El cantant i compositor barceloní Eduard Iniesta (Barcelona, 1968) ha musicat "Nits de vampir", un poema del seu germà Xavier Iniesta (Barcelona, 1973) inclòs a Simbiosi (Editorial LaMusca, 2024). La peça ha estat escollida pel jurat del certamen Terra i Cultura, organitzat per la Fundació Lluís Llach, com a una de les cinc finalistes —al costat de les musicacions de Pau Alabajos Borja Penalba, L'Arannà i Anna Ferrer & Jolly Damper— a rebre el premi Miquel Martí i Pol 2024 a millor musicació d'un poema català. Els guanyadors es faran públics el dimecres 13 a la Casa Golferichs de Barcelona, a partir de les 19h.



Què et va portar a musicar el poema "Nits de vampir" de Xavier Iniesta? 
Necessitar pastilles per dormir és una problemàtica social generalitzada que personalment també pateixo i per això em sento molt proper al que diu el poema i com ho diu. Sobretot m’interessa el fet de necessitar les pastilles que no tens, perquè em connecta amb la fragilitat i la vulnerabilitat que per a mi són molt properes a la poesia que m’agrada. El meu germà i jo ens ho diem tot. Hi ha aquesta confiança i complicitat són molt difícils de trobar. En aquest poema, ell dibuixa un espai fosc d’ansietat i patiment, amb vampirs i terrors nocturns que fan que els versos pesin, però també dibuixa un lloc on cap la llum i l’optimisme. És un clarobscur amb què m’identifico.
 
Què és el que més t'agrada del poema?
M’atrau molt aquest punt positiu que té el poema. És normal patir d’una cosa o altra. Tothom té un motiu per no dormir: per un serà la feina, per l’altra la parella, una malaltia… Tothom té la seva odissea. Per un costat expressa perfectament el nivell de desesperació que sent qui ho pateix; i per l’altra, ofereix un cert consol, un espai de comprensió i de solidaritat; i una cosa íntima i singular de sobte es converteix en una cosa coral. Tot dotat d’una gran senzillesa, que és el més difícil. També les referències als vampirs i l'odissea les trobo molt poètiques i èpiques. M'evoquen un llarg viatge arrossegant unes pesades cadenes, amb les que has de travessar la negra nit.
 
 

De quins poetes ets més fan o has musicat més?
Sense dubte i davant de tot, Joan Vinyoli. Continua sent per mi una referència. A partir d’aquí, m’agraden molt i he musicat Maria-Mercè Marçal, Anna Dodas, Joana Raspall, Joan Margarit, Dolors Miquel, Teresa Colom, Joan Brossa, Josep Palau i Fabre, Mireia Calafell, i Rosa Leveroni, entre d'altres.

Què trobes o t'atrau de la poesia dels Països Catalans?
La seva capacitat d’adaptar-se als nous temps, a les noves formes de llenguatge i d’expressió.

Quina funció dones a la poesia i quina a la cançó?
La poesia ens humanitza i a través de la música, quan ja és cançó, té l'oportunitat de multiplicar el seu missatge deixant en nosaltres una empremta inesborrable per sempre més. Alguns poemes de Joan Salvat Papasseit, Joan Oliver / Pere Quart, Vicent Andrés Estellés, Maria-Mercè Marçal o Miquel Martí i Pol, formen part de les meves referències perquè han estat meravellosament musicats.
 


Què t'agrada de la Cançó que musica poetes? 
El fet que, si el compositor recull l’essència del poema —em refereixo a allò que la poesia  transmet, al rerefons dels seus versos, al que hi ha darrere de les paraules— i la converteix en música, el poema vola i s’amplifica. No és fàcil, ja que corres el risc de posar sucre a la mel o amargor al pomelo, però hi ha un punt on tot es fusiona i es produeix la conjunció perfecta gairebé miraculosa, unint-se les paraules i les notes en un tot inseparable. La Nova Cançó és per a mi un moviment artístic que he viscut sempre com si m’hagués estat coetani. M’ha marcat i m’ha inspirat sempre.
 
Com vas abordar la musicació de "Nits de vampir"? 
El primer que vaig fer va ser esbrinar aquesta essència del poema. Per un costat la tortura de dependre d’unes pastilles per dormir i l’angoixa que et provoca no tenir-ne i, per l’altra, la relativització del problema: 'Tothom té la seva odissea'. Després vaig pensar en les textures sonores i els instruments que em suggerien, així com el ritme de les paraules. Això ja em va donar moltes pistes. Finalment, vaig anar a petar a l’harmonia i a la melodia. Tot passat pel tamís del blues, doncs, tracta el patiment nocturn, la solitud, l’ansietat i la necessitat.