Un any més, Benlloc s'ha convertit en un escenari ideal per a descobrir noves propostes i vibrar amb els artistes més consolidats de l’escena musical valenciana gràcies al Feslloc. Un indret que és alhora refugi de les primeres onades de la calor de juliol, al recer d’una pineda repleta de tendes de campanya. Un entorn que exigeix la dessuadora a última hora de la nit, i que ens obsequia amb un cel estelat després del crepuscle.
 
Les actuacions del dissabte 8 de juliol, la tercera jornada del festival, van iniciar-se dins d'un auditori que va permetre gaudir propostes tan sensibles, potents i plenes d’amor com les de Lola Bou i Manel Brancal, Kela i La Maria. Fa just ara un poc més d’un any del concert de Kela a Pego, a casa i rodejada dels seus, i fa encara menys temps de la seua classificació com a semifinalista al concurs Sona9. Durant la seua actuació va anar pujant d’intensitat; des dels temes més íntims fins a fer alçar al públic i fer-lo ballar en un crescendo amb cançons com "L'espiral". Kela va reivindicar ara més que mai l’amor lliure, alhora que diverses banderes del moviment LGTBIQ+ van ondejar a la sala. Tal com diu la mateixa Kela a la seua cançó: 'Fingir és impossible, batega al teu ritme, estimes com estimes, no t’he demanat cap opinió, tots els prejudicis al pou.’
   
Un cop acabada l'actuació de Kela, a l’auditori es respiraven les ganes de veure el directe de La Maria; mentre els tècnics preparaven l’escenari, la gent anava omplint la sala, i amuntonant-se pels laterals. I des del primer segon, La Maria va tenir al públic amb un nus a la gola, abans d’eixir amb la veu de la iaia, narrant el treball de les dones als magatzems de taronges mentre cantaven per fer passar més ràpid el temps. Així, ens va fer viatjar per les cançons seu darrer disc a través de la sensibilitat i la força, per acabar posant dempeus a tot l’auditori. El seu debut L’Assumpció (Propaganda pel Fet!, 2023) és un disc conceptual de sis romanços de música tradicional valenciana, que la cantant va combinar amb un repertori de cançons de bressol, vetllatori i fandangos, entre d’altres. Inspirada en artistes com Gata Cattana o Sánchez Ferlosio, la cantant d'Oliva va presentar les cançons d'un disc meditat en què fa partícip al públic del seu propi procés vital. Després d'hipnotitzar els espectadors amb temes com "D'allà", "Amodiño", "Mon velatori" i la popular "Arranquen vinyes", va acabar guanyant-se l'auditori amb el conegut romanç "L'hereu Riera" i amb una cantada d'albaes a l’estil castellonenc.
   
Finalitzades les actuacions a l’auditori, els concerts es van desplaçar a l’escenari del poliesportiu del poble. I va ser el torn de Carraixet, amb la seua musica d’arrel i de tradició valenciana, en un espai que començava a rebre als primers assistents. Va seguir Colomet amb la seua estètica ‘motera’, que va esdevenir el punt més fresc del festival. La seua proposta de música urbana barreja pop amb influència de reggaeton i lletres que parlen de la seua quotidianitat, com "Massa Benimaclet", on ens guia a través d’aquest barri que tants artistes valencians han trepitjat. Van sonar cançons com "Aigua gelada", "Per tu" o "Com la Dua Lipa", que van convertir-se en autèntics himnes i que van fer arrencar els primers passos de ball del públic.
 
El següent artista va ser Pello Reparaz, més conegut com Zetak, que va desplegar al Feslloc el seu pop electrònic. Zetak es va acompanyar amb una banda amb una base percutiva molt potent, que va encomanar una energia desbordant sobre l’escenari. El públic va entregar-se des del primer moment i Zetak va fer-li corejar temes com "Zeinen Ederra Izango Den", de l'àlbum homònim (autoeditat, 2020), amb referències al període de la pandèmia. El navarrès va connectar amb els assistents dirigint-se a ells en un perfecte valencià, i fins i tot va baixar de l’escenari i es va mesclar entre la gent en diverses ocasions, produint una unió que va escalar en intensitat.
 
Zetak va utilitzar una escenografia i un disseny de llums extraordinari; i el seu repertori va incloure homenatges a referents de la música electrònica com Daft Punk, amb la mítica "Around the World". I també va enfervorir el públic amb el popular "Pa amb oli i sal" de Blaumut, així com amb "Hitzeman", cançó que va gravar amb Oques Grasses. Zetak va tancar la seua actuació amb "Erramun Martikorena", creant una comunió perfecta amb un públic que cantava a l’uníson en euskera.
 
Després del bon gust de boca que va deixar el concert de Zetak, va arribar el torn d’un clàssic del Festival, Auxili, que complia dotze anys de la seua primera aparició al Feslloc. El grup d’Ontinyent no va defraudar, i va recordar la importància de defensar la llengua davant els temps que venen. El grup va executar el seu reggae vibrant amb cançons com "Rude Girl", on van fer ajupir-se tot el públic. També van sonar 'bon rotlleres' com "L’ona"o d'altres de més emotives com "Parèntesi" i "El vici"; del seu darrer treball Guaret (Propaganda pel Fet!, 2022). La banda es va mostrar molt compenetrada, i va aconseguir transmetre la importància de seguir lluitant per allò que tenim, amb temes com "Passa el temps" –del seu disc de debut–, amb estrofes combatives que criden que 'il·luminem la nit i ballem junts a la foscor'.
 
Ben entrada la matinada, va fer acte de presència La Fúmiga, que després d’una agenda de concerts arreu del País Valencià, va presentar al festival les seves darreres cançons, entre les quals es troba la recent "Finals". El grup d’Alzira, en la seua cinquena aparició al Feslloc, va omplir l’atmosfera de color i diversió, fent un repàs a la seva discografia, on no podien faltar temes com "Mediterrànea", "Cancó que mai s’acaba", "Equilibrios infinitos", "Mediterrània", "Espremedors", "Fotosíntesi", "Her", "Ja no fa mal", "Hora blava", "Addictes a viure", "Comèdia dramática" o "Llavors". Amb un recinte ple de gom a gom, el grup van aconseguir fer ballar i botar a tots els presents. La Fúmiga va assenyalar el Feslloc com una cita ineludible per a la música en valencià; un festival la continuïtat del qual cal assegurar per preservar la llengua i cultura del país. A més a més, van fer constants referències a la necessitat de viure i estimar en llibertat en un context sociopolític que, com a mínim, es presenta incert.
 
Els alcoians Tito Pontet i les valencianes Maluks van tancar aquesta edició del Feslloc, que va comptar amb prop de 6.200 assistents, i que es reafirma com a punt de trobada de la música i la cultura valencianes. Una edició que també va servir per a recordar que el poble valencià es mantindrà ferm, tot i els nous vents que hi bufen.