Ha mort el cantautor alguerès Paolo Dessì

El cantautor alguerès Paolo Dessì ha mort avui als 78 anys, víctima d'un càncer. Dessì va tenir una llarga trajectòria de sis dècades dedicat a la cançó i a les adaptacions poètiques, plasmades sobretot en els tres àlbums publicats entre 1998 i 2020. Després d'un prolongat silenci discogràfic va reaparèixer amb un disc doble fa quatre anys, Pels camins de la mar (autoeditat, 2020), i des d’aleshores també va regravar i estrenar diversos senzills a YouTube ("Tu i jo", "El mon", "Dóna'm la mà" o la compromesa "El cant de la llengua"). El cantant, guitarrista i pianista alguerès ha musicat poemes de Salvador Espriu, Carles Duarte –amb qui va col·laborar en diverses ocasions– o Joan-Elies Adell, entre d'altres. El cantautor, que va ser un gran defensor de la llengua i la cultura catalana, ha estat en actiu fins als seus darrers dies.

Dessì va iniciar la trajectòria musical a la dècada dels seixanta, com a integrant del grup de rock alguerès I Notturni. L'any 1968, juntament amb el poeta Antoni Coronzu, va crear un moviment musical dins del Centre d'Estudis Algueresos, que es va definir com 'La Nova Cançó Algueresa'. Va enregistrar les primeres cançons cantant i tocant la guitarra amb la Coral del Centre d'Estudis Algueresos al disc Folclore di Sardengna (Gli Oscar del Disco, 1971) i va gravar cinc altres senzills. En aquella primera gravació, dirigida per Antonella Salvietti, també hi va participar Lalla Baraccu, que més tard va ser la seva dona i el gran amor de la seva vida. Aquell grup va ser un autèntic embrió de la cançó algueresa, ja que també ho havia Pasqual Gallo, Rosanna Cadau o Agustí Salis. El mateix any va gravar amb Salvietti el senzill "Records" i "Ave Maria (algueresa)" (Ariston) i amb Cadau el senzill  "Pintura" i "L'embriagoni" (Ariston).

A finals dels anys noranta va publicar el seu primer llarga durada, Rimes i cançons alguereses (autoeditat, 1998), juntament amb els músics Raimondo Dore al piano, Pietro Dore a la viola i Salvatore Maltana al contrabaix. En el seu àlbum de debut hi ha adaptacions de textos d'Antoni Coronzu, Rafael Catardi i Antoni Bal·lero de Candia, i també col·labora amb el cantautor alguerès, Agustí Salis. El 2002, de nou amb Raimondo i Pietro Dore, va enregistrar A la vora de... l'amor (autoeditat), que inclou musicacions d'Espriu, Coronzu, Guido Sari, Tina Piga i Antoni Canu.




El periodista Joaquim Vilarnau el va entrevistar l'any 2021 per a Enderrock, en motiu de la publicació de l'àlbum Pels camins de la mar.

Hi ha diverses cançons en la doble versió alguerès / italià. Per què?
Hi ha diverses versions en català i en italià perquè m’agradava que fins i tot els italians descobrissin, que al nord de l’illa de Sardenya hi ha un país que té un mar blau, net i profund anomenat L’Alguer on encara es parla català. Un altre motiu és que vaig compondre, juntament amb la cantautora francesa Mannick i amb la poetessa sarda Adriana Mannias, algunes cançons que estimo particularment i que m’agradava fer-les escoltar al públic català. Així va néixer la idea de fer el doble disc.


Hi ha alguna de les cançons del disc que sigui especial per a tu?
És com dir quin fill prefereixes... Totes les meves cançons són especials per a mi. Només escric coses que m’agraden i que m’encanten cantar: traient l’Espriu que porto a dins de l’ànima, o Coronzu, Adell, Mannick, Scanu, Ibba i Minoves, Mannias, etc. que tinc al cor. Vaig néixer com a cantautor alguerès escoltant Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Ovidi Montllor i no hi ha en ells res de banal.

Tens més projectes 'in mente'?
Sí, estic gravant noves cançons que probabilment posaré a YouTube el proper mes en el meu canal. Tinc moltes idees...



El funeral tindrà lloc el dijous 22 d'agost a la Parròquia de Mercede de l'Alguer, a les 10.30 h.