Reportatge

El mètal en català és un reducte inexpugnable

Repassem l'activitat del mètal en llengua catalana del 2022 a través de 25 bandes que han publicat treball l'any passat

Riffs de mètal a la balear

| 17/01/2023 a les 11:00h
Especial: Llistes
Arxivat a: Enderrock, llistes, reportatge, mètal, actualitat, tempestat, sota terra, fornaris, talaiot, amargor, burgûli, crisix, noisedrome, urgila, diàspora, sutura, bocc, vidres a la sang, ter, nöctàmbuls, permagel, hydra, turment nocturn, oceà negre, naakhum, coure, Ósserp, cop de gràcia, cruz, anhel
Imatge il·lustrativa
El mètal en llengua catalana és un reducte inexpugnable. Al marge de les tendències més populars i superant dificultats com les derivades de la pandèmia, el mètal català continua viu i actiu sota dos grans trets: una enorme varietat estilística i una gran capacitat d'autogestió. A continuació, repassem l'activitat metàl·lica en català que ens ha deixat el 2022 a través de 25 bandes que han publicat treball l'any passat, com CrisixVidres a la SangBocc i Ósserp.

AMARGOR
La formació barcelonina és indubtablement una de les bandes de mètal en català més prolífiques dels últims anys. Amb un estil cru inspirat en la primera onada de black mètal noruec, Amargor va publicar el 2022 fins a tres treballs diferents: l'EP Demo MMXXII (autoeditat), que conté una única cançó críptica de 17 minuts; el treball split amb el projecte gironí d'un sol integrant Asken Av Verden ["les cendres del món", en noruec], editat en caset pel segell britànic Forbidden Keep Records, i Terres de somnis a perdre (autoeditat), gravat entre 2019 i 2021.



ANHEL
La banda encapçalada pel guitarrista gironí Carles Carreras va presentar el febrer de 2022 el seu debut discogràfic, Estàtues de sal (autoeditat). Amb un estil melòdic que camina a mig camí entre el hard rock i el mètal progressiu, la formació presenta vuit cançons amb lletres existencials i melancòliques, on no falten alguns arranjaments grandiloqüents de cordes, i en què destaca l'ambiciosa cançó inicial "Estalvieu-me les flors", de 17 minuts de durada. 



BOCC
El trio barceloní es va aventurar l'any passat a publicar el seu primer llarga durada amb un títol ben peculiar: Dolça mort en els llims del Rec Comtal, que referencia l'antic abastidor d'aigua de la capital catalana. A través de vuit cançons, la formació desboca les veus guturals d'Emilio i desencadena unes seccions rítmiques originals, a mig camí del death i del doom mètal. El treball està editat en vinil i en l'edició digital per Catábasis Records; en caset per Medusa's Lair Records i aquest mes està previst que surti a la venda la versió en CD sota els segells Violence In The Veins i Hecatombe Records, amb les cançons de Demo II (autoeditat, 2021) i un bonus track inèdit.



BURGÛLI
El projecte encapçalat únicament pel multiinstrumentista barceloní Kondea Gorthaur va publicar l'any passat l'edició física del seu segon llarga durada, Abans que ens engoleixi la llum (Base Records Productions). Sota una producció lo-fi extrema i fortament influït per les primeres bandes noruegues de black mètal, Bûrguli alterna crits en català i castellà en un treball que remet a dues grans referències ben evidents. La primera no és altra que la recuperació del quadre Saturn devorant un fill de Francisco Goya a la portada. L'altra, potser només evident pels més amants del black mètal, és la similitud que guarda el títol amb un dels àlbums cabdals de la història del gènere: Hvis lyset tar oss [Si la llum ens prengués], de Burzum (Misanthropy Records, 1994).



COURE
El coure és conegut per ser un dels metalls més mal·leables. Aquesta idea és justament la que ha volgut traslladar a la seva música el quintet badaloní Coure, creat el 2016 per exintegrants de diverses bandes de rock de Badalona com el baixista Ricard Pons (exAlquibencil), el guitarrista Ferran Giralt i el bateria Roger Creus (ambdós exMy Plumb Pills). En el seu segon treball, publicat la tardor passada, facturen una proposta de rock instrumental que també beu del post-mètal i fins i tot del free jazz, gràcies als altres dos membres que completen el quintet: la trompeta de Pablo Volt i el saxofon baix de Ferran Besalduch.



COP DE GRÀCIA
La banda gironina ha debutat discogràficament el novembre passat amb l'EP de 4 cançons No hi ha temps (autoeditat, 2022). Una primera mostra de la seva proposta entre el death mètal melòdic i el mètal progressiu amb lletres melancòliques que no defugen de la crítica a la societat. Més enllà de les cançons, destaca la portada críptica, dissenyada per la intel·ligència artificial Midjourney.com a partir de diversos criteris que la banda va donar al programari.



CRISIX
La banda igualadina és indubtablement la banda de mètal català amb més repercussió a nivell internacional. Ho avala, sense anar més lluny, l'extensa gira per França que va realitzar l'any passat de la mà d'un dels festivals de mètal de referència de tota Europa: el HellFest. En la seva última entrega discogràfica, Full HD (Listenable Records, 2022), la banda ha tornat a facturar noves descàrregues de thrash mètal modern i, per primer cop, s'ha atrevit a incloure el català en la lletra d'una de les seves cançons: el ritual de bruixeria satànica de “Boc de biterna”. La bona rebuda del disc per part de la crítica l'ha convertit en el 53è millor disc català del 2022 segons a llista dels 100 millors discos catalans del 2022 elaborada per ENDERROCK.


CRUZ
La banda barcelonina va fer-se un nom en l'escena del mètal underground el 2016 amb el seu primer llarga durada Culto abismal (To The Death / Neanderthal Stench / Self Made God), a través d'un estil característic de death mètal tenyit de la foscor del black mètal. Sis anys després, Cruz va tornar a la càrrega el setembre passat amb Confines de la cordura (Nuclear Winter Records), que presenta set noves peces amb lletres tant en català com en castellà. Mantenint el singular estil del treball anterior, la formació fa brillar guitarres afilades d'influència del black mètal, una base rítmica que martelleja de forma incansable i precisa i veus guturals properes al death mètal.



DIÀSPORA
Des de la Marina Alta, el quartet format per Maverick Domene (guitarra), Fran Sendeño (baix), Adrià Ribes (bateria) i Bernat Conca (veu) ha esdevingut un dels referents del metalcore als Països Catalans. Després de l'EP debut Insània (autoeditat, 2019), enfocat en el nu mètal i el rapcore, la banda va presentar el seu primer llarga durada el 2022, Despertar o morir (Maldito Records), que fa un viratge cap al metalcore amb un estil agressiu i melòdic al mateix temps i en què destaquen les veus cridades.


FORNARIS
El duet menorquí integrat per Joan Marques i Carlos Sastres va publicar el seu primer LP a principis de l'any passat. Tremolau eterns mortals (auteoditat, 2022) pren l'estètica d'una saga de tres bruixes establertes a Menorca el segle XVI per construir una proposta que beu de tota mena d'estils de la música més extrema: post mètal, mètal progressiu, screamo, post-hardcore i punk. Sota la gran influència de la banda cordovesa Viva Belgrado i la belga Amenra, Fornaris descarrega llargs passatges instrumentals i crits d'ultratomba al llarg dels onze temes del treball.



HYDRA
Sota la simbologia de l'animal mitològic de l'Hidra, aquesta formació valenciana transfeminista va debutar l'any passat amb un EP homònim (autoeditat). Hydra presenta sis cançons de curta durada que són un primer pas per a consolidar la seva proposta musical amb un ampli paraigua estilístic que va des del mètal fins al hardcore melòdic.



NAAKHUM
El projecte d'un sol membre integrat per l'igualadí establert a Esparreguera Pol Guasch, conegut artísticament com a Naakhurz, és un de les propostes referencials del black ambient en català. Sota la influència de l'univers Tolkienià del Senyor dels Anells —Naakhum significa avarícia en la llengua negra de Mordor— i de bandes referencials del gènere, com per exemple el duet austríac Summoning —amb qui comparteix grans similituds en el logo—, Naakhum va debutar amb la maqueta Procella (autoeditat, 2008). Des de llavors ha publicat fins a set treballs, que s'han mogut entre el black mètal atmosfèric i el dungeon synth, amb pinzellades folk mètal. Els seus temes aborden el misticisme català i serbi —Guasch va viure al país eslau fa uns anys— i la crítica al sistema polític actual. L'últim disc ha estat Crisi de civilització (autoeditat, 2022), publicat fa tot just un mes, que relata l'accelerat esfondrament del sistema i la societat humana contemporània.



NOCTÄMBULS
Entre el Baix Penedès i el Garraf, el 2012 va néixer Noctämbuls amb la voluntat de retre homenatge a una de les bandes històriques del mètal en català: Sangtraït. Després d'anys revivint en directe les cançons de la banda de la Jonquera, Noctämbuls va fer el salt a les cançons pròpies i ha publicat dos àlbums d'estudi. L'any passat, va llençar un disc commemoratiu del seu desè aniversari, Deu anys sonämbuls (Picap, 2022), amb tres cançons noves, revisitacions de temes dels seus treballs anteriors i dues versions de Sangtraït amb una col·laboradora molt especial: la guitarrista original de la banda, Lupe Villar.



NOISEDROME
Des de Ponent, també hi ha exponents metàl·lics, com Noisedrome. Fundat el 2002, el grup de Mollerussa va llençar dos treballs a meitat de la primera dècada dels 2000 cantant en anglès: la maqueta Hope (autoeditat, 2004) i l'LP December's in Bloom (autoeditat, 2006). Setze anys després, la banda es va reactivar l'any passat amb Nue / Quimera (autoeditat), un disc íntegrament en català i autoproduït que reprèn un estil que pivota entre el metalcore i el death mètal melòdic. 



OCEÀ NEGRE
Un altre projecte d'un sol membre és Oceà Negre. Provinent de Barcelona, va publicar les seves primeres cançons el 2021 amb un estil de música ambient i dungeon synth, amb tocs d'stoner. Al llarg d'aquest 2022, l'activitat de la formació ha estat realment prolífica. Primer, va publicar l'EP Nocturnes (autoeditat), amb quatre peces breus instrumentals de guitarra acústica, i poc després, va veure la llum Retrobada (autoeditat), que relata el camí per a desfer-se d'una part de l'ego de cadascú. Lluny d'aturar-se, Oceà Negre encara va deixar dues novetats més per a finals de 2022. La primera va ser Futur ambivalent (autoeditat), que reimagina quatre temes del seu primer treball, Dissociació (autoeditat, 2021), i la segona va ser Obertura (autoeditat), que factura dos temes de llarga durada amb influència del stoner mètal.



ÓSSERP
Ósserp és un dels grans noms de l'escena del mètal extrem a Catalunya per mèrits propis. D'ençà del seu debut amb l'EP Sota el cinturó d'Orió (autoeditat, 2013), la banda acumula un àlbum split i dos llarga durada que oscil·len entre el grindcore i el death mètal i parteixen de l'imaginari de l'ósserp, una figura inventada híbrida d'un os i una serp. El 2022 van llençar el tercer àlbum d'estudi, Els nous cants de la Sibil·la (Eternal Juggernaut Records), en què -a través d'agressivitat grindcore, descàrregues de death metal, línies de guitarra d’inspració black mètal i atmosferes industrials- tracten com l'apocalipsi i la destrucció amenacen en deixar un no-res per a l'eternitat.


PERMAGEL
El 2022 també ha portat nous projectes instrumentals com el de Permagel. Aquesta banda manresana va presentar la primavera passada el seu debut discogràfic homònim (autoeditat). A través de sis temes, el grup deixa espai per a moments de tota mena: des de passatges propers a la música per a bandes sonores, fins a solos i ritmes no convencionals inspirats en Dream Theater, passant per alguns fragments més inesperats com els que deixa "Permafrost", que recorda al black mètal simfònic de Dimmu Borgir.



SOTA TERRA
La banda reusenca va néixer el 2016 i fins avui, ha publicat un EP, un LP i fins a tres treballs split amb diverses bandes del mètal extrem com Ósserp o Mixomatosis. L'últim d'aquests treballs partits ha estat amb Tempestat (Pigger Man Records / Violence In The Vein, 2022), on Sota Terra imprimeix quatre cançons amb la seva habitual pàtina de crust punk que no renuncia a acoblar elements del mètal extrem.



SUTURA
El projecte balear Sutura va presentar l'any passat la seva primera maqueta sota el senzill títol Demo 2022 (autoeditat). Aquest debut presenta quatre cançons instrumentals de llarga durada —la més breu arriba quasi als set minuts— que deixen brollar un black mètal cacofònic i obscur que entra en contacte amb estructures i canvis rítmics propis del post-mètal i una producció lo-fi.



TALAIOT
Després del seu inicial U-Pecats i traïdoria (autoeditat, 2019), la banda del Llevant i es Pla mallorquí va presentar el 2022 una segona entrega titulada Dos: repressió i revolta (autoeditat, 2022). Es tracta d'un disc conceptual que aborda la revolta forana -és a dir, de la població mallorquina que residia fora de Palma- del segle XV a Mallorca encapçalada pel pagès Simó Ballester. Amb un estil de mètal clàssic que no defuig d'altres influències més modernes, Talaiot basa la seva proposta a partir dels contundents rifs i les veloces melodies de les seves guitarres. 



TEMPESTAT
La formació barcelonina acumula dos treballs a les espatlles, Tempestat i Exhaurit (autoeditat, 2018 i 2017), i el 2022 en va sumar un tercer amb el grup reusenc Sota Terra (Pigger Man Records / Violence In The Vein, 2022). Amb un estil ancorat en el crust i el grind, Tempestat dispara sis temes plens de ràbia i ira on els ritmes hiperaccelerats porten la tònica dominant.



TER
L'exacordionista de la banda de folk-mètal Forja, Nil Lapedra, ha engegat el seu projecte personal aquest 2022. Prenent el nom del riu que travessa el seu poble natal, Camprodon, Ter ha debutat amb l'EP Homeward Bound (autoeditat), en què Lapedra toca tots els instruments -a excepció de la bateria, gravada pel bateria gironí Alfred Berengena (Soziedad Alcohólica)-. Amb un tema en català ("Terra eterna"), tres en anglès i una introducció ("MCMXCII"), Lapedra no renuncia a aglutinar diferents referències provinents tant del mètal extrem com del folk i el viking mètal, com per exemple la històrica banda sueca d'un sol membre Bathory.



TURMENT NOCTURN
La banda reusenca és una de les cares del black mètal català més underground. Amb un estil autodefinit com a "metall negre nacional romàntic català", el grup va editar fins a tres treballs el 2021, un d'ells amb la banda de black mètal Amargor, titulat Renaixença (Narbentage Produktionen / Negra Nit Distro). El passat 2022, va publicat un EP split amb la formació quebequesa Ossements, en què mostra un nou tema que manté el seu habitual black mètal cru amb una producció de baixíssima fidelitat.



VIDRES A LA SANG
La banda terrassenca, liderada pel guitarrista i cantant Eloi Boucherie, és una de les formacions històriques del mètal extrem del país. L'any passat va celebrar el vintè aniversari amb un cinquè àlbum d’estudi, Fragments de l'esdevenir (Abstract Emotions / Eternal Juggernaut Records). Fugint dels estils i clixés que habitualment fixen el gènere, Vidres a la Sang factura cinc temes de llarga durada plens de matisos tímbrics, melòdics i, per descomptat, lírics. En dos dels temes, (“Salveu-me els ulls” i “Ara és demà”), Boucherie pren la lluminositat de dos poemes de Miquel Martí i Pol i els musica amb l’agressivitat i la potència del mètal extrem i diverses línies melòdiques de la guitarra solista. A més, el disc ha estat ben acollit per la crítica i s'ha convertit en el 39è millor disc català del 2022 segons la llista dels 100 millors discos catalans del 2022 elaborada per ENDERROCK, convertint-se així en el disc de mètal més ben posicionat a la llista.


URGILA
Xavi Torres i Dami Garcia són les dues ànimes artístiques que impulsen Urgila. Aquesta nova formació vallenca descarrega música contundent, plena de rifs esmolats i lletres punyents que han culminat en el seu treball debut: Animals perillosos (autoeditat, 2022). Dotze temes que aborden diferents personalitats tòxiques que val la pena evitar i que deixen clar que el pitjor animal és indubtablement l'ésser humà. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.