La pandèmia va ser el punt de partida del mataroní Albert Coca ‘Gusset’ per comprar-se una targeta de so i començar a enregistrar les seves cançons. La idea va créixer i l’any passat va presentar el disc Taula per 1 (autoeditat, 2024). I ara consolida la proposta amb un segon treball, Valdrà la pena (Luup Records, 2025), que vol ser tota una declaració d’intencions.



D’on ve el nom de Gusset?
En realitat, no hi havia cap pretensió. Fa molts anys que escric, però vaig començar a fer música a partir de la covid. I com que en aquella època em feia moltes fotos amb la meva gossa, quan vaig publicar la primera vaig posar-me GU7. Més tard el nom em va semblar massa grafiter i vaig canviar-lo per Gusset amb ‘u’, perquè tenia una pàtina una mica tendra.

Com vas passar d’escriure cançons durant la pandèmia a gravar un primer disc, 'Taula per 1'?
Em va passar com a tanta altra gent que durant la pandèmia va connectar amb coses que no havia tingut temps de fer o ni tan sols de pensar. La meva va ser la música. Vaig comprar-me una targeta de so i un micròfon, i vaig començar a gravar cançons. I al veure que a diversos amics els agradaven vaig decidir publicar-les. Un cop tot va tornar a la normalitat, volia sonar més professional i vaig anar a un estudi. Va ser un pas que em va costar perquè el procés creatiu sempre l’havia viscut tot sol i em feia respecte obrir-lo a altra gent. Al final publicar un disc com Taula per 1 va ser un gran èxit, perquè el van escoltar moltes més persones del que m’esperava.

Després d’aquell debut ja vas fitxar pel segell Luup Records, que també publica els mataronins The Tyets. Com va anar?
Vaig treure l’àlbum pel meu aniversari, el 14 de març, i al cap d’una setmana van contactar amb mi i em van dir que Xavi Coca dels Tyets els havia passat el meu àlbum i que es volien reunir amb mi. Estic molt content de poder-hi treballar però va ser una cosa inesperada, no vaig començar a fer música amb la pretensió de signar amb una discogràfica ni de guanyar diners i fer molts concerts.


La teva proposta fusiona bases de trap amb sintetitzadors atmosfèrics i melodies pop-indie. Creus que aquest terreny té camp per ser explorat en català?
Totalment! M’agrada combinar les bases trap, amb molt de bombo i caixa, amb un ambient més atmosfèric i tornades melòdiques i reposades. És un estil molt present als Estats Units amb artistes com Post Malone o Frank Ocean, però aquí no hi ha gaire gent practicant-lo, tant en català com fins i tot en castellà. El fet que hi hagi poca gent en aquest àmbit em motiva a seguir, tot i que tampoc vull pensar que faig una proposta realment única... De fet, m’agradaria sentir més música en català d’aquest estil.

Tenint aquests referents nord-americans i anglosaxons, què et va portar a cantar en català?
El meu procés creatiu consisteix a fer primer les melodies amb un anglès inventat i sense sentit, gravar-me, i després posar-hi una lletra en català. Això em passa perquè tota la música que escolto dels Estats Units em porta cap a la mètrica anglesa. A les primeres cançons fins i tot hi havia algunes frases en anglès, però en canvi als temes de Valdrà la pena ja n’hi ha força menys.

Al tema “Amics i família” dius: ‘Albert, sempre fas lletres tristes’. Però "Valdrà la pena" és un títol optimista. Creus que fas lletres optimistes o pessimistes?
La gent que escolta les meves cançons em diu que faig lletres tristes. Tot i això, crec que aquest disc té un vessant més optimista que l’anterior. Per això l’he titulat Valdrà la pena, perquè de vegades cal agafar impuls amb coses tristes i perquè, com dic sempre, si sempre sortís el sol i no hi hagués dies de pluja, no en gaudiríem tant.


L’ordre de les cançons sembla que narri un enamorament de manera inconcreta. Com vas triar l’ordre dels temes?
Les cançons del disc no segueixen l’ordre en què les vaig crear des de bon principi. Però, un cop vaig tenir les cançons fetes, vaig buscar un ordre que hi donés coherència, de manera que la gent en pogués fer les seves interpretacions. De fet, el títol Valdrà la pena també lliga molt amb aquest ordre perquè és una frase que diem molt i que té un sentit literal molt interessant sobre la recompensa que tenen l’esforç i els moments complicats. Tot pot tenir una cara positiva i, per difícils que puguin ser alguns moments, després sempre en pots extreure un aprenentatge o una millora.

Com has treballat la producció del disc?
Una part de les seccions instrumentals està feta pel meu germà gran, Ignasi Coca. Els temes més recents, com la “Intro” o “Valdrà la pena”, els ha produït Aleix Iglesias de Luup Records, i “Amics i família” i “Cerclesss” estan fets a partir de bases que vaig comprar per internet. És una manera de treballar que m’agrada i que de vegades sembla més fàcil, però que té la seva complicació.