Ara fa un parell d'anys el barceloní Eloi Sayrach va guanyar el Premi Joventut del concurs de bandes emergents Sona9. En un dels concerts que va fer durant el concurs, una de les cançons del músic, “Freda com la neu”, va capitar la seva amiga i músic Jana Serra fins al punt de fer-ne una versió pròpia des de casa, que poc després enviaria a Sayrach. Així va néixer el germen d’aquest “Freda com la neu” a dues veus que avui estrenem.
 

“Em va agradar tant com quedava la cançó i com hi quedava la veu de la Jana que li vaig acabar proposant de cantar-la junts”, recorda Sayrach els inicis d’aquesta col·laboració —amb qui també formaria el grup Juja, juntament amb Júlia Boncompte i Pau Rovira—. La veu de tots dos a la cançó reforça el joc de contrastos amb què juga la lletra: entre la melangia i un to alegre, es presenta la contraposició entre “l’aigua freda com la neu”, presentada per Serra, i “el foc càlid com la nit”, presentat per Sayrach. “A la cançó utilitzo el foc i l’aigua com a metàfores de l’equilibri i de renéixer d’un mateix. El que un dia crema molt, l’aigua ho pot sanar o ofegar. Quan hi ha molt foc, l’aigua va bé. Quan hi ha massa aigua, el foc fa que s’evapori”, explica el músic.
 
La cançó, doncs, va ser composta fa temps, però ha anat mutant amb els anys i fent-se i refent-se en diferents indrets i moments. En aquesta versió final, s’hi senten les veus de Jana Serra i Eloi Sayrach, qui també n’assumeix la guitarra acústica, el violoncel de Pau Rovira, els teclats d’Àlex Almirall i les guitarres elèctriques d’Adrià Serrano, i les gravacions s’han fet entre l’estudi del cantautor, el d'Almirall, el de Serrano i MusicLan Studio on, com a part del premi del concurs Sona9, hi van gravar la guitarra principal. El videoclip ha estat realitzat per Marta Rovira, amb fotografia de Miha Donica, i la portada del senzill és obra de Martí Rossell.