Owix és una banda de Callosa d’en Sarrià liderada per Ximo Guardiola. Es va donar a conèixer el 1994 en formar part del CD Tirant de Rock, que Acció Cultural del País Valencià va editar com a premi d’un concurs amb la voluntat d’impulsar el pop-rock en català al País Valencià. En aquell treball també es presentava una banda històrica: Obrint Pas. D’això, l’any passat en va fer 30 anys i Ximo Guardiola ha volgut celebrar l’aniversari amb l’edició d’un disc ben especial. Es tracta de 25 enregistraments de diferents èpoques de la banda que mai no havien estat editats en disc. Es diu Rareses (El Corral del Burro, 2025) i es va presentar en concert el 3 de gener a Callosa d'en Sarrià. Hi ha gravacions en directe i en estudi, cançons molt antigues i d’altres de ben recents, fetes per a l’ocasió. En parlem amb Ximo Guardiola.

30 anys, 25 cançons… Quin criteri has seguit per fer el disc?
La majoria són gravacions que vam fer i que per diversos motius no van formar part de cap disc. També hi ha algunes peces en directe perquè teníem alguns concerts enregistrats amb qualitat que no havíem mostrat. El disc és molt eclèctic, hi ha música renaixentista, clàssica, moderna, folk… Com que no ens devem a ningú, ens podem permetre fer el que ens ve de gust en cada moment. I hem volgut mostrar les nostres diferents cares. Evidentment, s'han quedat moltes coses fora i no hem posat tot el que teníem, però el que hi ha és de qualitat.

El disc té un component solidari, i el concert de presentació, també.
Sí. Les despeses de gravació del disc no han sigut grans perquè moltes cançons ja estaven enregistrades i les tenia guardades en un disc dur. L’Ajuntament de Callosa ens va proposar un concert per presentar el disc. Normalment, Owix cobrem poquet, però aquesta vegada vam demanar una barbaritat de diners. Em van dir que qui ens havíem pensat que érem i els vaig explicar que la idea era donar els diners pels afectats per la dana. La veritat és que l'Ajuntament i el poble s'han abocat i m'agradaria dir que la majoria dels diners aniran per al col·lectiu Ovidi Montllor, és a dir, pels músics que ho van perdre tot.



El disc comença amb una musicació d'Estellés.
Sí, per a mi és importantíssima eixa cançó i havia quedat al fons d’un calaix. És anterior a l’època d’Owix. Té un component folklòric de poble molt gran, perquè en les festes de Callosa eixa cançó fa molts anys que es toca en una mena de ball que fem de gegants i nanos. Ha quedat com a patrimoni del poble.

I segueix amb una peça d’homenatge als cantautors.
És molt antiga, però l’hem gravat ara per al disc. És una mena de rumba catalaneta. Quan començàvem, érem un grup molt punk i eixes cançons no es podien fer. Imagina’t com ha canviat tot, què és ara la rumba catalana.

Què destacaries d’aquests 30 anys?
El que més destacaria és el nostre eclecticisme, el gust per la música i de no cenyir-nos a un sol estil. Nosaltres, partim del folk-rock i el violí ens marca molt, però ens hem passat 30 anys jugant a experimentar. Com que no hem estat mai en companyies discogràfiques grans ens hem pogut permetre fer el que hem volgut en cada moment i mostrar tot el nostre ventall de possibilitats. Hem tingut sort de tindre grans músics i ens hem permés coses que és difícil que un grup mostre.

Penseu que en el vostre cas són 30 anys de resistència?
És complicat. El que passa és que no som un grup professional. Jo pense que els reconeixements han d’anar per als que s’hi dediquen professionalment, que són els que arrisquen els diners i el futur. No és el nostre cas. Per a nosaltres, la música és un caramel·let.


En aquests 30 anys, trobes que el país ha canviat molt a nivell musical?
Sí que ha canviat. Quan començàvem, vam telonejar Sau i Els Pets, per exemple, i ells ja tenien una microestructura que aquí no existia. Avui en dia, els grups valencians tenen una infraestructura i tenen els seus ajudants i funcionen d’una manera més professional. No sé si hi ha una indústria musical valenciana, però la manera de fer no té res a veur a quan començàvem nosaltres. La cosa està moltíssim millor, sobretot gràcies a gent com Zoo i a tots els que hi ha hagut abans: Aspencat, La Gossa Sorda, Obrint Pas…, etc.

Éreu pocs grups quan vau començar!
Molt pocs. Quan ens vam presentar al Tirant de Rock, els únics de les comarques d’Alacant que s’hi van presentar cantant en valencià vam ser nosaltres. De fet, s’hi va presentar un altre grup que cantava en castellà i que van fer alguna cançó en valencià expressament per al concurs. Després, l'any següent, ja va eixir Sant Gatxo i, una mica més tard, La Gossa Sorda.