Aquest cap de setmana han arrencat les actuacions del Mar i Cel 2024 de Dagoll Dagom. Amb aquesta quarta reposició del seu musical de més èxit al Teatre Victòria de Barcelona, la històrica companyia celebra 50 anys de trajectòria (des de 1974) i, amb una motxilla estel·lar de 5 sèries de televisió, 34 espectacles totals, 23 musicals, 662 funcions escolars, 8.353 funcions i 4.763.250 espectadors, diu adeu al públic. Tot i que ja s'han pogut veure els primers passis, l'estrena oficial serà el pròxim dijous 19 de setembre. 
 
A la funció de diumenge va dirigir l'orquestra Sergi Cuenca (que comparteix la direcció musical amb Joan Vives) davant d'un auditori lliurat a l'esdeveniment. No desvelarem cap misteri si diem que Mar i Cel 2024 arrenca amb l'expulsió dels moriscos de terres valencianes segons un decret del rei Felip III dictat a Madrid l'any 1609 que va afectar fins a 200.000 persones i que, després, la història de l'espectacle es trasllada a alta mar, on un vaixell de pirates té presoners uns cristians. 
 
El primer plany ('hi haurà un desert on hi havia un jardí') deriva en el mar en un conflicte entre expulsats esdevinguts pirates i cristians esdevinguts presoners, però nous vents poden bufar en qualsevol moment. Les riqueses materials i espirituals es van cobdiciant o demostrant a base de gestos miserables o heroics, segons el personatge. Enmig, un Saïd i una Blanca protagonistes, com uns Romeu i Julieta del segle XVII, amb uns Montagú i Capulet que ara són, a grans trets, o defensors de la creu o de la mitja lluna.

El moment romàntic de l'obra és l'icònic "Per què he plorat?" i les escenes circumdants, on Jordi Garreta (Saïd) i Alèxia Pascual (Blanca) fan un tàndem molt creïble dins dels seus personatges. La popular Alèxia Pascual arrossega un públic nou per a Mar i Cel 2024 d'adolescents que en la mitja part tant poden mirar a xarxes melenes rosses com les de la protagonista, com comentar a la mare les diferències del llibre original d'Àngel Guimerà amb el llibret de Xavier Bru de Sala amb la dramatúrgia i adaptació de Joan Lluís Bozzo i Anna Rosa Cisquella —una Cisquella que, a més, assumeix amb Miquel Periel la reeixida direcció actual—.   
 
Segons qui ho miri, 'l'ovella estima el llop' o 'la víctima estima el botxí', però el que és clar és que el moment culminant de l'espectacle és a la fi de la primera part quan el repartiment interpreta "L'himne dels Pirates" i la sala emmudeix tota —almenys així va ser diumenge— per encendre una ovació esplendorosa a la fi d'aplaudiments esclatants i espaterrants. Els versos 'Les veles s'inflaran' a ple pulmó emocionen com el primer dia, com també la història d'amor arriba als cors en aquell ajuntar-se de l'horitzó, que projecta unir el mar i el cel. Un horitzó d'entesa desitjable en tots els conflictes, també els actuals, per comprendre les raons i emocions de l'altre.

Completa l'espectacle la visita a l'exposició dels 50 anys de Dagoll Dagom que es pot veure al segon pis del teatre Victòria on es rememoren moments, decorats, vestits i cançons que han deixat de llegat a la memòria col·lectiva del país. Teatralment parlant, Dagoll Dagom és molt més que Mar i Cel per a diverses generacions: és l'Antaviana de Pere Calders, és La Nit de Sant Joan amb Sisa, és la Flor de Nit que posa el seu estimat Paral·lel al centre, és l'opereta de Gilbert i Sullivan del Mikado, és Els Pirates on va actuar Carles Sabater (Sau), és el Cop de Rock que recordava tota la generació de músics del rock català o és L'alegria que passa que recordava Santiago Rusiñol, com en una altra època ja van fer pujar a l'escenari també l'Aloma de Mercè Rodoreda.

Ara bé, tot això ja és memòria per als llibres, les hemeroteques i els museus i, en canvi, aquests dies més d'un centenar de persones integren ara mateix l'equip artístic i tècnic que desplega aquest Mar i Cel 2024. Amb aquest espectacle s'acomiadarà el 2025 Dagoll Dagom. Mar i Cel és el clàssic indiscutible que lleguen, basat en l'obra original d'Àngel Guimerà (1845-1924), de qui se celebra enguany el centenari de la mort. Molta actualitat per a una obra que és el comiat digne i esplèndid d'una trajectòria daurada del teatre musical en català.