Ha vist la llum el segon treball del projecte de fusió entre el flamenc, el jazz i la música tradicional del contrabaixista Manel Fortià: Libèrica. Alé-Iberian Chants (Segell Microscopi, 2025) ajunta aquests tres mons musicals a través de diverses tonades de la zona mediterrània de la Península Ibèrica i amb la col·laboració de diversos músics com Carles Dènia, Max Villavecchia o Antonio Lizana, entre altres. Repassem el treball tema per tema amb Fortià.

1. "Rossinyol"
"Una de les melodies més boniques del cançoner català provinent del Rosselló, que expressa les queixes d’una dona malcasada o malmaridada. Aquesta temàtica em va evocar a barrejar-la amb una soleà, un pal del flamenc que evoca drama i tristesa, però que a la vegada podia representar la ràbia també que podria sentir la protagonista de la història. L’arranjament arrenca amb una falseta tradicional portada al terreny jazzístic mentre la veu d’en Pere Martínez va introduint la història. Just a la meitat del tema, la ràbia de la protagonista explota amb un solo de saxo enèrgic de l’Aina López que ens porta a un cante tradicional flamenc que tracta de la mateixa temàtica. La sonoritat general i els diferents registres que agafa l’arranjament em van fer pensar que havia d’estar al principi del disc, ja que és una bona presentació del concepte de Libérica per a qui descobreixi el projecte ara".



2. "Sant Joan feu-lo ben gran"
"És una cançó de bressol del Camp de Tarragona que també es relaciona amb altres zones pròximes al sud de Catalunya. Potser per això la melodia ens pot recordar a un cant de batre valencià o a una toná flamenca. Després de descobrir la cançó gràcies a un seguidor que me la va proposar i d’escotar-ne diferents versions, em recordava a la "Nana del Caballo Grande" de Camarón de la Isla, que coneixia perquè la canta l’Antonio Lizana. El fet que tinguin una temàtica i melodia similar em va fer pensar que podria ser molt interessant combinar-les i que les veus d'en Pere i de l’Antonio lluïssin molt en aquest diàleg plegats. A l’acompanyament em vaig imaginar una secció de contrabaix i bateria que pogués jugar sobre unes buleries lliures. És dels temes que em van sorprendre més quan el vam gravar a l’estudi, ja que no deixava de ser un experiment, i crec que va funcionar de meravella".



3. "La Malaguenya de Barxeta"
"Una de les cançons més emblemàtiques del País Valencià que vaig descobrir tot escoltant al Carles Dénia, qui col·labora en el disc. El mateix Carles em va fer arribar la versió original gravada per la tia Emilieta que era preciosa i feia posar els pèls de punta. En portar-ho cap al terreny de Libérica, vaig buscar una harmonia més jazzística que l'original i rítmicament ho vam portar cap al fandango-jazz, tot i que també apareixen seguiriyas i abandolaos. Aquest tema parla d’un viatge per la geografia valenciana i musicalment també ho vaig intentar representar, amb diferents harmonies que ens fan navegar de nord a sud amb els motius tradicionals. La primera lletra la canta en Pere Martínez, la segona en Carles, que la connecta de forma magistral amb el solo de saxo de l’Aina López i els últims versos ja són compartits entre els dos cantants".



4. "La Granaïna de Montaverner"
"Un altre clàssic del repertori valencià de la Vall d’Albaida. El vaig descobrir gràcies al gran recuperador Pep Gimeno “Botifarra”. Després d’haver arranjat la "Malaguenya" estava buscant una altra cançó emblemàtica que pogués portar al terreny Libèrica. El fet que es digués "Granaïna" em va cridar molt l’atenció i vaig pensar que la podria barrejar amb una granaïna flamenca. De totes les lletres que té, vaig triar-ne unes que anessin relacionades amb el camp per incloure un cant de batre al mig de la cançó. Així vam trobar aquesta connexió que ja fèiem amb Libérica. Primer hi ha una part més tradicional que juga amb el ritme de bolero fet pel contrabaix percudint amb una soleá por bulerías jazz que ens porta a una part més ambiental jazzística. Després del solo de saxo sobre climes coltranians, apareix una rítmica més ràpida amb les buleries, que acabaran fins al final de l’arranjament acompanyant l’última estrofa que parla de festivitat". 



5. "Lo que lloró (granaína)" 
"És la resposta a "La Granaïna de Montaverner". Funciona com si fos una coda o una resposta a aquest viatge tan intens. Per a mi, era una manera de relaxar totes les transicions viscudes que acaben de manera explosiva i a la vegada té una connexió amb el començament del tema, ja que també comença amb percussió al contrabaix. "Lo que lloró" és una granaïna flamenca tradicional, però tractada amb una sonoritat molt poc convencional, creant aquesta textura entre el piano d’en Max Villavecchia i la percussió. En Pere interpreta la melodia amb molta sensibilitat i dinàmica a sobre d’aquest color. Com que Libérica també té un format a trio, volia reivindicar-lo en aquesta peça també on només estem en Max, en Pere i jo".



6. "La Tarara"
"En aquest cas, és la resposta a “Lo que lloró”. És un homenatge a Federico García Lorca (de Granada), a la vegada que connecta amb una de les lletres que es canta a Gandia per Pasqua de la mateixa cançó. Com que és un tema que s’ha versionat molt, tenia ganes de fer un arranjament amb sonoritats diferents de l'original. Per això, la vaig passar a compàs de 5/4 i vaig barrejar-la amb harmonies i motius més jazzístics que la resta dels temes". 



7. "Cants de batre" 
"És una improvisació sobre material de cants d’estil valencià en un context més jazzístic. Volia que la presència del Carles Dénia al disc aportés aquesta saviesa i art que té en aquests cants, i em venia molt de gust fer una peça més improvisada on pogués dialogar amb en Pere i on les dues veus dialoguessin de forma lliure en aquest llenguatge". 



8. "El comte Arnau" 
"M'hi vaig enamorar en un concert que vaig fer a Sant Joan de les Abadesses, on en Carles Cases la va interpretar a piano sol com a bis. Em va atrapar la melodia que té i de seguida vaig pensar que li aniria molt bé a Libérica. Vaig fer un arranjament senzill i a en Pere li va agradar molt el caràcter que agafava, així que vaig decidir profunditzar una mica més i aportar-li més conceptes. Com que la llegenda d'"El Comte Arnau" parla d’una història que d’alguna manera està posseïda, vaig pensar que el saxo enèrgic de l’Antonio Lizana li encaixava molt a la cançó. Vaig voler aplicar el concepte de falsetes, que en flamenc s’utilitza molt, on els guitarristes entre lletra i lletra fan melodies pròpies o tradicionals perquè hi hagi un bon balanç entre cant i instrumental. És per això que apareixen “falsetes” com una melodia del Llibre Vermell de Montserrat o frases de Paco de Lucía posades en el context d'"El comte Arnau".



9. "A dibujar esta rosa (alegrías)" 
"Són unes alegrías gaditanes que funcionen com a introducció de "La cançó del lladre". I qui millor que l’Antonio, que és gadità, per cantar-les? També tenia ganes que aparegués un moment de cant flamenc i contrabaix de manera molt lliure, ja que no és gaire convencional aquesta sonoritat i m'atrau. Com a contrabaixista, m’inspira molt com la guitarra flamenca acompanya al cant i sempre és un repte adaptar-ho al meu instrument".



10. "La cançó del lladre" 
"Un arranjament molt conceptual del qual estic molt content per com lletra i música van agafades de la mà. Em vaig basar en la història de la cançó per fer-l’hi un vestit a mida que anés passant per diferents pals del flamenc. Comença molt alegre i innocent en la infància, i a mesura que passa el temps es va enfosquint. És per això que comencem amb alegrías, i després passem a soleá por bulerías amb un caràcter més trist, per continuar amb seguiriyas, que ens porta a un solo de saxo i trompeta amb sonoritats més psicodèliques on el protagonista acaba a la presó. Al final torna a aparèixer el caràcter alegre del principi on s’ajunten les veus del Pere Martínez i l’Antonio Lizana en un diàleg molt bonic".



11. "El garrotín" 
"Funciona a tall de bis. Tenia ganes que Alé tingués un final més festiu, i què millor que un garrotín per acabar ben amunt? A més aquest arranjament és molt explosiu, ja que barreja les sonoritats de Nova Orleans amb la seguiriya flamenca creant un resultat molt original".