Les Tarta Relena ens volen dir alguna cosa. Ara bé, el missatge concret variarà depenent de cada oient particular del seu nou disc, És pregunta (Latency, 2024). És una de les gràcies d’un treball en què les veus de les barcelonines Marta Torrella i Helena Ros es capbussen en el pensament tràgic, en antics mites mediterranis i en els misteris oraculars. És un treball on l’abundància de referents possibilita capes i capes de lectures. Però on també emergeix, un cop més, la força essencial de les seves veus.   



Com va anar l’estrena d''És pregunta' a la Fira Mediterrània?
M.T: Molt bé! Estem molt contentes de com ens ha quedat la proposta. N’estem molt convençudes, i això és important. Com sempre, hi va haver errors, però els vam surfejar prou bé.
H.R: Això també és important, que passin coses imprevistes i puguis reaccionar. Vol dir que estem vives i actives.

El títol 'És pregunta' és molt enigmàtic. No és una interrogació, és un enunciat afirmatiu... què vol dir?
M.T: És com una provocació. Vol propiciar un dubte, una mica d’embolic... poder fer aquest joc és el que més ens interessava d’aquest sintagma. I també assumim el risc que en citar aquest títol es deixaran l’accent del verb i aleshores tindrà un altre sentit: Es pregunta... Què es pregunta? Ara ja ens han començat a canviar el nom, i li han dit És present, És veritat... Ho assumim i ens sembla bé, perquè ja sabíem que amb aquest títol entràvem en aquest territori.
M.T: Sí, de fet ens va costar molt trobar el nom del disc perquè teníem una gran llista i anàvem com repetint-nos-els, a veure si ens funcionaven, i no arribàvem a cap conclusió. I quan va aparèixer aquest, ens hi vam fixar. Vam preguntar què els semblava als nostres pares per WhatsApp, i ja van tenir aquesta reacció: 'què ens esteu dient? què ens voleu dir?' Després ens van dir que era molt confús, que no els agradava... I vam pensar que era un bon senyal. Si no ho veuen del tot clar, deu ser que anem bé. Ens deien: “No m’hi vull ficar. Però jo ho canviaria...”. Un clàssic dels pares [RIUEN].

La primera peça del disc, “Amvrosías”, arrenca amb quaranta segons de sons que van creant un ambient. Avui dia, escoltar una cançó així és quasi impossible.
M.T: Aquests primers 40 segons són una gravació de camp. Abans de començar a fer el disc, vam anar a visitar una tarotista per posar-nos justament en la tessitura que buscàvem per parlar en el disc, com ens enfrontem al nostre destí, al que sabem que ens passarà o al que volem saber però no sabem. La sessió la vam gravar, i la Maria, la tarotista, anava netejant l’espai de tant amb una mena d’instrument pendular. Aquest és el so que hem col·locat al començament del disc, com per netejar les energies.
H.R: Evidentment, en tot això hi ha molta performance, però la veritat és que hi vam acabar entrant. Va ser com una manera d’entrar en la creació del disc des de l’experiència i no tant des del cap.

O sigui que aquesta sessió va ser el començament de tot?
M.T: Bé, teníem una cançó, “Crit premonitori”, que havíem fet feia bastant de temps i teníem a la cartera. Quan ens disposàvem a fer el nou disc vam pensar que l’havíem de recuperar, i de sobte va ser com si ens convidés a continuar indagant en aquests temes. Aquest va ser com l’origen del tema del disc, i a partir d’aquí ens vam posar a buscar cançons, poemes, el que fos al voltant d’això. El “Crit premonitori” el vam escriure cap al 2021, però el disc el vam començar a plantejar seriosament el gener del 2023: ens vam reunir les dues, cadascuna amb material que portava, i vam començar a fer girar aquest tema del destí.


Un dels atractius del disc és la manera en què integreu tot el món i les idees de la tragèdia grega i els seus mites amb la vostra percepció de l’actualitat.
H.R: Ens agrada i ens interessa agafa el concepte o la idea des de diferents perspectives. Evidentment, partim de la tragèdia grega i el pensament tràgic, i aquesta gran catarsi que experimenta el públic quan acaba passant el que tothom sabia que passaria. Però després, és clar, al llarg de la història hi ha hagut molts pensadors que han revisitat aquest concepte. I nosaltres també hem mirat de fer-ho, ara veient tot el tema de la intel·ligència artificial, els models predictius, l’entrenament de màquines en base a dades i coses d’aquestes. És com si al concepte clàssic del destí i la tragèdia se li obrissin noves portes.
M.T: Hi ha la necessitat humana de saber què passarà, però no ho sabem. I aquesta és la matèria primera de l’ansietat que portem a sobre tots, i de les depressions també, que són com la pandèmia del nostre segle. Davant d’això, hi ha l’actitud clàssica de deixar en mans del destí i de les forces majors el que ha de passar i que, per tant, doncs, que passi el que ha de passar i jo aquí estaré a punt per rebre-ho, però ni m’avanço, ni ho persegueixo, o sigui, va ser una mica aquesta la nostra manera de connectar amb aquest tema, i també d’encarar el procés del disc.

El procés de recerca ha sigut similar al disc anterior, 'Fiat lux' (The Indian Runners, 2021)?
M.T: Ha estat una mica diferent pel fet que vam decidir el tema abans que la majoria de les cançons. Al disc anterior va ser més de veure què teníem i intentar trobar un fil conductor.



Hi ha una mica de tot: poemes musicats, adaptacions de cançons i composicions originals vostres.
H.R: Sí, cada cançó ens ha portat per camins diferents. Ens hem atrevit molt més a compondre, que això és una cosa que alguna vegada ho havíem fet, però potser no era el gruix del disc com ara. I després, seguim amb el que sempre ens ha funcionat, que sabem que ens agrada fer i que ens queda bé, que és agafar melodies tradicionals, passar-les per la nostra sonoritat i repartir-nos les veus de manera que es potenciï el que ens interessa.

I què tal l’experiència de compondre més i fer més lletres?
H.R: Ha sigut molt divertit. Ens hi hem trobat còmodes, a més eren coses que o la Marta o jo teníem mig preparades i llavors a l’hora de compartir-ho també ha estat molt guai, perquè l’altre et dona un punt de vista que tu no havies vist i s’acaba d’arreglar. Normalment, passa que cadascuna troba coses que l’interessen i comença a estirar el fil, però després sempre ho posem tot en comú i ho acabem d’elaborar juntes. I llavors mola perquè sempre t’acaba sorprenent el que surt.

En general en la vostra proposta, però en aquest disc especialment, combineu molts referents diferents, us inspireu en llibres, pel·lícules... i acaba sent tot com un collage, una creació molt col·lectiva, just el contrari de l’artista que diu ‘això és meu’.
M.T: Clar. Rarament et lleves un dia i dius: aquesta és la meva idea. En general, ens encanta saber d’on surten les coses que escoltem i tal, i també mola molt quan trobes referències literàries o quan una cosa et porta a una altra. I, per tant, també ens agrada explicitar això i que el disc també pugui ser una porta per l’oient a anar a aquestes altres referències i que es perdi per on sigui.


Un altre tret del disc és que té moments molt solemnes, però alhora no deixa de tenir un vessant juganer que el fa molt fresc.
M.T: És així totalment. Sí que es densifica quan es va acabant el procés i quan has de prendre decisions ja molt fermes: tancar cançons i dir prou. En aquest punt sí que es fa tot més feixuc, però la majoria del temps en què l’hem anat fent ha estat de joc i de diversió, perquè treballem amb material interessant, divertit, bonic... I llavors és un gaudi.

Perquè sabeu parar i dir fins aquí?
H.M: N’hem après. Crec que tenim força intuïció per veure el moment en què ja no val la pena tocar res, i som del club ‘menys és més’.
M.T: En aquest sentit, el que sí que ens ha anat bé és que hem produït el disc les dues. Ha estat la primera vegada que ho fèiem i, per tant, també ens hem trobat en aquesta tessitura d’estar soles davant del material per primera vegada.

En aquest disc hi ha molta voluntat de netejar capes i de deixar el més bàsic?
M.T: Sí, tot i que ha quedat un disc bastant dens, sí que hi ha moments com de buidor i de cruesa, que també ens interessava. Que també és una mica breath-taking, quan de sobte es buiden les coses i també és un sentiment molt d’acord amb aquest tema de quedar-se conforme amb el destí. I després es poden aconseguir girs sense grans efectes sonors. Està el tema de cantar en diferents llengües: cada llengua et transmet una energia diferent i obre una porta a un món o a un altre.