El popular cantautor de Vilafranca de Bonany Tomeu Penya presenta un nou disc, i ja en van més de trenta. 12 cançons de marcat to optimista que abunden en els temes que agraden a l’artista: cançons d’amor i desamor, ecologia, amistat… Sa vida són dos dies (Blau, 2024) surt a la venda el 24 de maig, però avui n'estrenem en primícia "Fa temps que no et dic que t'estim" i en parlem amb l'artista.


Parla'ns de "Fa temps que no et dic que t'estim".
És una cançó d’un amic meu de fa molts anys, en Toni Vives. La primera vegada que la vaig sentir m’hi vaig sentir molt identificat: és la meva vida! Me'n va agradar tot: la melodia, la manera com està feta la lletra, el missatge… Un dia me la va donar i em va dir que en fes el que volgués. L’he volgut cantar perquè és una gran cançó, però hi he afegit alguna cosa, n'he canviat el ritme, i li he fet uns quants canvis per posar-hi el meu segell; l’he arranjada a la meva manera.

El nou disc 'Sa vida són dos dies' desprèn optimisme. Tu ja ets optimista de naturalesa, però ara ho ets més que mai?
Bé, jo som optimista en tots els sentits. En aquest disc surt el Tomeu optimista perquè si no ho som naltros, que en el fons estem bé, i que cada dia podem menjar i dormir tranquils sense por que no ens tirin un coet ple de bombes... Estem vius i tranquils!

Seguim vius, tot i que fa un temps va córrer la notícia que t’havies mort…
Sí i jo en sabia res, sinó no ho hauria consentit. Quan ho vaig saber, vaig dir que 'viu, viu, no ho he estat mai, però mort tampoc!' M’ho vaig prendre amb humor fins que vaig saber que la meva filla ho havia passat malament.
 
La portada del nou disc és una foto teva de quan tenies 20 anys!
Sí, i al revers hi ha una foto actual. No sé del cert si en tenia 19 o 20, però em lligava molt bé amb el nom del disc, Sa vida són dos dies, perquè jo fa dos dies tenia 20 anys. La vida et passa en dos dies i l’has d’aprofitar!

Però ara estàs en un moment dolç.
Molt. Tinc més feina que la que necessit. Em surten actuacions pertot. I a banda d’això, estic posant la veu en una sèrie de dibuixos animats i en una pel·lícula. La sèrie és Jasmine & Jambo, que fem amb l’Anna Moliner i el Marc Parrot i la pel·lícula també hi està relacionada. Poso la veu i canto algunes cançons. De moment he gravat 27 o 28 cançons. És un treball molt llarg i m’ho passo molt bé.


Què diries tu ara a aquell jove que un dia vas ser i que surt a la portada del disc?
No li puc dir res perquè li ha anat tot perfecte! Aquell jove ja vivia dignament de la música. Feia rock, country… i cantava en castellà, en anglès, en francès… Feia tota mena de música que li permetés viure. Si ara tornés a començar, no canviaria res de la meva vida, ho faria tot exactament tal com ho he fet.

En aquell moment no es podia pensar tot el que ha passat després…
Jo ja sabia que servia com a compositor perquè ja componia moltes cançons, en anglès, en castellà i en mallorquí. Però mai no hauria pensat que em dedicaria per complet a fer les meues cançons. Llavor somniava en ser com The Beatles.

I seguint amb el joc, que diria el Tomeu dels 20 anys a l’actual?
Res, tampoc. Estic content de fer exactament el que he fet. He viscut la vida a tope, m’he guanyat la vida amb la música. He viatjat a tots els països que he volgut, he tingut els millors amors del món i també els que me les han fet passar més putes, he tingut totes les experiències que el meu cos i el meu intel·lecte han hagut de menester.


50 anys de trajectòria, més de 30 discos… Què et motiva, encara, a fer una cançó?
A mi, el sol fet de compondre noves cançons ja em motiva. Encara no ha sortit el disc al mercat i ja n’estic fent de noves. Ahir a la nit em vaig passar moltes hores component. És una necessitat física i psíquica que he de satisfer diàriament. Moltes vegades no em surt res, però aleshores em dedic a tocar la guitarra i el piano i a veure si una notícia que ha passat al meu poble, a Catalunya o a la resta del món em toca. O xerr d’un amor que m’ha fallat una mica i que m’ha deixat sense l’assumpte que jo cercava…

L'amor i el desamor tornen a ser el gran tema del disc. Això és una font inesgotable?
Sí, totalment. Com l’ecologisme, l’amistat… L’amor no pot morir mai. És tan important com menjar o com respirar. Cada amor és diferent perquè cada persona que estimes i que t’estima no és igual que la passada. La vida s'ha de viure amb amor. Però com a artista, és més fàcil fer cançons de desamor que d’amor: l’amor dura un cert temps i el desamor pot durar tota la vida.

Això és ressentiment?
No. Jo al cap d’una temporada ja no sent ressentiment. En cerco una altra i au. La millor manera d’acabar la pena de desamor és trobar-ne un altre. Aquesta és la solució.