La carrera de Rulló va estar marcada per ser una de les tres potes de l'emblemàtica banda de folk-rock dels setanta Coses, juntament amb el sallentí Jordi Fàbregas i el músic de Viladomiu Nou Miquel Estrada. El grup va publicar tres treballs Via fora! (Movieplay, 1976), Ara és demà (Movieplay, 1977) i Perquè no s’apagui l’aire (Movieplay, 1978), i que incloïen temes propis, adaptacions de poemes d’autors com Miquel Martí i Pol i Miquel Desclot, i temes del cançoner popular de contingut polític.
La gènesi del grup es remunta al 1963, quan la família de Rulló es muda de Tàrrega a la Viladomiu Nou i coneix Miquel Estrada, amb qui va començar a cantar a duet. A finals de la dècada dels seixanta, tots dos van conèixer a Jordi Fàbregas en una de les reunions de La Roda, un col·lectiu musical manresà que s'emmirallava en Els Setze Jutges, tal com recordava Fàbregas a l'Enderrock 254 d'octubre de 2016. El trio va començar a cantar a la formació La Tecla, però l'any 1970, es van veure forçats a interrompre l'activitat musical a causa del servei musical obligatori. Finalment, però, els tres músics es van retrobar tres anys després. "Vam marxar a viure a Barcelona, tots tres en un pis comunal, amb les nostres respectives companyes. I tot seguit vam fundar el grup”, relatava Fàbregas ara fa vuit anys.
Coses amb la Cobla Sant Jordi l'any 2016 Foto: Juan Miguel Morales
Al llarg de la trajectòria de Coses, hi van passar nombrosos músics i instrumentistes que van ser decisius a l'hora de consolidar l'electrificació del grup, com ara Carles Cases —futur compositor de bandes sonores— i Jordi Vilaprinyó —arranjador dels dos primers discos i futur membre de la banda de rock laietà Gòtic—. A més, en el darrer disc, Perquè no s'apagui l'aire, també hi va participar Josep Pons, conegut actualment per la seva amplíssima trajectòria com a director d'orquestra clàssic.
Després de la desaparició de Coses el 1978, Rulló va decidir orientar la seva música cap al pop-rock. Va buscar companys de viatge, però per deixar clar que n’assumia l’autoria va posar les seves inicials com a nom del nou grup: TR. L’aventura va durar fins al 1991, i va deixar quatre discos publicats i un cinquè d’enregistrat que no es va arribar a editar. Però potser el fet més destacat de la trajectòria del grup va ser que una de les seves cançons va ser la primera a sonar a RAC105 quan l’emissora va reprendre les emissions el 1985.
El 1991, va fundar el grup de folk La Rural amb Miquel Àngel Tena i Rosa Zaragoza, que interpretava cançons populars i tradicionals catalanes i va publicar un únic disc, Terra (Salseta Discos, 1992). Entrat al segle XXI, va sumar forces amb el guitarrista Jordi Pegenaute (Loquillo, P. G. Band) i van crear el projecte Ton Rulló i la Pegebanda. Amb l'objectiu de recuperar textos i cançons dels segles XVII, XVIII i XIX amb una sonoritat dura i contundent pròxima al rock, el grup va publicar dos discos: Fora lo dogal! (Temps Record, 2007), i el segueix Menja i calla (Temps Record, 2009).
En la darrera dècada, Rulló va reactivar Coses amb Fàbregas i Estrada. El 2015, van oferir al Centre Artesà Tradicionarius un concert amb la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona, i l'any següent, van enregistrar un disc plegats: Així s'encenen al vent (DiscMedi, 2016), on revisaven el repertori de la mítica banda en versió de cobla amb els arranjaments de Xavier Guitó i producció de Jordi Molina. Finalment, l'any passat va participar en la cançó "El mosso", de la seva filla Ariadna Rulló 'Joana Dark', i que enguany ha estat inclosa en el darrer disc de la cantant Lo secà (The Bass Valley, 2024).

.jpg)










.gif)

