La presentadora i periodista del Tot es Mou de 3Cat Georgina Arnau debuta en el món de la música com a Genna. Ho fa amb "El pacte", l'avançament d'un primer EP que publicarà enguany amb el segell PromoArts Music. El tema ha estat produït per Uri Plana (Siderland) i Roger Argemí, i el videoclip, que avui estrenem en primícia, ha estat dirigit per la mateixa Georgina Arnau. Parlem amb ella per descobrir més sobre aquest senzill de debut i el seu nou projecte artístic.


Aquest és el teu primer senzill com a Genna. Com vius aquest llançament del teu propi projecte musical?
El visc amb doble emoció. Per una part, tinc els nervis i el pànic d’obrir-me a través de vivències personals; per l’altre, la il·lusió de poder compartir-ho finalment després de mesos de feina. Al final soc periodista i costa canviar de rol, posar-se a l’altra banda i ser tu qui expliques el perquè de les coses, i més amb quelcom tan personal com la meva música.

I què t'ha dut a prendre aquest nou rol?
Tot plegat han estat una sèrie de casualitats. Des de ben petita que he tingut contacte amb la música i amb la dansa. Vaig estudiar arts escèniques, però el món professional el vaig fer anar cap a una altra passió: l’escriptura i el periodisme. Són eleccions que fem molt joves i la música era una inquietud que havia deixat adormida i ara l’he tornada a despertar. De fet, ara a les tardes estic cursant el segon any del grau de teatre musical a Eòlia.
 
Parlem d'"El pacte": barreja aires i imatges estiuenques amb la nostàlgia d'una postruptura. Com ha estat que has pensat a unir totes dues coses, i quina idea volies transmetre-hi?
Crec que he volgut ser molt sincera amb mi perquè acaba essent catàrtic parlar d’allò més profund i dolorós, escriure-ho i musicar-ho. Tots tenim les nostres històries, les nostres penes, i “El pacte” vol ser una mica un manual de reconciliació amb els llocs que han estat importants i dels quals beu la cançó com a font d’inspiració. Sobretot he volgut fer saber que allò que de vegades sentim no només ens passa a nosaltres.

Per tant, amb tot plegat hi ha una voluntat de reconciliació amb aquests records i aquests espais? 
La voluntat és la de pactar que tot té un nou inici. És un pacte de dos, el teu i el de l’espai on ara escriuràs noves històries.

Creus que per arribar a aquesta reconciliació cal acceptar també la nostàlgia?
Res s’oblida i la nostàlgia l’hem d’abraçar perquè també ens fa ser qui som. "El pacte", al cap i a la fi, és la reconciliació amb aquells llocs que en algun moment de la vida havien tingut un significat especial. Les coses canvien i de vegades, ens fa por tornar-los a trepitjar i és aquí on neix aquest 'acord' per intentar construir un nou relat, lluny del que en una altra vida, havia estat casa.