La cantant de Martorelles Sandra Bautista està d’enhorabona. Acaba de tornar de Sardenya, on ha rebut sis reconeixements als Premis Andrea Parodi gràcies a la cançó “Cartografia”, inclosa en el darrer àlbum, Intuir el tigre (NDLH Records, 2024). Aquest cap de setmana el presenta a la Lleialtat Santsenca (Barcelona), el 29 de novembre a l’Antares Jazz Club de Lleida, i el 27 de desembre torna a Barcelona, a la Casa Ástor. Parlem amb ella d’aquesta experiència a Sardenya.
 
Com vas arribar a presentar-te al certamen dels Premis Andrea Parodi?
De tant en tant, entro en plataformes de convocatòries musicals, i m’hi va aparèixer el Premi Andrea Parodi, i vaig veure que l’Alessio Arena i Ual·la hi havien participat, i em va semblar xulo. La veritat és que m’hi vaig presentar amb poca fe, perquè vaig veure que era una cosa molt gran i internacional... Però va anar molt bé!
 
T’hi vas presentar cantant en directe “Cartografia” una cançó inclosa en el teu darrer disc —‘Intuir el tigre’—, que precisament tracta sobre el procés creatiu.
Sí, parla sobre la inspiració. L’Andrea Parodi és un concurs de world music i tal com està vestida la cançó en el disc té un aire molt mediterrani, però també cert toc brasiler i, per a l’ocasió, li vam afegir uns cors amb un punt d’havanera. I vam pensar que era una combinació ideal per a un certamen de mestissatge. El tema tracta sobre la creació, de trobar la cançó amagada en la geografia de la guitarra, com si el mànec fos un mapa en el qual jo procuro tresors, que són les cançons.
 

Vas fer aquesta cançó amb un punt d’havanera, i una versió d’Andrea Parodi per rumba (“Pandela”)!
Sí. Jo no havia fet mai rumba, tot i que m’agrada. Parlant-ho amb en Guiu Cortés (El Niño de la Hipoteca) i el Dani Tejedor, que m’hi van acompanyar, se’ns va acudir la idea escoltant “Pandela” de Parodi. És una cançó molt maca, però molt tranquil·la, i vaig pensar que en els últims segons de la cançó, podíem fer un gir que ningú esperés, posar-me dreta, i ventilador i caixó a sac! I és clar, la gent allà va flipar, perquè és una cosa que a Itàlia segurament no sona massa.
 
I per què vas escollir versionar precisament “Pandela”?
Parodi té una obra molt extensa i molt diversa, i des del certamen et donen a escollir entre unes 56 cançons. Me les vaig escoltar totes, i per estil, melodia i tessitura, aquesta era la que més m’interessava i m’encaixava.
 

Amb tot plegat, vas rebre fins a sis reconeixements! Com ho vas viure?
Quan em van donar el primer, el de Bianca D'Aponte Internacional, vaig pensar “que bé!, m’han donat un premi, però això vol dir que ja no me’n donaran més”. I de cop, me’n van donar cinc més! En el vídeo es veu com m’acaba sabent greu, perquè mai m’havia passat això de rebre tants premis, i sent tanta gent allà… Però sí que quan em van donar les mencions a millor música i millor arranjament, i els primers guardons, vaig pensar que seria estrany si no em donaven també el premi gran [RIU]. I n’estic molt contenta, és clar!
 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de SANDRA BAUTISTA (@_sandra.bautista_)

 
Va ser una sorpresa per a tu, que t’hi vas presentar, com deies, sense gaire esperança, i arriscant en les cançons que hi vas fer?
Sí. A més, la cançó de Parodi està en sard, que és una llengua que no s’assembla a l’italià i, de fet, és l’idioma que menys s’ha desenvolupat del llatí. I amb la formació tampoc havíem tocat mai junts: són amics que es van prestar per a l’ocasió. En aquestes coses, vas a jugar-te-la. Com era un concurs de world music, hi havia artistes de tota mena, un que feia música hindú, una d’Àustria, un que feia folklore colombià… Era tot tan divers, que realment tothom podria haver encaixat com a premiat.
 
Tu a més, has estat la primera en guanyar el concurs amb una proposta en català. És encara més especial per a tu, això?
La veritat és que és un concurs on es valora molt la pluralitat d’identitats, i hi havia gent cantant-hi en diversos dialectes i llengües minoritàries. Al final, l’Andrea Parodi utilitzava una llengua minoritària, i el festival també en fa bandera, n’és sensible. Suposo que és més senzill, tot i així, premiar cançons en castellà, que normalment és el que ha passat al llarg de les edicions, i de fet, quan hi han guanyat catalans, ha estat també en castellà. Al final, la barrera lingüística hi és, perquè quan cantes en italià o castellà, es pot entendre tota l’obra, no només la part musical. Però el concurs s’ho ha currat molt, i posen també les traduccions de cada cançó en un llibret. Jo crec que va cridar l’atenció la proposta, i la llengua no estava en un primer pla, i després llegint-ne la traducció els devia interessar. I per a mi això és molt guai que passi, perquè penso que com més idiomes coneguem, i utilitzem, més ric serà el món.
 
També ha de ser bonic que es valori tant la teva proposta lluny de casa.
El jurat justificava el seu veredicte, i quan van sortir a donar la seva opinió de perquè havia de guanyar jo... Em vaig emocionar en veure gent valorant en italià les meves cançons. Em va fer molta il·lusió.
 
Amb aquests premis, a més, et surt la possibilitat de fer una gira per Itàlia.
Sí! Me n’hi vaig ja en dues setmanes. Ara estem parlant amb tots els festivals associats als Premis Andrea Parodi per tancar-ho tot. És la primera gira internacional que faig. Sí que vaig a anar a cantar a Portugal una vegada, i va ser molt guai, i aquesta serà la segona vegada que faig cançons a fora de l’estat.