El cantant, trompetista i guitarrista de Tremp, al Pallars Jussà, Mark Boske, té una proposta que destaca per una sensibilitat artística que abraça i fusiona el pop i el rock independent. El seu nom està cridat a ser una de les descobertes més atractives de la nova escena de les Terres de Ponent.


 
Als teus inicis vas descobrir la sensibilitat musical per la via terapèutica. Com va ser?
El meu germà tenia una guitarra espanyola que li van regalar i que mai no havia arribat a tocar. Als 16 anys la vaig agafar i vaig sentir que per a mi era una nova manera d’expressar-me.
 
Quines diferències hi ha entre els teus EPs ‘Acariciando mis cicatrices’ (Coopula, 2023) i ‘Crida a l’amor’ (U98 Music, 2025)?
La diferència principal és la sonoritat, tant de la veu com de la producció. Una altra és la llengua; el primer va ser en castellà, i l’altre ja és tot en català, que és com sento, penso i escric. A més, Crida a l’amor és el primer disc gravat amb la banda i no en solitari.



Mark Boske és més d’estudi o de directe?
De directe al cent per cent. M’encanta el procés de gravació i l’emoció de veure com les creacions van cobrant vida, però en viu és un altre rotllo. Una cançó pot ser diferent cada cop, i veure la gent emocionar-se és brutal.
 
Et consideres un cantautor o prefereixes la idea d’un bandautor?
No m’agrada etiquetar-me de cantautor, tot i que puc encaixar-hi. Prefereixo definir-me com un artista que es presenta amb format de banda i en elèctric. Viure les aventures amb els meus ‘germans’ del Pallars –Damià Aguado (guitarra), Joan Macià (bateria) i Arnau Cascón (baix)– és molt més divertit.
 
Quins artistes t’han marcat musicalment?
Vaig començar escoltant Poncho K, i també han sigut molt referents Robe, Leiva, Melendi, Izal i Itaca Band, entre d’altres.


Quin paper ha jugat la Casa de la Música de Lleida en la teva carrera musical?
No els puc estar més agraït. Ha estat clau per seguir endavant i m’ha donat el suport que m’ha permès tirar endavant en moments en què em plantejava si valia la pena. Després de la final del concurs de bandes emergents van veure alguna cosa en la meva música i sempre m’han donat actuacions, beques i ajudes.
 
En què han consistit aquestes beques i ajudes a la creació que has rebut?
He tingut ajuda per gravar en un estudi i una beca en col·laboració amb la Fundació SGAE. Tot plegat s’ha basat en el suport econòmic per seguir creant sense haver de patir tant pel finançament, perquè tots sabem que enregistrar un disc val molts diners. També m’han ajudat per rodar els videoclips i fer el màrqueting i la gestió musical.
 
Quins són els teus projectes de futur?
Passo per un gran moment creatiu, sense saber si les noves cançons acabaran a l’estudi. També treballo en un projecte molt especial amb la Fundació Aspros de Lleida, que es dedica a acompanyar persones amb discapacitat intel·lectual. Està a punt de sortir a la llum però de moment no en puc dir res més...