Pep Lladó presenta la primera cançó del nou disc, El circ de les puces (Sota la Palmera). Es tracta d’un treball que anirà apareixent molt a poc a poc i en què l’artista té previst recuperar i versionar algunes de les cançons del seu repertori. Estrenem la cançó que dona nom al treball i que ja havia presentat al disc Després de la rumba (Sota la Palmera, 2016).
Estrenem, “El circ de les puces”. Què ens en pots explicar?
Vaig conèixer un home que tenia un circ de puces i em va fascinar molt. Em va agradar molt aquesta idea: les puces existeixen si tothom vol que existeixin. O sigui, si hi ha un pacte entre qui està fent el circ i el públic que se l'escolta. Si hi ha aquest pacte, tot funciona i es fa la màgia. De fet, penso que aquest pacte entre l'artista i el públic s'ha de donar sempre que hi ha una manifestació artística. En el fons, aquesta manera tan estranya de treure el disc cançó per cançó és per jugar amb aquest pacte, jugar amb la veritat, la mentida, la fantasia…
Com dius, estrenes disc i ho fas d’una manera singular, amb una cançó cada 15 dies. Com sorgeix aquesta idea?
Ara, treure un disc és una mica estrany perquè treus un grapat de cançons de cop, un material que potser has estat treballant dos anys, i no es posa atenció a totes les cançons. Normalment, quan surt un disc, es para atenció en el senzill promocional i, si tens sort, en alguna altra cançó. La resta del disc queda allà com per acabar d'omplir. Vam pensar que traient un senzill cada 15 dies es podria posar molta més atenció a cadascuna de les cançons. A més, tinc pensat d’explicar una mica cada cançó al Facebook. Hi aniré posant algun text i tractaré amb la mateixa cura totes les cançons del disc.
En aquesta primera cançó no hi ha cap col·laboració, però serà un disc molt coral.
Exacte, en aquesta cançó només hi ha la banda. De fet, la idea del disc van ser les ganes de plasmar el que fèiem als concerts. Fins i tot vam pensar de fer un disc en directe. Després vam dir de fer un fals directe, o sigui, un directe gravat en directe a l’estudi i al final ha quedat simplement una gravació d'estudi que no falseja el directe, però que sí que té el so que hem aconseguit amb la banda, que n’estic molt content i volia que quedés reflectit en un disc. Pel que fa als col·laboradors, sí, n’hi haurà molts. El que passa és que una un treball work in progress i hi ha cançons que ja estan gravades i que ja tenen la seva portada, i altres que encara s'han de s'han d'anar fent. O sigui que és un treball que queda obert i jo calculo que seran més de vint cançons. Entre els col·laboradors que ja han gravat hi ha Txell Sust, Pep Plaza, Pep Sala, Los Manolos, Manel Joseph, Eva Gomariz, Natxo Tarrés, Vagner Pà, Joan Reig, Lòxia…
Quina cançó serà la propera en aparèixer?
En tinc tres d’acabades i entregades. La primera d’aquestes serà “De matinada”, amb el Manel Joseph i la Eva Gomariz, de l'Orquestra Plateria.














.gif)


