Com sorgeix aquest projecte amb Dongyang Gozupa?
És una iniciativa de la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació, com a part de la seva línia de suport a artistes residents. Amb Blood Quartet ho hem estat fins fa poc, i a través de la Fabra vam fer aquest feliç contacte amb un festival coreà, Seoul Music Week. Van ser totes dues institucions qui van decidir que ens ajuntéssim Blood Quartet i Dongyang Gozupa. Va ser una prova d’absolut risc que ha funcionat. Nosaltres estem supercontents amb l’experiència i de tot el que ha esdevingut creativament.
De handicaps, n’hi ha molts. Com és idear un projecte a més de 9 mil quilòmetres de distància, sense quasi conèixer-vos, i trobar un punt estilístic i creatiu comú?
En el fons ens hem articulat bé. Hi ha certes diferències culturals, com el formalisme asiàtic que els europeus no tenim, som gent més directa... El que ens hem dedicat aquests mesos és a planificar-ho tot perquè quan arribés el temps de fer la residència a la Fabra i Coats tot anés el màxim de fluid: no hem estat co-component i passant-nos tracks. Hem fet servir la metodologia que fem servir amb Blood Quartet de composició a temps real, o partint d’una idea d’improvisació. Més enllà d’això, a l’espectacle també tenim part del repertori de cadascú, passat pel túrmix de la col·laboració. És una mescla prou original, que a nosaltres ens està apassionant. Espero que a la gent li agradi, tot i que és un xou que s’ha de pair, i potser necessites uns 15 minuts per entendre de què va la pel·lícula... [RIU].
L’espectacle en si té un punt de ciència-ficció, també. En quin sentit?
En el sentit que tenim uns referents creatius que passen per la imaginació extrema. El xou es diu Terra ignota, que és una expressió per referir-se a aquells territoris inexplorats. I això és el que estem fent nosaltres, amb aquesta trobada entre la cultura occidental i oriental. És com si fóssim en un vaixell, navegant i descobrint les aigües de Seül. Però hem transposat aquesta imatge a l’espai sideral: som com naus espacials explorant els planetes que som cadascú. Per exemple, Dongyang Gozupa utilitzen un instrumental tradicional coreà, el yanggeum, que té una sonoritat superespecial i és tot un món. I anem explorant amb els nostres llenguatges, però tot des de la música instrumental, que és universal. També hem jugat amb els patrons de les buleries del flamenc, perquè al seu percussionista li agrada molt i toca el caixó. Però tampoc fem folklore, sinó que en bevem i ho passem per aquesta filosofia de fer una cosa una mica alternativa, amb coses d’ambient, rock, jazz, electrònica, mètal, música minimal...
I us plantegeu la possibilitat que en surti un disc de tot plegat?
Sí, de fet ahir, que vam fer el darrer assaig, vam estar gravant tots els temes. Ho vam fer a la mateixa Fabra i Coats, que és on vam gravar ja el darrer disc Blood Quartet. I ara estem creuant els dits que tot hagi quedat bé. En els millors de casos, en farem un EP o un disc conjunt... I si no, doncs publicarem els millors senzills.

Com valoreu l'oportunitat des de Blood Quartet de poder treballar amb això, amb un grup de Corea? Com heu viscut aquesta experiència?
Hem tingut moltíssima sort de poder viure això. Ho estem vivint com una cosa excepcionalment bonica, molt màgica, perquè a més ens hem fet molt col·legues els uns amb els altres i ja parlem de tornar a trobar-nos cada any, i estem mirant de poder anar a Seül de nou. Tot plegat ha estat un repte, i ho hem fet amb molt poc temps, però ens satisfà molt i creiem que ho estem fent molt bé... Tot i que és una cosa en evolució.
Després d’aquesta experiència, teniu ganes de col·laborar de nou amb altres cultures?
Absolutament. Entenem Blood Quartet com un dispositiu o una plataforma que ens ajuda a conèixer coses diferents, a viatjar, a aprendre... Ens interessa continuar aprenent i continuar explorant coses noves. Per això, des del principi, hem estat sempre buscant fer col·laboracions amb altres artistes i disciplines: dansa contemporània, poesia, videoart... Sempre ens agrada fer coses noves i diferents; de fet, en som una mica addictes. Volem seguir anant molt a l’estranger. Crec que per això ens van seleccionar des de Fabra i Coats per fer aquesta trobada amb Corea.
Avui presenteu l’espectacle al Mercat de Música Viva de Vic, i el 20 ho fareu a la Mercè de Barcelona. Com us hi enfronteu, i què s’hi podrà trobar el públic que vingui a veure-us?
Crec que Terra ignota és una bona definició del que farem, perquè és un espectacle sorprenent. Hem volgut que fos una mena de muntanya russa, en què no saps ben bé que està passant ni què serà el següent... I esperem que el públic hi connecti i s’hi enganxi.



.jpg)








.gif)


