La cantant de Martorelles Sandra Bautista presenta el seu segon disc llarg, Intuir el tigre (NDLH), un recull de 9 cançons que parteixen de vivències personals i que, per primera vegada s’ha autoproduït ella mateixa. El disc apareix just el dia que arranca la gira de presentació a Elx, i que la durà el 2 de març al CC Albareda (Barcelona), amb BarnaSants, en un dels pocs concerts amb la banda completa.



Has anat traient alguns senzills, però des del 2019 que no treies cap disc llarg. Per què tant de temps?
Va haver-hi la pandèmia... i em va alterar molts plans. L’últim disc l’havia fet el 2019, però era a finals d’any. Només vaig fer un parell de concerts i estava començant a presentar-lo el 2020, que és just quan va caure tot. I m'ha costat moltíssim recuperar-me, tant econòmicament com personalment. Un drama. Per això aquesta tardança. Després del confinament, ara no recordo bé les dates, vaig fer alguns concerts, sobretot sola.

Durant el confinament vas compondre gaire? Aquest disc és fill de la quarantena?
Vaig fer algunes cançons, per exemple “Bellesa col·lateral” amb l'Enric Ez, que precisament era una cançó sobre el confinament. Després vaig fer “La nada es para renacer”, que va sortir com a senzill i no està inclòs en cap àlbum, i ja va venir "Cartografia", que sí que forma part de l'àlbum. El que passa és que, entremig, he après a produir, a gravar, a editar… M’ha costat un temps gravar les cançons perquè jo he fet tot el procés.


El disc es diu 'Intuir el tigre', que és un títol una mica enigmàtic. D'on sorgeix?
A mi em costa moltíssim situar-me en el present. Sempre estic recordant episodis passats, amb nostàlgia, o tement el futur. Per a mi, el tigre és aquesta criatura que apareix a la meva vida, que jo intueixo quan arriba i que em fa estar alerta, que no estigui present. Però de vegades, també l'encarno i és el que em fa treure les urpes per tirar endavant amb força i amb valentia. A més, la paraula "intuir" m'agrada perquè gairebé tota la meva carrera musical ha estat més per intuïcions que no pas per certeses. Com ara, que m'he tirat a la piscina a produir des de l'aprenentatge en comunitat, de preguntar aquí i allà, d'anar fent, però molt des de la intuïció. Per això he volgut afegir aquesta paraula. I, a més, es pot llegir en els dos idiomes, tant en català com en castellà, i en portuguès gairebé. M’agrada que sigui així, plural.

Hi ha algun missatge que vulguis expressar en aquest disc?
Realment són un conjunt de cançons que he englobat en un disc i cadascuna té el seu micromón. La cançó que dona nom al concepte del disc, “Mirada felina” amb Sergi Carbonell, és la que resumeix millor la temàtica del disc. Majoritàriament, són coses que m'han passat fa temps i que les he madurat molt. Són cançons fetes des de la reflexió i no tant des de l'entranya del moment. N’hi ha una que parla dels meus germans, una altra que parlar d'un ex, una que tracta sobre el dol, o de l'alcoholisme... “Sentada en un meteorito” està inspirada en la Isla del Hierro, a les Canàries. Hi vaig anar a fer un certamen creatiu, i havíem de compondre una cançó en quatre o cinc dies. També hi ha “Cartografia”, sobre la creació…

… I torna a sortir-hi el futbol!
Sí, hi ha una cançó sobre el futbol des de la perspectiva de gènere. Jo he jugat a futbol i aquesta cançó està basada en fets reals. Parla de tres amics, que estaven una mica apartats de l’equip… Crida una mica a la revolució dins d'aquest món que és tan masclista i tan sectari a vegades.

Pel que fa a la música, des que vas guanyar el concurs de bandes emergents Sona9 fins ara, quin camí creus que has recorregut?
Em sembla que estic trobant una manera molt meva de compondre, on la lletra té molt de pes. Jo crec que he tirat bastant pel so brasiler, però no tant en el tema rítmic, sinó més aviat en el melòdic. He escoltat molta música brasilera, i hi ha girs melòdics que hi ha em recorden molt la música de Caetano Veloso. Però hi segueix havent funk i tocs de rock en alguna cançó. També hi he incorporat el pandero quadrat, per una banda, i l'electrònica, per l'altra. És una cosa que no havia fet fins ara, que també m’agrada molt.


Dius que la lletra és el component més important de la cançó i t'has estat formant en la part musical. Consideres que ja tens una formació sòlida en la part literària?
No sé si es pot dir mai que una està formada en la part literària. Sempre vas aprenent coses. El que tinc clar és que li dono molt de pes i com a cantautora és una cosa que vull reivindicar. De vegades veig coses que es cataloguen com a cançó d’autor i noto que la lletra no hi té gens de pes. Per mi, és molt important la lletra i passo moltes hores per definir-la. Pel que fa a la música, sí, intento estar molt oberta a tota mena d'estils. És veritat que n’hi ha alguns que se’m fan més feixucs o que no hi entro gaire, com per exemple la música urbana en general, que no m'hi fico perquè tampoc en sé. Escolto molta música d’Amèrica Llatina i m'agrada molt inspirar-me en gent com Alan Sutton, que té una manera de concebre la producció molt enriquidora, amb elements molt ben pensats, on cada so té un perquè. No m’interessen els patrons repetitius que converteixen la cançó en un mantra: a mi m'agrada que sigui un viatge, que et sorprengui en algun sentit. Sempre intento que no sigui una cançó plana, que hi vagin passant coses: que canviï el ritme o el compàs, que la melodia se'n vagi cap a un altre lloc...

La producció que l'has fet tu mateixa, t'hi has trobat a gust?
Ha estat un camí complicat en el sentit que he hagut d'aprendre-ho tot jo mateixa. Sí que he tingut a la vora molts músics amb qui he pogut comptar i que m’han aconsellat, però m'he fotut força patacades. Hi ha coses mal gravades, per exemple: hi ha una cançó on s'ha colat una mica el metrònom en una de les pistes. Però són coses que també m'agrada que hi siguin, perquè formen part de l'aprenentatge que he fet. M’hi he trobat a gust i ha sigut molt emocionant. Cada cosa, cada capa que hi posava, era una emoció nova perquè naixia de mi. I era exactament o molt similar al que escoltava al meu cap. Poder fer una cosa així per primera vegada ha estat molt important per mi. Sempre havia estat un objecte passiu de la meva pròpia obra, en el sentit que jo dono unes cançons amb acords i veu i melodia, però ja està. A partir d'aquí, una altra persona feia el procés de vestir-la.