Va debutar a principis de 2023 amb Sueños en Ali Bei (autoeditat), i abans d'acabar l'any, ja treia el segon disc, Xarnego (Luup Records, 2023). Ara, el mataroní Martigo ha volgut donar la benvinguda a l'estiu amb Cala paradís, un EP que musica, d'inici a fi, un dia estiuenc i que transmet els aires d'aigua salada, llibertat i festa típics d'aquesta estació. En parlem amb ell.



'Cala Paradís' és un EP d'amor, estiu i festa. Per què fer un àlbum així?
La meva estació preferida és l'estiu, i tenia moltes ganes de dedicar-li un àlbum una mica conceptual. Per a mi, és l'època en què estic més content, quan passen les coses més maques i màgiques. És sinònim de llibertat i d’aventura. En començar el juny, recuperes les sensacions de quan eres petit: sentir que a partir d’aleshores venien coses guapes, llibertat, i emocions que no senties durant l’any. També soc molt fanàtic de les postes de sol, i per això la portada del disc és un sunset.
 
Aquesta ‘Cala Paradís’ és un lloc simbòlic on reculls totes aquestes sensacions, o és un lloc físic?
El concepte realment és que el paradís no és un lloc, sinó que és un moment. Tot i així, si l’hem d'ubicar en un lloc físic, segurament seria una platja, perquè hi passen des de cites romàntiques fins a moments de diversió amb els amics... I sobretot a les cales, on hi ha un punt extra d’intimitat.
 
Costa Brava o Costa Daurada?
Hi ha debat? Per a mi no hi ha color: vaig a la Costa Brava des de petit i li tinc molta estima. Som molt afortunats del que tenim aquí al costat, la veritat.
 

L’EP recorre, de principi a final, un dia estiuenc.
Sí, exacte! El disc comença literalment amb un “Bon dia, bebè”, en el primer moment del dia. I passa per "Quina vaina!" i “Collaret de cargol”, que és una tarda a la platja, i “Los Baggy”, que és el quart tema i és molt festiu. I, per acabar, hi ha “Estrelles”, on m’imagino el moment d’estar amb els amics tornant de festa, a la platja, en un estat de reflexió en què comences a filosofar, i et venen les idees més boges i surten els sentiments amagats, després d’haver passat un dia increïble.
 
I d'on surt aquesta idea de fer un EP que sintetitzi un dia d'estiu?
Ha sigut tot molt casual, en realitat. Un cop vaig tenir les cançons fetes vaig veure que en tenia una que començava amb “bon dia”, i una altra que es deia “Estrelles”... I vaig començar a fer el concepte, i a ordenar la resta dels temes, i vaig veure que recorria un dia sencer; però no va ser premeditat.
 
Com deies, “Los Baggy” és molt festiu, i amb un vocabulari i temàtica que recorda les lletres més estereotípiques del reggaeton, fent referència a les drogues, a un sexe dur...
A nivell musical, he buscat unes vibres més de l’electrònica dels 2000 que del reggaeton. A nivell temàtic, em transporta a la típica guingueta de platja, on posen música electrònica, i potser prens alguna cosa que no hauries de prendre... Aquesta és la vibe: diversió i passió total.
 

Un altre dels ‘hits’ de l’EP és “Quina vaina!” amb Dani6ix & Izzkid. Com va sorgir?
Ens vam conèixer fa anys a través d’un amic en comú. Me’ls estimo molt, i tenim una relació real d’amistat, no és una cosa simplement musical. Feia temps que dèiem de fer una cançó junts, però no trobàvem el moment, i jo crec que ha estat ara... I ha sortit superorgànic. Vam fer també un clip, i va ser superguai, perquè al final era fer un vídeo amb amics, i ens ho vam passar superbé! I ells ara per sort tenen molts concerts, i ja m’han dit que puc anar-hi quan vulgui per cantar la cançó...
 
Dani6ix & Izzkid són de Teià, i tu ets de Mataró: esteu fent una bona xarxa musical al Maresme!
Sí, tothom en parla! Jo crec que és perquè al Maresme tenim la modernitat de Barcelona al costat, i sempre estem pendents de les tendències actuals, però alhora tenim l’essència tropical de la costa catalana, i aquestes vibes més naturals i orgàniques. Crec que això és la mescla explosiva perfecta perquè apareguin tots aquests artistes.
 

I sembla que hi ha cert efecte crida, i que tots teniu bona relació els uns amb els altres.
En ser més petita, en la indústria catalana es crea més intimitat: no hi ha tants egos, perquè no hi ha tanta distància entre uns i altres. The Tyets, per exemple, són al TOP, però a la vegada, si els caus bé o els agrada la teva música, sempre et donaran la mà, i no tindran cap problema a promocionar-te o ajudar-te. I això és increïble. També hi ha un component de personalitat: crec que a Nord-amèrica potser hi ha una mentalitat empresarial més potenciada, i aquí, en canvi, fem música per passar-ho bé. 

El teu primer disc era pràcticament tot en castellà i va ser amb el segon que vas fer el salt al catal. A què es deu?
Jo vaig començar fent música en castellà, en un subsegell de música urbana de Luup Records. Però vam veure que era complicat introduir artistes urbans en castellà en la indústria catalana. En aquell primer disc, vaig fer una cançó en català —tot i que, de fet, ja havíem tret abans “Rumbaton” amb The Tyets—, “No és amor, és vici” amb un artista de Mataró, Sankki. Va quedar molt bé, i des de Luup em van proposar de fer el projecte en català.
 

I t’hi vas llençar de cap?
Al final, jo soc xarnego i bilingüe. La meva mare és de Jaén, i a casa parlo en castellà, però amb els amics parlo en català. No tinc cap problema a parlar un idioma o l’altre. Quan vaig començar a cantar en català, però, vaig notar una intimitat i una calidesa extra. A més, en ser un idioma minoritzat, no tens la sensació que totes les rimes ja estan creades, com passa en el castellà, i pots fer connexions noves i diferents. I això és molt atractiu per a un compositor.
 
I entenc que en vas quedar content, perquè aquest ja és el segon treball que fas en català.
Sí, va tenir bastant bona rebuda, i de moment estem contents així. Tot i que en aquest àlbum també hi ha un tema en castellà. A mi m’agradaria que no hi hagués barreres ni discriminacions. De fet, estic content amb la situació actual, perquè considero que cada cop hi ha menys problemes en aquest sentit: anys enrere, si algú es passava al castellà de cop era un venut i, afortunadament, veig que ara això no passa.