona hauria estat una cosa molt postissa. Vam decidir que havíem d'adaptar-nos a la nova personalitat del grup i mirar de tirar endavant. 

En el disc anterior, ja hi havia una referència esportiva a l'handbol a "Vukovic". Ara, la referència és al bàsquet amb la portada i el títol del disc 'Triple doble'. D'on ve la idea?
El títol ve de la portada. Quan era adolescent vaig jugar a bàsquet federat dos o tres anys, i tot i que encara m'agrada, no n'he estat mai un gran apassionat. Quan estàvem cercant títols i portades pel disc, no ens acabàvem de decidir, i un dia, vaig anar a casa de la meva mare i cercant fotos antigues, vaig trobar una foto meva jugant a bàsquet de quan tenia entre 12 i 14 anys. I al final, l'hem acabat fent servir com a portada i d'aquí ha vingut el nom de Triple doble, que també són dos per tres, que les són sis cançons del disc. 
 

Poomse - 'Triple doble'


L'interès per la música també va sorgir en l'adolescència quan jugaves a bàsquet?
A mi la música sempre m'havia agradat, també de molt petit. En aquella època, quan tenia 15 o 16 anys, vaig començar a aprendre a tocar la guitarra, i fins als 24 o 25 vaig estar formant-me musicalment.

En aquest disc heu premut més la distorsió i heu tret a lluir la versió més contundent que mai de Poomse. Ha estat una idea buscada des del principi?
Sí, però ha estat una cosa natural. Havíem de passar de tocar amb quatre instruments a tres, i el que vam fer per omplir les cançons, sobretot al principi, va ser apujar el volum i posar efectes, sobretot delays i distorsió. A poc a poc, ens vam adonar que les cançons noves que fèiem tenien menys parts instrumentals, perquè hi havia menys elements amb  què jugar. Amb les dues guitarres hi havia molta interacció, i ara que ja no ho podem fer, i ho hem suplert amb volum i electricitat.
 
Us heu inspirat en més grups de rock i blues clàssic que en el disc anterior, en què el so era més pròxim a l'indie?
Els grups que ens agraden i escoltem continuen sent els mateixos. Potser, abans no apareixien tant noms com Neil Young i Crazy Horse, que fan un rock menys elaborat i més basat en la contundència. Com que no podem fer coses tan complicades com fèiem abans amb dues guitarres, hem fet un procés de depuració del so per a quedar-nos amb el més important de l'esquelet de la cançó. 
 
El disc arrenca amb un tema de vuit minuts i mig, com "Cacauets". Considereu que és una declaració d’intencions obrir l'EP amb ella?
Ha estat una decisió totalment conscient. Nosaltres pensem que estem bastant lluny de tot. No fem molts concerts i, per tant, no formam part del circuit de grups que toquen en directe a Mallorca, que és bastant limitat, ja que cada vegada hi ha menys llocs on tocar. Ens és igual si més o manco gent escoltarà l'EP en funció de si comença amb una cançó de vuit minuts. A nosaltres ens agrada així i, de fet, crec que és de les cançons més llargues del grup. Val la pena moltes vegades fer aquest tipus de coses perquè qui aguanti aquest tema de vuit minuts serà qualcú que realment escoltarà atentament el disc.

En molts temes de l'EP jugueu amb la producció de la veu doblant-la i afegint-hi capes de 'reverb'. Us agrada donar-li aquest so a la veu?
Això ha estat obra de n'Enric Arnaiz, que és el productor del disc. Hi ha cançons en què sí que hi ha veus doblades, però n'hi ha altres en què només hi ha una pista de veu. Jo he doblat alguna veu perquè en algun tema sonava un poc dèbil i buida i vaig pensar que doblant-la quedaria millor. Aquestes idees de jugar amb la veu ja les fèiem des del principi del grup, perquè jugàvem molt amb cors i amb harmonies vocals. 

Teniu ja algun concert de presentació a la vista?
Encara no, però ens faria ganes fer-ne un parell. Estem mirant de trobar altres grups per a poder fer algun concert de presentació, però muntar-ho duu feina i nosaltres no ens dediquem això. En les xarxes socials, i fora del local d'assaig, som un grup poc actiu. Tot el que no sigui quedar per assajar, fer cançons i gravar-les, ens suposa una feina extra que moltes vegades no es veu recompensada.
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, poomse, edrabalears, entrevistes, Poomse

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.