Des de fa anys, la música pop ha sofert una davallada en la durada de les cançons i en el temps en què tarda a aparèixer per primer cop la tornada. Ara, una anàlisi de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) ha confirmat que el pop en català també viu aquest canvi global. L'anàlisi ha estat confeccionada a partir de les 140 cançons guanyadores i finalistes dels Premis Enderrock per votació popular des del 1993, i confirma que la durada mitjana de les cançons ha davallat gairebé en un minut des del 2019. La cançó guanyadora més llarga de la història dels Premis Enderrock és "Jo competeixo" (2016) de Manel amb 8:34 minuts, mentre "Coti x coti" de The Tyets, la guanyadora de la darrera edició, és la més curta amb una duració 2:27.


Coincidint amb l'esclat del pop urbà, en els darrers 5 anys, els temes finalistes dels Premis Enderrock no superen de mitjana els 3:06 de durada. Fins i tot, en les darreres dues edicions, la durada s'ha situat per sota amb 2:48 (2023) i 2:18 (2024) minuts, respectivament. Quant a les tornades, les cançons finalistes del 2023 van marcar un nou rècord situant-les a només 32 segons de l’inici del tema. Segons declara el director d'Enderrock Lluís Gendrau, en aquest canvi hi té molt a veure el vincle correlatiu entre els nous estils que esdevenen majoritaris i els canvis de consum i reproducció musical. "Cada vegada que canvia la manera d'escoltar música, canvien els gèneres, els estils i també els formats de les cançons", considera Gendrau.

L'esclat actual del pop urbà en català ha coincidit amb el gran èxit de les xarxes socials, especialment TikTok i, en menor mesura, altres formats de vídeos curts com els reels d'Instagram. El format de TikTok, basat en una mena de zàping de vídeos curts, afavoreix l'escurçament de les cançons i la voluntat de captar l'atenció de l'espectador amb tornades breus que comencin a sonar com més aviat sigui possible en la cançó. D’una manera similar ha afectat l’ús generalitzat de plataformes digitals musicals, amb una oferta massiva on la premissa per quedar-s’hi és destacar i captar l’oient des d’un bon inici. “Ara, quan accedim a Internet, amb tant volum d’informació, i quan només passant el dit pots canviar de cançó, el temps es va escurçant. I encara més, en el temps on els artistes triomfen a TikTok; amb 15 segons en tens prou”, analitza Gendrau per l'ACN.

 

@figaflawas LA MARINA STA MORENA out now 🚶‍♀️‍➡️🧍‍♀️🍑 #estiktokat #figaflawas #lamarinastamorena ♬ la marina sta morena - Figa Flawas

L'any 2018, la durada màxima dels vídeos de la plataforma era de 15 segons i progressivament s'ha anat incrementant fins als 15 minuts actuals per a satisfer les demandes dels formats audiovisuals més llargs. Tot i això, en el cas de la música, l'aplicació restringeix l'addició de música a només un minut, fet que provoca que els vídeos musicals continuïn tenint una durada breu i, per tant, l'aplicació premiï les cançons i tornades directes i curtes.


UN FENOMEN NOU EN CATALÀ, PERÒ QUE VE DE LLUNY
A escala global, aquest fenomen ja fa anys que succeeix. Als anys 80, la importància de les ràdios i, sobretot, l'aparició de les televisions musicals, va propiciar les versions de senzill radio edit, que sovint eren escurçades. Això va coincidir amb una major popularitat del hard rock i el glam mètal, que prescindien de les estructures poc convencionals de la música progressiva dels 70, tendien a ser cançons més curtes i, en força ocasions, feien aparèixer al principi dels temes les melodies instrumentals característiques de la tornada, com és el cas de "The Final Countdown" de Europe o "Jump" de Van Halen. Aquesta manera de fer, però, s’ha aguditzat ara i ha esdevingut hegemònica amb les noves formes de consum.


En canvi, aquest fenomen es pot considerar nou en el cas de la música catalana. L'oferta limitada de programació radiofònica en català —en part causada per l'incompliment de la llei de la quota radiofònica del 25% de música en català— i la manca de televisions musicals en català no ha suscitat que les dinàmiques dels radio edits es consolidessin massivament als Països Catalans. Fins ara almenys, quan les noves formes de consum musical per xarxes socials i plataformes digitals, i l’emmirallament generalitzat de la nova escena de pop urbà en referents mainstream internacionals, han provocat que, ara sí, aquest fenomen s’hagi instaurat també amb força a Catalunya.