cròniques

​Sílvia Pérez Cruz, Mar Pujol, Socunbohemio i Boye enamoren en la segona jornada del 10è festival Vida

Ahir, també hi van actuar Ferran Palau, James Blake o Mujeres, entre altres

| 06/07/2024 a les 15:30h

Sílvia Pérez Cruz al festival Vida 2024
Sílvia Pérez Cruz al festival Vida 2024 | Christian Bertrand
Ahir la celebració de la 10a edició del festival Vida va arribar al seu equador amb els concerts de Mar Pujol, Sílvia Pérez Cruz, Socunbohemio, Ferran Palau, James Blake, Boye o Mujeres, entre altres.

La segona jornada del festival va arrencar amb el concert dels lleidatans Selva Nua i l'actuació de la cantautora de Prats de Lluçanès Mar Pujol. A l'escenari El Vaixell Mediterràniament, i acompanyada de Bruna González al violoncel i segones veus, la cantautora va omplir el Bosc de gent que s'apropava a descobrir el seu projecte amb un silenci i escolta atenta poc habitual en un festival. En un espai bucòlic, entre els arbres, la brisa i els cants dels ocells, Pujol va presentar el darrer disc, Cançons de rebost (Hidden Track Records, 2024), amb cançons com “Amor en conserva”, “Tots els racons”, Verd avellaner”, “Per cada u”, “Ploranera”, o “Cabell d'àngel”, amb què va convidar a l'escenari a Magalí Datzira a fer les segones veus.
 

Mar Pujol al festival Vida (Escenari El Vaixell Mediterràniament) Foto: Ray Molinari



A les 19h, a l'escenari principal apareixia Sílvia Pérez Cruz acompanyada del trio de cordes que l'acompanya a la gira de Toda la vida, un día (Sony Music, 2023): Marta Roma (violoncel), Bori Albero (contrabaix) i Carlos Monfort (violí), que ahir es van demostrar multiinstrumentistes, passant a agafar les baquetes de la bateria, els comandaments de sintetitzadors o les trompetes, quan calia.

Amb una proposta poc habituada a festivals, Pérez Cruz va tenir el repte de fer encabir un concert que normalment dura al voltant de 165 minuts, en un de 60. Va adaptar el directe oferint algunes de les cançons més emblemàtiques o importants del seu darrer disc, i que són definitòries de les parts que formen el cicle de Toda la vida (infantesa, joventut, maduresa, vellesa i renaixement, potenciades amb uns cercles de colors projectats a la pantalla de darrere l'escenari), i inserint-hi també altres hits anteriors i versions.
 

Sílvia Pérez Cruz al festival Vida 2024 amb Marta Roma, Bori Albero i Carlos Monfort Foto: Christian Bertrand



Així va començar ja ben amunt, donant la benvinguda al públic oferint a cappella un fragment de “Salir distinto”, per entonar aleshores, ja amb la guitarra i els músics fent-li el coixí instrumental, “La flor”. Va recuperar la seva versió de “Mechita” de Manuel Raygada, inclosa en el disc Vestida de nit (Sony Music, 2017), abans d'anar a buscar el seu tema d'inspiració més avantguardista i electrònica, gravant-se i cantant a sobre amb veus distorsionades i sintetitzadors “Aterrados”. Va improvisar aleshores un popurri de cançons que antecedien “El poeta es un fingidor”, i on va encabir versos de “Camino y piedra” d'Atahualpa Yupanqui, “La llorona” de Chavela Vargas i “Corrandes d'exili”, de Pere Quart, musicada per Lluís Llach i que ella mateixa ja va interpretar als discos Immigrasons (Discmedi, 2007), i Granada (Sony Music, 2014). Va oferir també una fantàstica i completa “Salir distinto”, inspirada en Enrique Morente, “Mi última canción triste” i la inèdita -però publicada en el seu recent vídeo al Tiny Desk d'NPR-, “The Man Of The Trees”. Va tornar a referenciar Yupanqui amb una versió de “Chacarrera de las piedras” i va fer un remix de “Toda la vida, un día”, “Vestida de nit” -escrita i composta pels seus pares Castor Pérez i Gloria Cruz- i “Tots els finals de món”. Va tancar el concert demanant al públic que omplia l'esplenada de l'escenari Estrella Damm que cantés els cors de “Nombrar es lo imposible”, i es va acomiadar amb una versió preciosa de “Gallo rojo, gallo negro” de Chico Sánchez Ferlosio -i que ella mateixa ha interpretat en múltiples ocasions, i que va incloure també al disc Vestida de nit-.


Sense treva, a les 20h arrencava a l'escenari d'El Vaixell Mediterràniament el directe de Ferran Palau, que en format de quintet va repassar el seu recent Plora aquí (Hidden Track Recors, 2024), amb temes com “120”, “Un segon” o “S'estenen flors”, i altres hits com “Reflexe” -Parc (Hidden Track Records, 2021)-, o “Univers” i “Kevin” -del disc homònim (Hidden Track Records, 2019)-. En acabar, i pocs metres més enllà, tocava un dels seus hereus musicals, Artur Viñas 'Socunbohemio'. Omplint l'espai de l'escenari La Cabana Jäggermusic, el bandautor va combinar la presentació dels temes de l'EP Cotxe casa gos tu i jo (Vida Records, 2023) amb d'altres com “La vida mentrestant”, “Júlia”, “Les coses que no et diré mai” o “Conte d'estiu”. Un directe amb força i dinamisme, que li va funcionar a la perfecció perquè ja té una bona legió de fans cantant-ne totes les lletres, per unes interessants adaptacions de les melodies vocals i per la decisió d'alliberar-se de la guitarra, i poder ballar i connectar amb el públic. En paral·lel, a l'escenari La Masia, Enric Montefusco, Ricky Falkner, Piti Elvira i Ricky Lavado es reunien de nou com a StandStill després de prop d'una dècada, per tornar a reviure cançons com “Aire”, o “1, 2, 3 Sol”.
 

Socunbohemio al festival Vida 2024 Foto: Clara Orozco



A les 23h, els barcelonins Ciutat es plantaven a l'escenari La Cabana amb el seu projecte atípic i irreverent, tocant i cantant dalt d'una cinta de córrer, aturant el concert per abillar-se amb vestits d'època. Així van repassar el disc de debut Brandon (Primavera Labels, 2022), els nous senzills “Nadie sabe” i “Justo al otro lado”, o el “House de la Ciutat”, amb la col·laboració de Joanlupi a la trompeta, i amb l'aparició estel·lar d'una mena d'ocellot gegant i cadavèric que es va passejar entre el públic.
 

James Blake al Vida Festival 2024 Foto: Víctor Parreño



Ja passada la mitjanit, va ser el torn d'un dels grans caps de cartell de l'edició, el músic d'Enfield (Regne Unit) James Blake, que va saber conjurar el punt just entre emoció i festa des de l'escenari Estrella Damm, amb la seva veu, teclats i sintetitzadors modulars analògics i temes com “Say What You Will”, una versió de “No surprises” de Radiohead, o les emblemàtiques “Godspeed” i “Retrograde”. A l'altra punta del festival, el barceloní Boye pujava a l'escenari La Cabana amb la seva proposta explosiva i perfomàtica, que va mostrar amb A dónde vais? (Vida Records, 2024), que inclou temes tan juganers com “Na” o “Veni Vidi Vici”. Una de les últimes actuacions de la nit va ser la del grup barceloní Mujeres, que van saber assolir les altes expectatives del públic, repassant tot el seu repertori, amb temes com “ Diciendo que me quieres”, “Deja que te mire un rato”, “Rock y amistad” o “Cariño” amb la col·laboració de Rombo.


Avui el Vida tanca la celebració del seu 10è aniversari amb els concerts d'OKDW, Xarim Aresté, Los Planetas, Pinpilinpussies, Guillem Gisbert, M.I.A., Llum i Alizzz, entre altres.
Especial: Cròniques
Arxivat a: Enderrock, cròniques, Vida Festival, sílvia pérez cruz, Mar Pujol, Socunbohemio, Boye, James Blake, Mujeres

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.