El cantant i compositor Carles Luis Cristòfol va crear el projecte musical Calagher el 2019 de la mà del seu germà Toni a la producció i el seu amic Max Aymà 'Aymax'. Des d’aleshores, el mataroní ha anat publicant diferents senzills i col·laboracions, com “Barras warras” amb Mushka o la recent “Fiat 500” amb enMatu, a més de participar en el disc col·laboratiu Nadales Mix (Luup records, 2023). Ara, el cantant presenta el segon treball, Wasting my time (autoeditat, 2024). Avui, un dia abans que surti, ens regala en primícia la cançó que dona nom al disc i ens n’explica alguns detalls.


Avui estrenem en primícia la cançó que dona nom al teu nou EP, 'Wasting my time', i també una de les més personals del disc. Què hi ha darrere aquesta idea de 'perdre el temps'?
La idea neix a l’estudi amb en Toni —el meu germà i productor— i en Max 'Aymax'. Primer vam treure la frase “wasting my time, anant a l’estudi amb els nais”, i a partir d’aquí vam començar a reflexionar sobre aquesta idea. Vam pensar a parlar de la família, dels comentaris que et poden fer sobre la música, també dels que pot fer una parella… Tot això que et diuen quan et dediques a la música, fins i tot de gent amb qui treballes. El creixement de la música i tots els instruments que es van afegint, simbolitzen també aquesta càrrega que creix amb cada comentari nou que et diuen.

Com neix aquest disc, 'Wasting My Time'?
El disc neix d'aquesta cançó. Vam trobar que la resta dels temes podien acompanyar també aquesta idea d'estar perdent el temps anant a l'estudi a gravar i a fer música, fins i tot cantant d’amor o desamor, perquè moltes vegades acaben malament i ens fan plantejar si tot allò no ens ho podíem haver estalviat. En totes les cançons s'hi plasma aquesta inseguretat de no saber si el que estem fent val la pena. 

Vas lligar les idees de cançons que ja tenies fetes o van sorgir amb aquest pensament al cap?
Tenia dues cançons començades, més antigues. Però anàvem fent projectes i no trobàvem on encaixaven. Quan vam tenir “Wasting My Time”, que va ser la primera que vam acabar, vam intentar encaixar i acabar les altres seguint aquesta estètica, i així van sorgir “Garatge” i “Toreador”, els dos senzills de l’EP. La resta de cançons tenen el seu món i estètica, però ja estaven també plantejades per encaixar en el disc.

Per què titular-lo ‘Wasting My Time’ i no, 'Perdent el temps', quan quasi tots els temes són en català?
La tornada de “Wasting My time” va sorgir en anglès, i com que ja teníem aquesta idea al cap, vam pensar que en anglès també sonava més modernet i la vam deixar així. 


Obres ‘Wasting My Time’ amb “Garatge”, una cançó diferent de la resta, amb unes guitarres que predominen al llarg del tema. D’on surten?
No sé d’on van sorgir, la veritat. El meu germà domina bastant la guitarra i va començar a fer aquest beat, i el vam seguir. La lletra va entrar de seguida amb aquest ritme i vam dir que havíem de continuar així. Sí que és veritat que sona una mica estranya al principi, perquè és diferent de la resta, i sona bastant malament, però fet a propòsit. La veu distorsionada amb el beat de reggaeton, però sense tornada i totes les meves frases tirades una rere l’altra… És ben estranya. Però ens va fer gràcia unir tot això.

A “Toreador” fas una metàfora entre un enamorament i una ‘corrida de toros’, com aquest estira-i-arronsa entre el torero i el toro. D’on surt aquesta idea? 

La metàfora és la d'una noia que t’està ballant igual que fa un torejador a un toro. Però aquest tema, realment, va començar amb la frase del centre comercial: "I a l’entrada d’un nou centre comercial. Tu m’esperaves allà enmig, t’havies comprat un nou biquini daurat", i després vam decidir afegir els noms dels Lamborghini —que apareixen a la tornada—, que justament són noms de toros que han sigut torejats. A partir d’aquí vam decidir aprofitar això i fer aquesta metàfora o comparació. A la portada del senzill també hem volgut posar representada aquesta idea, utilitzant una il·lustració que representa l’escena d’un toro sent torejat. 

A “Toreador” col·labores amb Aymax, però ell també està present a la resta de cançons i a l’estudi, igual que el teu germà Toni.
Sí, normalment quedem els tres i anem a l’estudi a treballar en la música i les lletres junts. A vegades jo tinc més temps i ja tinc coses començades, així que els les ensenyo i fem a partir d’aquí o, com que tres caps pensants són millor que un, anem fent junts. A la cançó de “Toreador” vam decidir posar el nom artístic d'en Max, perquè la gent sàpiga que hi ha algú més rere el projecte, però treballem tots tres en gairebé tot—la producció és cosa d'en Toni sol—. 


Tanques el disc amb “M’he adormit”, en què dius “pensant que una lletra tan trista no quadrarà amb aquest beat”. Et passa molt, voler fer ritmes de hip-hop amb lletres que aparentment no encaixen amb aquest ritme?
Trobo que té un punt de gràcia, la frase. Tota la cançó narra una història trista, i aquest vers va bé per desconnectar de la tristor. També és veritat que en aquesta ho veiem més perquè és en català, però segur que escoltem cançons en francès o anglès que tenen un ritme molt alegre, però una lletra amb un rerefons trist que no entenem. Per a mi la música va per una banda i la lletra per una altra, i per això m’agrada fer aquesta mena de cançons. 

Amb aquest EP hem pogut veure un canvi d’estil en el projecte. Has utilitzat aquest temps sense publicar per anar a l’estudi, trobar-te, i així poder tornar amb un producte més clar?
Ara hem trobat aquestes cançons i les hem fet així, però potser després tornarem a canviar d’estil i farem alguna cosa completament diferent, o més simple, com fèiem abans. Però sí que és veritat que hem trobat, a través de les lletres, la manera o la capacitat de donar una nova visió, de parlar de coses que abans no sabíem com tractar i de convertir experiències en cançons; de donar una altra profunditat en les lletres perquè no ens quedin tan simples; de dir alguna cosa amb la nostra música. 

Per a tu té més importància la lletra que la melodia, doncs?
Pots fer una cançó de reggaeton que no digui res, no tingui cap missatge, i que sigui xulíssima. Tots escoltem música que no té cap significat. Però per a la música que fem nosaltres, que fem en aquest projecte, si tenim una història, volem aprofitar. Si ens veiem amb la capacitat i les ganes de fer alguna cosa més profunda —sense voler sonar prepotent—, doncs ho fem.