Ahir la vilassarenca Rita Payés oferia un tastet del seu recentment estrenat disc, De camino al camino (Sony Music, 2024), que la setmana passada presentava al Festival Grec. Com a contrast, el d'ahir va ser un format petit i íntim, amb la gent a tocar de tarima en la imponent terrassa del Museu d'Història de Catalunya, i rodejada de la seva mare i guitarrista Elisabeth Roma —amb qui va signar els dos darrers discos— i la seva parella i artista Pol Batlle.
 
Amb "Benvingudes" van saludar el públic, i va arrencar prop d'una hora i mitja de concert, en què cadascú va fer de la seva perícia instrumental i de la seva connexió a l'escenari i on les noves cançons de Payés van viure per primera vegada en format de trio, combinades amb algun record ocasional d'algun tema emblemàtic anterior. Hi va tocar per començar un dels senzills del disc, "Cervatillo", inspirada en un encontre real amb un cabirol, o una maquíssima "Si entras tú", abans d'anar a buscar "Quién lo diría" -de l'anterior disc amb Roma Como la piel (autoeditat, 2021)-, i amb què va convèncer el públic per fer-li els cors. Amb un duet vocal amb Pol Batlle va interpretar "No és la llum", a la qual va seguir una interessantíssima "El panadero", publicada en el disc amb la veu de Sílvia Pérez Cruz i inspirada en "Zamba de Juan Panadero", el forner anarquista que regalava pa a qui el necessitava.
 

Per completar la constel·lació familiar que estava teixint a l'escenari, amb la seva mare i la seva parella tocant la guitarra a seu costat i costant i mirant-la embadalits i orgullosos, Payés va voler recuperar una cançó del seu germà, el trompetista Eudald Payés: una bonica melodia a la qual Batlle i ella van posar lletra i que duu el nom d'"Alma en vilo". Per fer-la, Batlle va abandonar la guitarra elèctrica i va entomar l'acústica, mentre Payés es desfeia en un emocional solo al trombó, amb el qual es reflectien els anys que ha passat foguejant-se en el jazz. I és que malgrat la seva jove edat, la seva experiència —i la seva herència familiar— la doten d’una musicalitat que ahir en directe semblava primar per sobre de tot, i la veu i el trombó esdevenien quasi meres eines per expressar la seva sensibilitat.
 
A duet amb la mare, mentre Batlle mirava l'escena fora de la tarima, Payés va regalar una de les seves cançons més celebrades del darrer disc, "Nunca vas a comprender". Amb Roma també va tocar una cançó especial, "Nana per les mamas", sobre la cura que també volen i necessiten les mares, que voldrien ser bressolades com ho fan elles amb els seus nadons, i que va cantar ella com a mare de dues nenes, i com a filla al costat de la seva mare, per a totes les mares i dones del públic.
 
Sobrada de destresa, Payés es va atrevir aleshores a quedar-se sola a l'escenari, només amb la seva veu i la seva guitarra, per oferir una despullada —sense el quartet de corda original del disc— "Tantas cosas". Ja amb la resta de tornada a l'escenari, van recuperar un parell de cançons del repertori de Batlle, entre les quals una preciosíssima "La manzana" —Salt mortal (autoeditat, 2022)— que, original de Gabriel Hernández, vola cada vegada més alt entre les dues veus de Batlle i Payés. Per acabar, un dels grans hits del nou disc de la vilassarenca, "Por qué será", amb una Elisabeth Roma demostrant, de nou, el seu virtuosisme a la guitarra espanyola, com si fos una extensió de la seva mà. Com a bis, una 'cançó divertida' —tal com la va descriure Payés—, "No digo que no (vaca y pollo)", amb què ja desimbolts, sabent-se en temps de descompte, el trio va vibrar i fer vibrar, divertint-se i fent conversar els seus instruments, interpel·lant-se i responent-se, fins a fer esclatar els aplaudiments finals del públic.

La d'ahir va ser una cita especial, i una manera privilegiada i familiar d'endinsar-se en el nou disc de Payés que va fer brillar les seves cançons emmarcada per la silueta de Montjuïc i amb l'aroma a mar perfumant la terrassa del Museu d'Històrica de Catalunya. Aquest extraordinari escenari encara acollirà un darrer concert el pròxim dimecres 31 de juliol —amb què es tancarà un cicle pel qual també han passat Hidrogenesse i Ferran Palau—: el d'Habla de Mí en Presente i la seva tecnorumba.