Fa poc més d'un any i mig, el duet mataroní The Tyets va publicar el seu segon llarga durada, Èpic solete (Luup Records, 2023). Una veritable col·lecció de grans èxits que configuraven un autèntic catàleg de ritmes electrònics i populars, que els va suposar assolir l'estatus de grup més popular del moment, amb més de noranta milions de reproduccions a Spotify i un disc de platí. Ara, desenes de concerts després, The Tyets tanquen la gira de presentació del disc amb un doble concert al Sant Jordi Club de Barcelona en el marc del Cruïlla Tardor. I ho han fet amb un concert farcit de convidats i prop d'una trentena de cançons.
 
La nit ha començat amb un tast de mitja hora de Martigo, un dels artistes de l'escuderia de Luup Records, que ha presentat algunes de les cançons del seu EP Cala Paradís (2024), així com del previ Xarnego (2023). El també mataroní ha comptat amb l'ajut de dani6ix & IZZKID a "Quina vaina!", i d'un quintet d'emmascarats en patinet per interpretar –sense el duo– la col·laboració que va gravar amb The Tyets, "El patinete".
 
En un ambient molt familiar i amb les primeres files farcides de canalla, The Tyets han iniciat el concert amb l'himne estiuenc "La platja", acompanyats de  Klaus Stroink i Guillem Boltó de Stay Homas. El públic, que segurament no havia nascut quan Joel Joan omplia les nits de TV3, reivindicava a crits l'hedonisme de "fer l'amor i dinar amb Plats bruts". Ha estat l'inici d'una autèntica coctelera rítmica servida a ritme de piconadora musical, que els seguidors del grup ha entomat com si es tractés d'un enorme karaoke.
  Després de "Menorca" i "Que vinguin", una de les cançons més corejades ha estat "Grup de pop", el tema firmat col·lectivament amb els lleidatans Sexenni. Res comparat a quan el cantautor Lluís Llach s'ha assegut davant d'un piano de cua per cantar els primers versos de "El tonteo" i explicar irònicament que volia ajudar el duo quan va veure que "necessitaven un avi". Una substitució d'una absent Mushka –ara mateix a Londres– que ja es va poder veure al darrer Canet Rock. Uns quants 'culets pom pom ropompom' després, un "Èpic solete" sense representació vallenca ha donat peu sense pausa a la rumba, a Los Manolos i a la festiva "La dels Manolos".
 
Els sons dels noranta han ressonat a les parets del Sant Jordi a "Tornem a casa", un dels senzills post-solete que The Tyets han publicat els darrers mesos. Un bon motiu per aturar el concert i anunciar nou treball i nova gira de cara el 2025. Sense Marlena damunt l'escenari, "Estaré millor demà" ha descobert el costat més pop –i convencional– de The Tyets. La desigual "Hamaking" i la icònica "Txarango al Canet Rock" han donat pas a el primer èxit dels mataronins, la crònica del propietari d'una casa sense piscina, però "amb unes vistes que al·lucines": "RRHH (Tinc una casa)".
 
The Tyets s'han presentat al Sant Jordi Club amb la formació que els ha acompanyat durant tota la gira: Adrià Martínez (guitarra), Pau Samper (bateria) i Pau Calero (teclats); un trio de pop-rock que aporta solidesa als sons més sintètics. Recolzada en ritmes llatins i recursos d'electrònica de ball, la proposta de The Tyets connecta amb un públic necessitat de melodies, versos i ritmes heterogenis i d'una certa adhesió lingüística i col·lectiva. Un espectacle mil·limetrat, mesurat i amb una bona producció de llum i so que ha ofert exactament allò que prometia, amb escreix.
  "Força a la gent del País Valencià!" ha cridat el duo en acabar "Havia de passar", el tema que van enregistrar el 2020 amb els valencians La Fúmiga. Han seguit amb "Bomba de fum", la cançó que, segons Andreu Juanola, serveix en els concerts de The Tyets per anar a buscar la cervesa al bar. No ha opinat el mateix el públic, que saltava a l'uníson amb les flamarades que sorgien de l'escenari i ha servit de pròleg per a la caribenya "Let me Alive".
 
"Fa molt temps que esperàvem aquest dia", han confessat The Tyets, abans d'abordar "Fa dies" amb la veu de la menorquina Chiara Oliver enregistrada. Dani6ix & IZZKID els han acompanyat a la inèdita "Sushi Poke", la col·laboració que havien de publicar fa dues setmanes, però que van decidir ajornar a causa de la catàstrofe de la dana al País Valencià. Un reggaeton de manual que ha servit de preàmbul per a la col·laboració de Flashy Ice Cream a la senzilla i estiuenca "Això és l'estiu".
 

The Tyets al Sant Jordi Club (Cruïlla Tardor, 15/11/2024). Foto: Txus Garcia
 

L'escenari s'ha quedat a les fosques per iniciar l'embranzida cap al tram final. Els acords del teclat de Pau Calero han servit de coixí per a anunciar un nou disc per al 4 d'abril del 2025, i les entrades ja a la venda pel primer concert de presentació: el 26 i 27 d'abril al festival Strenes de Girona. Un espai publicitari que ha precedit la demanda de llum de mòbil per acompanyar un inici baladístic de "De l'1 al què" que ha derivat en una versió més rockera.
 
Les mencions al "Deixa-la, Toni, deixa-la" de Manel han anunciat "Se queda", amb la participació d'un Ferran Palau un punt descol·locat. "Amics, tiets i coneguts" –sense amistats en escena– ha precedit "Desembre" i la versió de l'èxit de Billie the Vision & the Dancers "Summercat" que The Tyets van enregistrar per al Disc de la Marató 2023.
 
La barcelonina Julieta ha fet presència per cantar el reggae blanc "Clar que t'he trobat a faltar", abans que en Derra presentés "Olívia"; una cançó que ja forma part del catàleg de cançons grans amb nom de dona com la "Laura" de Llach, la "Gemma" de Joan Baptista Humet o la "Núria" d'Els Pets. Una mica més de "Bailoteo", i la darrera bala a la recambra, la que ha certificat que alguna cosa ha canviat a la música popular d'aquest país des que el duo mataroní va presentar-la en directe als Premis Enderrock del 2023: l'oportuna "Coti x coti"; aquesta vegada amb l'acompanyament de la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, i que ha aconseguit obrir diverses sardanes enmig del públic.
 
Omplir el Palau Sant Jordi de Barcelona ha estat fins ara un termòmetre prou fiable per a mesurar la popularitat d'un artista. The Tyets han preferit no arriscar i han ocupat durant dues nits el Sant Jordi Club –a més dels dos concerts familiars a Paral·lel 62–, reunint més de 12.000 espectadors. Més enllà de les xifres, el concert d'avui ha estat una de les –moltes– constatacions que el nou pop català i les seves cançons s'hauran convertit en banda sonora de la vida de desenes de milers joves del nostre país. Un bon material de base per a la nostàlgia de les pròximes dècades. Clàssics per a tota una generació.