La cantautora pegolina Raquel Mengual, coneguda artísticament com a Kela, és a punt de presentar el seu segon EP, Tot el que has passat (autoeditat). Es tracta d’un recull de quatre cançons inspirades en el cicle de l’any, amb una peça per a cada estació. Avui estrenem “Les possibilitats”, la cançó associada a la primavera.

Estrenem “Les possibilitats”, una cançó primaveral, ara que estem en plena tardor…
És veritat, però cal tenir en compte que a l'altre hemisferi és primavera. A més, en aquest disc parlem de les estacions, però les associem a processos vitals. Pot ser que tu et trobis a la tardor, però estigues en plena primavera personal. Això és el que volen reflectir aquestes cançons i “Les possibilitats” parla d'esta primavera interna que se'ns desperta quan obrim els ulls de nou i veiem moltíssimes possibilitats al davant. Comença a créixer la creativitat, a inspirar-nos més la vida i veure tot un món que potser uns mesos enrere no vèiem, perquè no hi havia tanta llum com en el moment d'esta cançó.


Com se't va acudir la idea de fer una cançó per a cada estació?
Diria que tot va començar, sense saber-ho, amb una cançó que inicialment es deia “Solstici d’hivern” i que ha acabat sent “No estic on estava”. Després vaig fer dues cançons més i un dia, pensant a començar a fer coses noves de producció i cançons noves per gravar, em vaig adonar que tenien relació amb dues estacions, que eren la tardor i l'estiu. Esta va ser la idea primigènia. Després s’ha anat transformant del tot, i vaig empaquetar-ho en les estacions, amb la voluntat de fer un EP de quatre cançons al voltant d'això. Per això també potser m’ha costat una mica. Hi havia un parell de cançons que estaven inspirades un poc en la tardor i l'estiu, però les que finalment han eixit al disc tenen poc a veure amb aquelles cançons. La de tardor s'ha transformat moltíssim, i la de l'estiu ha canviat completament. L'essència no, perquè el missatge bàsicament és el mateix, però el que són harmonies i la lletra, sí que ha canviat.

Quina és la teva estació preferida?
Em costa moltíssim triar-la. M'agrada molt la tardor. S’acaba l'estiu i comença tot de nou. És una època de fer balanç i reflexionar sobre on et trobes i cap on vols anar. I crec que convida molt a fer un balanç propi i anar seguint el teu propi camí. 

El títol de l'EP és 'Tot el que has passat'. Ho dius en segona persona. És per distanciar-te del que expliques?
La veritat és que Tot el que has passat parla de mi, però també parla de qui l'escolta. Este disc pretén convidar molt l'oient des de l'inici a seure a la cadira, com la que posem a la portada, i fer seues les cançons, que remeni en els seus caixons i reflexioni. El títol és una frase de la cançó de “Sendes infinites” que em semblava que ho resumia tot molt bé.


Un títol així suggereix el final d'una etapa.
Sí. Jo em sento un poc així. Este disc el vaig fer també pensant en tot això, com un impàs entre el que va ser El mirall (Primavera d’Hivern, 2022) i el que vull anar fent a partir d'ara. És un pont, un moment de canvi i  de continuar explorant on em portaran estos camins musicals. Tot el que has passat és l’etapa de l'últim any o any i mig, més o menys. He anat visualitzant cap on vull anar, però encara és això, el pas entre El mirall i el que està per vindre.

Ja tens clar com serà el que vindrà?
Penso que sí, però no sé què passarà. Jo el que vull és seguir treballant en el meu projecte i poder viure d'açò, i estic fent feina perquè així siga.

Musicalment, en el disc fusiones elements orgànics amb sons electrònics.
Sí. En El mirall ja vam introduir molt l'electrònica, i en este disc hem volgut seguir treballant el so que vam començar a crear llavors, fusionant-ho amb els elements orgànics. Hi ha molta més percussió orgànica que en l'altre disc, i alhora electrònica, que cada vegada m'agrada més. A més, m’he introduït un poc en el món de la producció. Partia d'una base més electrònica que orgànica, però hem volgut mantenir les guitarres, el baix i la percussió orgànica també, perquè a l'hora de portar-ho al directe amb banda, té més caràcter.

És un disc més madur, íntim i experimental que el primer que vas fer? Com has arribat aquí?
Suposo que per tota l'experiència que he acumulat des que vaig decidir fer el primer disc fins ara. Ja han passat quasi tres anys i han passat moltes coses que m'han fet créixer en l'àmbit personal i en el professional. I això evidentment es veu reflectit en les noves composicions, en les produccions i amb les ganes de seguir descobrint nous camins per apostar pel projecte.