cròniques

Sílvia Pérez Cruz presideix un 'sant sopar' a La Paloma amb veus com Rita Payés, Pol Batlle i Lucia Fumero

La palafrugellenca es rodeja de nou músics amics en el subcicle 'Univers Sílvia Pérez Cruz del Grec

Al voltant d'una taula parada, hi van actuar Darío Barroso, Ana Rossi, Ferran Savall, Rusó Sala, Rita Payés, Eva Fernández, Lucia Fumero, Pol Batlle i Nico Roig

| 02/07/2024 a les 14:30h

Sílvia Pérez Cruz a La Paloma (Festival Grec) amb Darío Barroso, Ferran Savall, Ana Rossi, Rusó Sala, Rita Payés, Lucia Fumero, Pol Batlle i Nico Roig
Sílvia Pérez Cruz a La Paloma (Festival Grec) amb Darío Barroso, Ferran Savall, Ana Rossi, Rusó Sala, Rita Payés, Lucia Fumero, Pol Batlle i Nico Roig | Arxiu Enderrock
Imagines la possibilitat de seure en una taula al costat de Sílvia Pérez Cruz, Rita Payés, Pol Batlle, Lucia Fumero o Eva Fernández i ser partícip i observador de les sinergies que creen entre ells i sentir-los cantar i escoltar-se? Fer-ho realitat era la premissa del primer concert del subcicle Univers Sílvia Pérez Cruz del festival Grec d'enguany. Després de les tres jornades de concert inaugural amb un cor imponent a l'escenari del teatre Grec, l'empordanesa es presentava ahir a una reoberta La Paloma per cantar al costat d'amics cantautors al voltant d'una taula parada, al pur estil El Sant Sopar o C.Tangana, amb el públic completant l'escena. El concert va ser una mena d’aparador on cadascun dels músics va interpretar una o més cançons pròpies, acompanyat dels altres als cors, o a dos i a tres veus, en una successió de melodies preciosistes i amor compartit per la música i per als altres comensals.
 
Després d’uns versos de benvinguda d’Ana Rossi, Rusó Sala i Rita Payés, el recital va començar amb una cançó que resumia i obria les portes a aquest Univers Sílvia Pérez Cruz i amics cantautors. No era altre que “Circular”, un tema inclòs en el darrer disc de Pol BatlleSalt mortal (autoeditat, 2022)— i que va cocrear amb Sílvia Pérez Cruz: la melodia és del cantant i guitarrista barceloní; la lletra, uns versos que va escriure l’empordanesa pensant en ell. “Tenia una cançó instrumental, que no tenia lletra encara, i li vaig enviar perquè s'ho escoltés, per si hi connectava. I l'endemà, anava jo a casa seva a gravar-ne els cors, i vaig arribar-hi i em va dir que havia escrit una cançó a sobre del tema que li havia passat. I ja no vam arribar a fer mai els cors”, explicava Batlle quan va publicar el disc, assegurant que se sentia identificat amb allò que Pérez Cruz havia escrit sobre ell. “És com si la Sílvia m'hagués vist en el transcurs de la vida, i el que em queda per viure encara.”
 
Sílvia Pérez Cruz reivindicava l’amistat que l'uneix amb els músics que va convidar, assegurant que l’escenografia representava tantes vegades que es trobaven tots ells al voltant d’una taula parada, per cantar, xerrar, riure i plorar: “no només fem música als escenaris, sinó que la vivim i la compartim amb la gent que estimem”, deia mentre els cantautors que havia reunit a La Paloma la miraven amb admiració. Les paraules dolces entre uns i altres van anar volant tota l’estona de punta a punta de la taula, com un partit de tenis molt amistós que servia per presentar la següent cançó de la nit. Així ho va fer també Pol Batlle per presentar Ana Rossi, assegurant que la primera filla que van tenir amb Rita Payés és fan del seu disc Una casa (Whatabout Music, 2023). La cantant argentina, resident a Barcelona, va arrencar a cantar i tocar “Dar y tirar”, mentre un sempre brillant Darío Barroso l’acompanyava a la guitarra, i la resta com a cor, Rusó Sala a les segones veus i Rita Payés feia un solo instrumental final amb el trombó.
 

Sílvia Pérez Cruz a La Paloma (Festival Grec) amb Darío Barroso, Ferran Savall, Ana Rossi, Rusó Sala, Rita Payés, Lucia Fumero, Pol Batlle i Nico Roig Foto: Arxiu Enderrock



Eva Fernández hi va cantar una preciosíssima i inèdita “Versos tristes”, amb Rita i Lucia Fumero acompanyant-la a les veus, i regalant també un solo majestuós amb el saxo. Rusó Sala va interpretar, al costat de Barroso i amb els cors de tots, una interessant “La meva terra”, un dels primers temes que va escriure, i inclòs a Mar endins (Fresh Souns Records, 2013).
 
Sílvia Pérez Cruz acollia tot plegat en la seva faceta més ‘mare’ –she was mothering, com diria la Gen Z anglòfona—, assumint el rol de mare i filla d’algunes de les veus més interessants de l’escena, reivindicant mentores com Carme Canela —de qui diu que va ser la primera que la va emocionar, i de les primeres cantants a fer-se respectar pels músics— i erigint-se com a referent de veus més joves, amb qui —literalment— ahir cantava abraçada.

Joves però també pares són Pol Batlle i Rita Payés, que van interpretar plegats a dues veus una cançó dedicada a la seva primogènita, escrita pel guitarrista sobre el moment d'assumir la paternitat: “No ho has entès”. Nico Roig va cantar “Quiero que veas”, amb un coixí sonor d’un cor de vuit veus i un Barroso especialment esplèndid. Roig es va encarregar aleshores de presentar Ferran Savall, un cantautor que “no fa cançons, però n’improvisa”, amb hàbils de jocs de veus, inspirats en càntics orientals, i tirant el repte, a companys i públic, d’imitar els dibuixos vocals que anava creant.
 
La pianista Lucia Fumero, ahir per practicitat tècnica només en el seu rol de vocalista, va presentar un tema inèdit que, segons explica, va néixer d’un somni, i que ha cantat molt en taules amb amics, però no massa en públic: “Del amor”, una cançó que camina com un trapezista entre la bellesa, la tristesa i cert optimisme.
 
Barroso, que en un inici se sentia convidat a compartir escena amb aquestes veus com a guitarrista i acompanyant, va presentar també un tema propi, “Llucalcari”, amb un delicat dibuix de guitarra i melodia vocal, cantada amb síl·labes que no formaven paraules però que transportaven igualment en la cala mallorquina en què s’inspira la peça. Aquesta és una cançó que Darío Barroso ja va cantar el 2021 al costat de Sílvia Pérez Cruz en un espectacle similar que la palafrugellenca va estrenar en el 32 Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona i en què va convidar a participar joves músics com Lucas Delgado, Marina Sala, Juan Pastor, Escarteen Sisters i el mateix Barroso, a més d’Aleix Tobias. Diu molt de Pérez Cruz que quan té l’oportunitat —com li va brindar fa 3 anys el festival de jazz barceloní, que li va dedicar el ‘Retrat d’artista’, o la que li ha ofert enguany el Grec— d’organitzar un seguit de concerts amb diferents formats, opti per rodejar-se de virtuosos músics joves o emergents.
 

Sílvia Pérez Cruz a La Paloma (Festival Grec) amb Darío Barroso, Ferran Savall, Ana Rossi, Rusó Sala, Rita Payés, Lucía Fumero, Pol Batlle i Nico Roig Foto: Arxiu Enderrock


 
Ahir, la darrera en cantar un tema propi va ser una fantàstica Rita Payés, que hi va recuperar un de l’últim disc —Como la piel (autoeditat, 2021) amb la seva mare Elisabeth Roma— i inspirat en Atahualpa Yupanqui: “Quién lo diría”. En acabar-la i entre xiulets, la van lligar amb “Los cielos del estero” d’Ana Rossi, la qual tots es van sumar a cantar.
 
La traca final del concert va ser per versions i formats diferents. Rusó Sala i Ferran Savall van interpretar una interessantíssima adaptació de la popular “La cançó del lladre”, amb un arranjament sorprenent i cantada a dues veus i un cor final. Rita Payés, Eva Fernández i Lucia Fumero van fer a tres veus, trombó i saxo —i amb Nico Roig i Barroso a la guitarra— una versió del “Valsinha” de Chico Buarque, que van cantar ja anys enrere a Còrdova en una gira que van fer les tres.
 
Calia, però, abans de donar per acabat el concert, escoltar Sílvia Pérez Cruz, que en tota la seva esplendor i acompanyada per tot el cor, va fer la seva conegudíssima “Mañana” —del disc Farsa (género impossible) (Universal Music, 2020), que ha interpretat també en les famoses actuacions d’NPR Tiny Desk—. L’actuació va acabar com una mena de festa, amb tots els músics dempeus, ballant i cantant a l’altra banda de la taula, a tocar del públic, “Si la vida fuera solo esto” de Nico Roig i, com a bis, “Artistas y toreros” de Pol Batlle.
 
Tot i que va durar al voltant de dues hores, el concert deixava amb ganes de més, precisament per aquest format de tastet que acabava per provocar la voluntat d’escoltar més a cadascun d’ells. I potser aquesta era precisament la intenció. A estones, l’actuació potser va tenir un punt massa distès, però, al final, això va accentuar la sensació de ser partícips d’un sopar privat entre Sílvia Pérez Cruz i els seus amics cantautors, mentre xerren, canten, riuen i s’escolten.
Especial: Cròniques
Arxivat a: Enderrock, cròniques, festival grec, actualitat, La Paloma, sílvia pérez cruz, Rita Payés, Pol Batlle, Lucía Fumero, Nico Roig, Ferran Savall, Darío Barroso

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.