Entrevistes

Anegats: «No hi ha esgotament artístic, és simplement la fi d'un cicle»

‘Sempre’, el darrer disc del grup de Son Servera, es publica el 19 de juliol

| 09/07/2024 a les 13:30h

Anegats
Anegats | Arxiu de l'artista
Anegats, l'emblemàtica banda de pop-rock de Son Servera, ja ha enllestit el que serà el darrer disc de la seva història enregistrat a l’estudi. Es diu Sempre (Blau) i es publicarà el dia 19 juliol. Es tracta d’un treball amb què el grup vol acomiadar-se del seu públic després que fa quatre mesos anunciessin el final de la formació. L’adeu es produeix coincidint amb els 30 anys de la banda i el 20è aniversari de la publicació del primer disc, Illenc (Blau, 2004). Entremig, vuit discos més han consolidat el grup com una de les bandes amb més suport popular de l’illa de Mallorca. En parlem amb el guitarrista José Juan Umbert.

El 19 de juliol publiqueu nou disc. Amb aquestes 9 cançons direu adeu per sempre?
Sí, diem adeu per sempre, tot i que ens fa una mica de pena. Són molts anys, tota una vida dedicada al grup. Ara tenim 46 anys i vàrem fer el primer disc en fa exactament 20. Però és una decisió que tenim molt meditada. A més, amb aquest darrer disc n’haurem fet 10 i tenim 100 cançons. Tot quadra: 30 anys de la fundació del grup, 20 anys del primer disc... Ara és l’hora. Ha estat un recorregut molt guapo, tenim grans vivències, però tot són cicles vitals, i pensam que hem acabat un cicle artístic.

Ja vau fer una aturada de gairebé cinc anys. Es pot repetir la jugada?
Vam fer una aturada de quatre anys, però en el seu moment ja ho van presentar com un punt i a part. Teníem els primers fills i necessitàvem respirar una mica i entregar-nos a la paternitat. Aleshores teníem clar que tornaríem. Aquesta vegada no, no és una estratègia comercial.


Fer un darrer disc ha de ser, per força, especial. S'ha notat en el procés de composició i d'enregistrament?
Totalment. Per nosaltres és l’epíleg de tota la trajectòria. Al disc hi ha tres cançons que parlen de la màgia que té la música per unir la gent i unir els pobles. Nosaltres sempre hem vist la música com una mare, a qui tu dones i ella et torna el que li dones. Sempre amb honestedat. Avui en dia, que val més un bon post d'Instagram que no una bona cançó, pensem que sempre hem estat molt honestos cap a la música. Aquest disc l’hem viscut així, com un epíleg, com un adeu. Hem posat molta tendresa i molt de sentiment a les melodies, a les lletres… Hi hem invertit molt de temps. De fet, el disc surt molt tard, ara el juliol, entre altres coses perquè hem volgut deixar un disc exquisit. I sí, s'ha notat en el procés... Hi ha coses que no es veuen en una gravació, però són els moments que hem passat plegats, sabent que era, aquesta vegada sí, els darrers dies d'Anegats.

Us resistíeu a marxar de l'estudi?
El darrer dia a l'estudi vàrem fer les darreres veus de la segona cançó, “Alça la veu”, i el moment d'abaixar la persiana va ser molt metafòric: d’alguna manera va ser com abaixar el teló. Tenim sentiments contraposats. D’una banda, estem contents per la feina ben feta, d’haver-ho donat tot per la música i pels nostres seguidors aquests vint anys. De l’altra, constatem que aquí a Mallorca som un grup molt estimat i tenim un sentiment de melangia, de melancolia…

Què és el que el fa que aquest disc sigui diferent dels que havíeu fet fins ara?
Anegats té un so característic i una manera de fer i de compondre que fa que tot tingui un fil conductor. El que el fa diferent és precisament aquest detall tan cuidat que hem tingut en tot el disc: pensam que tots els temes són bons. Avui en dia es fan aquests petits àlbums de 3 o 4 temes i ens agradaria que la gent arribés a la novena cançó, perquè cada cançó ofereix coses diferents. Hi ha uns arranjaments molt cuidats, i sobretot aquest fil conductor temàtic de disc de comiat, d’epíleg dels altres discs.

Aquest epíleg ja comença la primera cançó, “Sempre”.
Exacte, i acaba amb la darrera, “Música som”, que és una cançó molt èpica. També hi ha altres temàtiques, com l’amor. No podíem fer un disc tot de comiat perquè seria molt trist. Hem volgut deixar un bon gust de boca i un somriure a la gent i no un sentiment de tristor. Un denominador comú és la gratitud.


Hi ha una cançó que es diu “Barcelona”.
Sí, perquè en Pep i jo vàrem estudiar a Barcelona. En Pep és el cantant principal, però jo, que soc el guitarrista, en ocasions canto alguna cançó i aquesta n’és una. Fa un temps vaig anar amb la meva família a Barcelona i va ser un poc el retrobament amb la ciutat, i la constatació que havia canviat. És Barcelona, però podria ser qualsevol ciutat del món. És una peça un poc nostàlgica, però també d’agraïment a Barcelona i del que ens ha donat.

Abans deies que a Mallorca sou molt estimats. Potser l’assignatura pendent ha estat, precisament, Barcelona?
Per nosaltres no és una assignatura pendent perquè mai no hem tingut la necessitat de transcendir més enllà de la nostra illa. Sempre hem contemplat la sortida a Barcelona, a Catalunya, com una excursió. Potser els primers discos nostres eren bastant localistes, amb moltes referències a la nostra illa, Mallorca, i ens va costar universalitzar les cançons. I esclar, els primers discos són el segell d'un grup. Això ens va frenar un poquet. Sí que vam ser al Senglar Rock de Lleida i fa no gaire a l’Acústica de Figueres. Hem anat fent sortides, però sempre concebudes com una excursió, no com una necessitat de posar el peu altres llocs fora de Mallorca. Hem estat un grup molt estimat aquí, però fora de Mallorca sí que ens ha costat més arrelar.

Com serà el directe de 'Sempre'?
Ja n’hem fet algun. El primer de tots va ser a Son Servera, el nostre poble. La gira la farem tota a Mallorca, perquè és la manera d'agrair a la gent d'aquí el suport que ens ha donat tots aquests anys. I també estem agraïts perquè ara el Consell de Mallorca ens ha concedit el premi Jaume II per la nostra contribució cultural i lingüística a la difusió de la cultura i de la llengua. Que se’ns reconegui aquesta contribució és molt més del que ens pensàvem quan vam començar fa 20 anys.

Hi haurà algun últim gran concert?
Aquest és un dels dubtes que tenim. Està clar que ara fem la nostra darrera gira, però no sabem si el nostre darrer concert serà el darrer de la gira, o si farem un únic concert el 2025. Això és un interrogant que tenim i no estem en condicions de donar aquesta informació perquè realment no la sabem. Volem veure com acaba aquesta temporada, com anem de cansament. I tampoc no sabem, si en cas de fer-lo el gravaríem. Potser estaria bé que el passés IB3, però ara per ara no hi ha res. Segur que la gent ho demana, perquè ja hi ha molts seguidors que ens diuen que no hem de plegar. Però en algun moment haurem de dir prou...

Les causes del final del grup són personals o són musicals?
En cap cas és musical. Sí que som un grup de pop-rock més clàssic, més folk, i duim una violinista, que això ara costa més d’encaixar. Però, en cap cas, sentim que no encaixem a l’escena musical. Nosaltres pensam s’ha acabat un cicle artístic, que hem volgut tancar amb un darrer disc, a la manera que més noble i més amunt possible; i Sempre, és un dels millors discos que hem fet. No hi ha esgotament artístic, és simplement el fi d'un cicle artístic. Així ho veiem nosaltres.

La fi d’Anegats obre altres projectes artístics? Continuareu vinculats a la música?
Sí, sí, continuarem vinculats amb la música. A vegades xerrem entre nosaltres sobre el que ens ve de gust fer a cadascú. Tots estimem molt la música i tenim una necessitat creativa important. De fet, hi ha una cançó, “Alça la veu”, que parla d'això i diu ‘mentre cant, me sent lliure i en pau amb el món. Necessito escriure cançons com la neu que es fon’. Necessitam escriure cançons, necessitam enregistrar-les i compartir-les amb la gent. Quan posem el punt final definitiu, supòs que s'obriran nous projectes artístics.
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, balears, mallorca, Anegats

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.