El festival Sons del Món ha recuperat amb encert els concerts a diferents cellers de l'Alt Empordà, aturats d'ençà la pandèmia de la covid. Ahir va ser el torn del celler Vinyes dels Aspres, situat a Cantallops i dirigit pel vinyater David Molas, i que és el situat més al nord de tota la DO Empordà, ben a prop de la Catalunya Nord. L'emplaçament té una connotació musical molt particular, ja que el mas pertanyia a la família de la dona d'Eduard Toldrà. A més de ser el lloc on es van casar el 1923, és allà on el compositor noucentista va passar tots els estius fins a la mort l'any 1962.
 
Anit, va passar per Vinyes dels Aspres el duet format per Maria del Mar Bonet i el guitarrista valencià Borja Penalba. Una proposta de petit format, que va quedar recollida a l'excel·lent disc en directe Maria del Mar Bonet amb Borja Penalba (Blau, 2020), enregistrat al Teatre Micalet de València.
 
Amb puntualitat, al pati rodejat d'oliveres va aparèixer a l'escenari Borja Penalba, obrint recital amb "Nova cançó de s'amor perdut", una de les cançons escrites per Joan Ramon Bonet, germà de la cantant mallorquina, i que va tenir una curta carrera musical (1963-1967) . També va cantar tot sol "Jo d’aquesta cançó en dic Ripoll", una musicació del poema que Joan Oliver va escriure per a Maria del Mar arran d'una trobada a Ripoll l'any 1969, i que la cantautora tenia guardat en un calaix.
 
Maria del Mar Bonet va aparèixer a l'escenari, i aquest es va omplir de música i poesia. Els mots de Ramon Llull, Jacint Verdaguer, Vicent Andrés Estellés o Joana Raspall –gran adaptació del "Podries" de Juan Valderrama– van prendre vida en boca de la cantant palmesana, il·luminant els versos amb una veu que crida al vent i a l'aigua, com a símbols d'identitat de la Mediterrània. És un plaer tenir de company de viatge un músic com Penalba, un contrapunt vocal necessari, i que alhora es mostra com un guitarrista excepcional.
 
Un recital amb recordatoris a Ovidi Montllor, amb l'homenatge que l'alcoià va fer a la Teresa Mora, qui 'ens va dir d'on veníem i que els Reis de l'Orient no existien'. I a Toti Soler, amb la referencial "Em dius que el nostre amor" i "Petita festa"; un poema de Li Po que Maria del Mar Bonet ja va immortalitzar a Quico-Maria del Mar (Ariola, 1979). Menció especial per "Sempre hi ha vent", una cançó que la cantant va escriure per al seu germà Joan Ramon i que va formar part de Raixa (World Muxxic, 2000); per la hipnòtica "Dansa de la primavera", amb música de Gregorio Paniagua, i per la musicació de Penalba del poema de Marc Granell "No hi ha llum".

Maria del Mar Bonet i Borja Penalba al Sons del Món (13.07.2024). Foto: Gaspar Morer

"Alenar" va sonar més viva que mai, d’actualitat gràcies al sàmpler que els Manel van utilitzar a "Per la bona gent", i a la magnífica reinterpretació que en fa Maria Hein en els seus directes. I per acabar, esclar, "Que volen aquesta gent?"; una cançó feta símbol de la lluita contra el feixisme i la foscor, cantada al mateix poble que 24 hores abans havia rebut els polítics exiliats: "Benvinguda als que van tornar de l’exili, encara que no hi siguin tots", va denunciar Maria del Mar Bonet.
 
Com a bisos, una emotiva "La balanguera"; i dues mencions al cançoner popular mallorquí: la "Jota marinera" que va gravar a l'àlbum homònim (Concèntric, 1970) i que va recuperar per a Saba de terrer (Ariola, 1979); i una preciosa "So de pastera" només a percussió i veu, que ja havia enregistrat al disc conjunt amb Al Tall, Cançons de la nostra Mediterrània (Ariola, 1982). Cançons que defineixen un marc cultural comú i que són la viva mostra que el mar mai ha estat frontera.