Les parets mitgeres són les que separen dues cases adjacents i que tant formen part de l’una com de l’altra. Són també la inspiració del tercer disc de la banda de l’Horta Nord Mox: Paret mitgera (Bubota Música, 2025). Entre les deu cançons de l'àlbum hi trobem tant peces que habiten la casa de la música tradicional com temes propis de la casa del pop-rock. El disc fa de paret mitgera i reconeix com a pròpies les composicions que hi ha a banda i banda. N’hem parlat amb Redo, un dels cantants del grup.

Nou anys i mig de silenci són molts. Per què heu esperat tant a descobrir el tercer treball?
La veritat és que sí. El disc ja el teníem a punt per al 2020: teníem la preproducció feta i l’estudi per al març o l’abril. Però vingué la pandèmia i ho va impedir. I després ha costat molt, perquè nosaltres tenim altres faenes i el temps que podem dedicar al grup és limitat. Al nostre poble, Puçol, hi ha uns locals d'assaig municipals on es pot anar les 24 hores al dia. Som un muntó de grups que compartim sis locals i gràcies a això hi ha molt de rotllo musical al poble. Però la qüestió és que, per la pandèmia, estigueren tancats quasi un any i mig, i per tant no podíem ni anar a assajar. Ha costat molt reprendre-ho tot.

El disc que heu fet ara és el que havíeu d'haver fet a llavors o l'heu modificat?
Sí, bàsicament el que ha eixit ara és el que teníem previst. Llavors teníem vuit cançons acabades i un parell més que no sabíem què fer-ne. I ara hem tingut temps de sobra, no sols per continuar treballant les que ja teníem, sinó per a incloure eixos dos temes també. 



De moment, el disc es pot aconseguir en vinil i només al Bandcamp. Però allà hi ha només vuit cançons.
Per la duració del vinil només mos hi cabien vuit cançons. El que hem fet és afegir dos temes extra al bandcamp: “Més del que jo et puc voler - Bolero de Guadassuar” i “Lo que és important”. Però encara no són visibles per a tothom, només per a qui compri el disc, que rep un codi de descàrrega. De tota manera, penjarem el disc sencer, amb les 10 cançons, a les xarxes de streaming. Això serà a partir de meitats de febrer.

Tot i els anys que han passat, repreneu la manera de fer que ja coneixíem de Mox.
Com diu el mestre Frechina, i més en aquest disc que es diu Paret mitgera, nosaltres tant anem per la línia de mesclar la tradició incorporant dolçaina i cant d'estil, com anem cap a un rotllo més pop i més progressiu. Sempre hem estat entre eixes dues bandes. Nosaltres som melòmans, tenim tocadiscos i estem molt il·lusionats perquè este és el primer vinil que fem. Això mos ha donat peu a plantejar dues cares. D’eixa forma, a la cara A hi ha les cançons més curtes i més directes i a la cara B, les més llargues i més progressives.

Un dels moments que crida l'atenció és aquest maridatge entre el “Bella Ciao” i “La muixeranga”.
El “Bella Ciao” és una cançó versionada centenars de vegades i penso que n’hem fet una versió molt digna. Les melodies amb dolçaina li donen molta força. Tanta que l’hem inclosa al vinil i no com un bonus.

Un altre gran moment és la cançó “Soc”, que Josep Vicent Frechina defineix com “la cimera artística de tota la vostra producció musical”.
A mi és una de les cançons del disc que més m'arriba. Cada vegada que la cante, fins i tot als assajos, se’m posa la pell de gallina. I encara que justament és un tema en el qual no ha entrat la dolçaina, perquè en cap moment mos ho vam plantejar, però és un tema que mos defineix molt.