La cantant i compositora menorquina Anna Ferrer (Maó, 1993), al costat de Jolly Damper (alter ego musical de Joan Solana), ha musicat enguany "Cau de la por" del filòleg Bartomeu Obrador-Cursach, publicat a la Plaquette de Préveza (AdiA, 2022). La peça ha estat escollida pel jurat del certamen Terra i Cultura, organitzat per la Fundació Lluís Llach, com a una de les cinc finalistes —al costat de les musicacions de Borja Penalba, Eduard Iniesta, L'Arannà i Anna Ferrer & Jolly Damper— a rebre el premi Miquel Martí i Pol 2024 a millor musicació d'un poema català. Els guanyadors es faran públics el dimecres 13 a la Casa Golferichs de Barcelona, a partir de les 19h.



Què et va portar a musicar el poema "Cau de la por" de Bartomeu Obrador-Cursach de la 'Plaquette de Préveza'? 
En Bartomeu és una figura actual important del panorama literari i filològic de Menorca. És una de les persones a qui vaig a veure quan vull dades certeres sobre la història del nostre territori i de la nostra llengua. Llegir poesia que ha estat escrita des d'aquest lloc de coneixença del passat compartit em fa sentir la confiança de qui vol enfilar-se dalt un arbre sabent que les arrels estan fortes a terra.

Què t'interessa d'aquest poeta i filòleg menorquí?
M'interessa el seu món intel·lectual en general per la mirada atemporal, arrelada, nostàlgica i àcida. També el seu llenguatge propi, que et transporta des del minut zero a un univers paral·lel on els temps són i van més lents i els espais son més humits i els silencis manco buits. Llegir en Bartomeu és com brodar un vestit que no acaba.

On vas trobar el poemari?
Vaig demanar a Anna Gornès, una figura de referència a Menorca en l'àmbit del pensament crític, quins eren els poemes Plaquette de Préveza que més l'interessaven i dels que em va passar, vaig escollir aquest, pel seu llenguatge planer.

Què t'agrada de la lletra del poema "Cau de la por"?
És una lletra que defineix una de les malalties del segle XXI i de la meva generació: l'ansietat. Fugir, fugir, fugir, per anar a cau i trobar-te, en el lloc més segur amb la por a dins, identificant que del que fuges ve amb tu, no és a fora. 

De quins poetes ets més fan o has musicat més?
M'agrada molt Mireia Calafell, també Juana Dolores, Anna Tobias, Núria Martínez-Vernís, Pere Xerxa, Joan Vinyoli, Blai Bonet, Maria-Mercè Marçal, Safo... No tenc un recorregut en la musicació de poemes; però sí que n'he cantat molts en diferents projectes. Amb l'OMAC hem cantat a moltes poetesses catalanes (Calafell, Dolores, Anna Gual, Enric Casasses, Sonia Moya...), amb S'Albaida hem cantat a Pere Xerxa, Àngel Ruiz i Pablo... i també fa uns anys vaig gravar un disc dedicat a Joan Vinyoli titulat Clarobscur d'Atzur (Taller de Músics, 2016) de Magnus Luna [composicions originals de Max Villavechia i Javier Garrabella, interpretades amb la veu d’Anna Ferrer].



Què t'atrau de la poesia dels Països Catalans?
M'atrau la mirada poètica de la vida en general i m'atrau sa meva llengua materna. La unió d'aquests dos mons només pot ser un camí plaent per rellegir el món en què ens trobem, reviure'l a través de les altres, de qui no pot defugir de mirar d'aquella manera pròpia.

Què t'agrada de la Cançó que musica poetes i quina continuïtat veus amb La Nova Cançó avui i en la teva musicació? 
De la Cançó, m'agrada que està al servei de la paraula. I la continuïtat està en el desig compartit de cantar en català, de reivindicar a través de la llengua pròpia i de l'ús de la música com a espai de llibertat d'expressió i d'alliberació emocional. Tot i això, la musicació en aquest cas de "Cau de la por" sembla que n'està allunyada perquè s'ha decidit fer un tractament des de l'electrònica pura, però és una cançó que podria tocar-se amb una sola guitarra i veu i estaria dient el mateix. Canvia la forma, no el contingut; per mi, aquí rau la importància de les melodies. 

Com vas abordar la musicació d'aquest poema? 
Era tot un repte perquè la lletra no juga amb la rima i el seu caràcter narratiu determinava totalment l'enfocament melòdic, per açò vaig optar per aquesta melodia que apareix a partir d'allò més parlat i s'inicia amb aquest joc intervàlic de segones i es va obrint a mesura que avança la lletra. També volia donar-li aquest caràcter ansiós a la mateixa melodia, que convidés a cantar-ho des de l'actitud que el mateix poema descriu, m'ajudava a imaginar-me sent aquesta figura que corre carrer avall buscant aixopluc. I per açò la tornada, estranyament, és el lloc de repòs i també de descoberta que, un cop tancada la porta i havent cregut que una ja deixa enrere el que la persegueix, s'adona que és asseguda a casa, en un suposat cau, on la por la paralitza perquè és a dins. La intenció és transmetre tot aquest recorregut amb la melodia i la producció. 

Quina funció dones a la poesia i quina, a la cançó?
Clarament, la poesia ens mana i la música està al servei d'allò que intentem explicar buscant recursos melòdics i de producció que ajudin a entendre i a fer sentir en el cos el que la lletra diu, fins i tot, a qui no l'entén.