Dins de la incipient però activa escena extrema en català, hi ha diverses bandes que destaquen tant per la contundència de la seva proposta com per la seva prolífica obra. Una d'aquestes bandes és la formació barcelonina Bocc, que recentment ha estat involucrat no en un, sinó en quatre nous treballs.

Per una banda, ha participat en el disc recopilatori Nekroottinen Haava (Noxius Ruin, 2024), en què grups d'arreu del món versionen temes del death mètal finlandès dels 90. Per altra banda, ha publicat, en els dos últims mesos, dos nous treballs split: un amb els tarragonins God's Funeral i un altre amb els neerlandesos Mouflon. I per si no fos poc, avui Bocc presenta el nou EP en solitari La forja dels cranis (Eternal Juggernaut Records, 2024). Quatre temes que sumen mitja hora de durada i entre els quals es recuperen la versió "Black Visions" del grup finlandès de death mètal Purtenance i el temà inclòs en el split amb Mouflon "Camp dels cremats", a més de dos nous temes inèdites. De tot plegat en parlem amb el guitarrista del grup, Emilio Casal.



Com neix Bocc?
Ens coneixem de temps, perquè som col·legues de l'escena, però el naixement de Bocc radica en dues línies. Per una banda el bateria, en Sergio Linares, i jo, ens havíem seguit mútuament amb altres bandes que havíem tingut. Jo havia estat a Tomba Oberta i ell a Uziel i Lords of Bukkake, de l'òrbita més doom mètal. Per altra banda, el cantant, en Xavi Fontanet, vivia al País Basc i ens coneixíem per haver girat junts, ell amb Ósserp i jo amb Tomba Oberta. I quan va tornar a Barcelona, va venir amb una idea molt clara de crear una banda vinculada a la figura del boc i que fos de death mètal amb influències del doom. De fet, la idea de muntar la banda es va materialitzar parlant mentre sortíem d'un concert d'Entombed.

Segons el portal The Metal Archives, el grup ara no té baixista estable, però hi consta un baixista de directe. És un membre més de la banda o us dona suport només per als directes?
No, és membre de la banda i acaba d'entrar. Fins al febrer, la Iris tocava al baix, però per diversos motiu, va deixar la banda i ens vam quedar sense baixista. Llavors, ens va escriure un col·lega, l'Andreu Cano, que també tocava amb mi a Tomba Oberta. Per ara, està assajant i la setmana que ve farà el seu primer concert.

Recentment heu publicat dos treballs 'split' i un EP en solitari. Quin va ser el primer projecte que vau començar a treballar?
El primer va ser el split amb God's Funeral. La idea ve de fa temps, perquè les nostres cançons les vam enregistrar el 2020 en les sessions de gravació de l'EP Santa Eulàlia (Catábasis Records, 2021). No les vam incloure en aquell treball perquè se sortien bastant del concepte de les altres cançons. Santa Eulàlia és un disc més mogut, més directe, amb més influència punk i sobretot del death mètal. En canvi, aquests dos temes —"L'home que caminava tort" i "La Mussara"— són més llargs, densos i pròxims al doom. Per això, vam decidir guardar-los i es van quedar durant un temps al calaix. Un dia, va aparèixer l'Abel Lara de God's Funeral i ens va proposar de fer un split i nosaltres vam creure que era una bona ocasió per a publicar aquests dos temes. Tot i que la sortida s'ha anat demorant a causa de la pandèmia., i que ells van trigar bastant a gravar la seva part, finalment l'hem pogut publicar amb el suport dels segells Hecatombe Rècords, Base Rècords i Romantic Songs.



Justament aquest 'split' és el primer en què God's Funeral ha començat a cantar en català.
Sí, God's Funeral cantava en castellà i ara han optat per a cantar en català. Nosaltres sempre hem cantat en català i ara hem fet aquest treball conjunt íntegrament en català. Els splits són un exemple d'unir forces i et dona l'oportunitat de compartir costos de producció i que els seguidors de l'altra banda et puguin sentir i saber de tu.

L'escena mètal és l'única que encara publica regularment 'splits'?
Els splits venen del punk, del hardcore, del grindcore, i també s'ha adaptat al mètal extrem, que és un gènere que en els últims 15 o 20 anys s'ha obert molt. Ha deixat de ser una cosa molt exclusiva del món heavy i ara es barreja molt amb el món del punk, el hardcore i la cultura del 'do it yourself'. Crec que això ha fet molt bé al gènere. 

El disseny de la portada l’ha fet Xavi Guerrero (Calduch studio), cantant d’Avern. Us coneixeu de l'escena mètal?
És un col·lega de tota la vida. Ell és dissenyador, havia treballat al revista Rockzone i és un tio que treball molt bé i ràpid. No és ben bé il·lustrador, perquè sempre ens deixa clar que és dissenyador, però a nivell de maquetació té molt de gust. Té tota la nostra confiança i sempre intentem deixar-lo treballar sense demanar-l gaire canvis ni modificacions. 

No fa gaire, vau participar en un disc recopilatori de versions del death mètal finlandès dels noranta. Vosaltres hi tocàveu "Black Visions" de la banda de Nokia Purtenance. Com vau acabar participant-hi?
Aquest recopilatori de l'escena death metal finlandesa l'edita un segell dels Estats Units, que es diu Noxius Ruin, i que ve del món del fanzine. En realitat bàsicament es dedica a editar fanzines i els acompanya amb cassets. Ho porta una única persona, en Brian 'Skullfukker', que viu a Detroit, i només edita en format de casset. Es mou per una escena molt underground d'allà, però que té molt de moviment, i també edita discos de grups que li agraden. I des que vam començar a treure discos, ens ha editat als Estats Units tot a el que hem publicat. Ho fa en un format casset artesanal, en què ell els fa quasi un per un amb una serigrafia a mà molt ben treballada. Ja havia fet un recopilatori amb bandes actuals versionant temes del death mètal suec dels 90 [Lemlästad och Begraven, (2021)] i ara, ha volgut repetir la idea amb un de Finlàndia [Nekroottinen Haava (2024)]. Ens va escriure per si ens interessava participar-hi i vam dir que sí, evidentment. La llista de bandes que participen en el recopilatori és una passada, perquè hi toquen els danesos Undergang i Sequestrum o els japonesos Anatomia, entre altres. En definitiva, grup que són al top del death mètal underground actual.



Quan éreu adolescents, escoltàveu música d'aquella escena finlandesa?
Sí, però uns quants de noslatres ja passem de la quarantena i quan vam començar a escoltar música no hi havia internet i les coses arribaven amb compta gotes. Coneixíem algunes coses del death mètal finlandès gràcies al segell de Dave Rotten, que ara és Xtreem Music, que editava alguns dels grups d'allà. Però no teníem la facilitat per escoltar coses noves com avui en dia tenim gràcies a internet. Concretament, vam triar fer un tema de Purtenance perquè hem seguit la seva música des de fa temps i s'adaptava al nostre estil.

A part, també vau gravar un temps després el tema "Camp dels cremats", inclosa en el 'split' amb la banda neerlandesa Mouflon, i que alhora va ser el germen del nou EP 'La forja dels cranis'. Com va anar tot plegat?
Vam anar als Heartwork Studios amb el Gerard Porqueres amb la idea de fer un tema per al split amb Mouflon, però teníem dos temes més força tancats, i vam aprofitar per a gravar-los també. Llavors, vam decidir fer un EP amb aquests tres temes i la versió de Purtenance. La forja dels cranis es pot entendre com un EP o com un recopilatori.

Per què no us heu esperat un temps per a compondre més cançons noves i fer un LP amb més material inèdit?
Hi ha molta gent que ens ha preguntat precisament això i crec que té a veure que amb un canvi de direcció musical: aquest, segurament, és el disc més death mètal que hem fet fins ara. A més, som partidaris que la música quan la tens escrita i gravada l'has de treure i com que entre les quatre cançons ja sumaven 30 minuts de música, vam considerar que quedava un treball amb prou entitat. Estem contents del resultat perquè ha quedat fresc i reflecteix l'esperit de gravar-ho tot en un cap de setmana amb el Gerard Porqueres a Heartwork Recording Studios al Prat de Llobregat.



Us agrada gravar-ho tot d'una tirada en un sessió de gravació?
Vam anar a l'estudi el dissabte matí i el diumenge a mitja tarda ja estava tot fet. Una setmana més tard ja teníem la mescla, vam retocar quatre coses i avall. Som una banda que gravem quasi al 100% en directe. No fem servimatrònom i ens mola molt el rotllo de com es gravaven els discos en els setanta. Ara que en Gerard ha canviat l'estudi que tenia a Barcelona per un de més gran al Prat de Llobregat, teníem moltes ganes d'anar a gravar un disc pràcticament en directe.

Per Heartwork estan passant força bandes de l'escena de mètal 'underground' en català. És un estudi de referència per a l'escena?
Crec que hi ha tres estudis de referència per a les escenes underground, en l'òrbita de Barcelona. El primer és el Moontower Studios del Javi Félez, que ha gravat a tot Déu, tant a bandes locals com internacionals, i és una figura superreconeguda a nivell europeu. És molt col·lega nostre i sempre té l'estudi ple, fins al punt que sovint has d'anticipar-te sis mesos per a poder-hi gravar. Ens alegrem que li estigui anant tant bé. Un altre és el Thrash Zone Studio a Bellvitge, més enfocat al hardcore i al punk, i el tercer és el del Gerard de Heartwork Recordings. Ell ve del món del mètal, és guitarrista -ara està tocant amb Ósserp- i tècnic de so, i agafa molt bé la nostra manera de gravar enfocada al directe.

Com veus l'escena del mètal en català? Des de la pandèmia creus que s'ha enfortit o s'ha debilitat?
Després de la pandèmia, l'escena a Barcelona ha crescut, també a nivell de públic. Ens ha sorprès molt poder arribar a tocar en una sala ocupada i omplir-la amb 300 persones, o que un dissabte coincideixin tres concerts de mètal o de música extrema local. Però fora de Barcelona i l'àrea metropolitana, hi ha molt poca cosa; tot i que no és una causa arrossegada de la pandèmia, sinó que ve de fa temps. És complicat fer mètal i poder tocar arreu de Catalunya i actuar en segons quins llocs, perquè has de mobilitzar moltes coses i invertir molt de temps i esforços perquè després el públic acabi sent escàs.



En el cas de Barcelona, durant la pandèmia i els anys següents, molts grups de mètal internacional van optar per no venir a tocar aquí perquè no els era rendible en termes econòmics. Creus que arran d'això, el públic va començar a investigar i a assistir a més concerts de bandes locals?
L'altre és que la gent comença a valorar cada cop més els grups d'aquí. Per una banda, perquè molts no tenen res a envejar als de fora, i per altra banda, perquè cada cop la gent és més conscient que si no venem ni discos, ni entrades ni merchandising, les bandes no ens podem autofinançar i seguir tocant. L'escena underground es retroalimenta de tot el públic que assisteix als concerts com un acte militant, perquè tot i que fem moltes coses i ens movem molt, no tenim cap ressò mediàtic.

Creus que té coses positives les dinàmiques 'underground'?
Sí, té un punt positiu. A l'underground ets totalment lliure creativament perquè que no depens de ningú ni de cobrar a final de mes per poder viure. Fas el que vols, treus els discos que et molen i ja està. El nostre objectiu és l'autosuficiència econòmica que ens permeti reinvertir el que guanyis de la banda en fer una gira per Europa o fer merxandatge, per exemple. 

Per últim, quins concert teniu a la vista?
El 8 de juny anem a tocar al Cafè del Teatre de Lleida, on actuarem per primera vegada. Ens fa molta il·lusió, perquè ens podem moure pel territori més enllà de Barcelona. El 22 de juny baixem a València, al festival Manguales Extreme Fest; el setembre anirem a Alemanya al Paranoia Fest, i també farem el concert de presentació del disc a la sala Upload, i de cara a novembre, anirem a un festival a Portugal.