Aquest dissabte la sala blava de Calissó Cultural (plaça Calissó, 1, de Castellar del Vallès) acollirà la batalla final de la Batalla de Bandes que ha tingut lloc a la ciutat vallesana al llarg del juny. Hi participaran tres bandes, Wild Mamas, Os Vigilantes i Last Hope, de les quals en sortirà la guanyadora. En parlem Dani Coma, responsable de l'equipament i organitzador de la Batalla de Bandes.

Quin criteri de selecció s’ha seguit per als concursants de la Batalla de Banda?
Hem descartat la votació popular perquè s’hi ha presentat gent d'arreu del país i volíem que tothom competís en igualtat d’oportunitats. Hi ha hagut bandes de Lleida, de Girona… de tot arreu. Ens ho hem escoltat tot i hem tingut en compte l'originalitat, la posada en escena, el ritme del concert… Personalment, una de les coses que més em molesta dels grups emergents és que no saben fer concerts. És a dir, no tenen en compte el ritme d'un concert. Ho peten amb una cançó i ja està. Hem buscat bandes que sàpiguen estar a l'escenari i els hem demanat una proposta de 45 minuts, que a la final serà d'una hora. A més, hem volgut que tinguessin un repertori atractiu, que no vol dir comercial.

Quan parleu de bandes, a què us referiu exactament?
Hem volgut no caure en el parany de cantautors que toquen amb banda, que ens hi hem trobat molt. Jo rebia propostes per tocar al Calissó Cultural de cantautors i quan va sortir la proposta de la Batalla de Bandes, em van enviar la mateixa proposta amb més músics. Hem intentat no caure-hi. Sí que és cert que hi ha bandes on només hi ha un sol autor de les cançons, però no sona a cantautor. Banda, nosaltres, sense cap definició que ens corrobori que és així, però hem comptat a partir de tres, un cantant, bateria, baix, guitarra... És a dir, partim de la idea de banda de rock.

Hi ha hagut gaire presència de la llengua catalana?
Sí, la majoria de bandes utilitzen el català. Puc dir que de les 31 que s’han presentat, més de 20 tenien propostes en català. Quan no era en català era en anglès i en castellà n’hi ha hagut, una.

Parla’ns de les finalistes.
I de les de la final anien en català? Sí, a la final tenim Last Hope, que és una banda entre Sant Cugat i Barcelona, que alternen l'anglès i el català i que són molt jovenets. També hi són  The Wild Mamas, que alternen català, castellà i anglès, i Os Vigilantes, que aquests fan cúmbia en portuguès.

Entre els que no han arribat a la final, creus que n'hi ha algun que tingui potencial?
Sí. Ha costat molt fer la tria. Hi ha la Marta Shanti, que fa els temes ella, però sona a banda. També hi ha una banda de Girona que es diuen Lot Estalvi, que recorden molt els Teràpia de Shock.  Podem dir que són el quart grup i que han estat a punt d’arribar a la final. Hi ha un projecte molt bonic que és Mapapi, de Girona, però que és molt embrionari. Penso que d'aquí a dos o tres anys ho faran molt bé. I també vull destacar Goiat, que són de la Baixa Segarra i jan han presentat un disc.

Com ha anat l’experiència? Hi haurà Batalla de Bandes el 2025?
Ha anat bé. L’any que ve hi haurà Batalla de Bandes i farem les modificacions que haguem de fer per millorar. Una de les coses que ja puc avançar és que no la farem al juny, sinó al maig. El juny coincideix amb Sant Joan, amb el Cabró Rock, amb tota una sèrie de concerts i dates que ho han dificultat. Tot i que ha anat bé d'assistència, i sí que és cert que hi va haver un cap de setmana, que va costar molt que vingués el públic. Hem de perseverar i si d'aquí a quatre anys no funciona, ja deixarem de fer-ho. Però per ser el primer any, el balanç és bo.